Grup de lectura
HEM JUGAT A DOS AMB ROSA ROIG
Un nou aplec lector a la Biblioteca del Micalet dimecres passat, aquesta vegada sobre un llibre de poesia.
Un gran èxit pel luxe d’escoltar el diàleg sobre el llibre JOC DE DOS, editat per Germania, que l’autora de Sueca va mantenir amb moltes de les persones que hi van assistir i que havien llegit els poemes objecte de l’encontre.
Ja he dit en alguna ocasió que abans de començar a llegir el contingut central d’un llibre, llisc les solapes, escodrinye la portada i la contraportada, mire si n’hi ha pròleg o epíleg, m’emocione amb els agraïments i també, per què no dir-ho, em ric de les faixes que reprodueixen frases que pretenen ser un reclam comercial. Quan vaig començar a tocar Joc de dos em vingué a la memòria el pintor Jose del Valle, un artista que va exposar a la Intersindical Valenciana fa uns anys. El vaig qualificar d’artista total perquè controlava absolutament tot el procés de producció, no només el creatiu, des de la tria escrupolosa de materials fins el mil·límetre de paret on havia de penjar el quadre. Eixa evocació va produir-se perquè, dit molt planerament, el llibre de Rosa Roig no té desperdici. Té unes quantes introduccions: la dedicatòria (que ja ens avança la poesia), la il·lustració, les cites (n’inclou una pròpia inèdita)… fins arribar al començament de la primera part, de les quatre en què ha dividit el poemari. I continua així fins el final. És una joia, una suma de detalls (els himnes amb números romans) que solament una artista com Rosa és capaç d’oferir. Ja comence a llegir els primers poemes, de dolor. Em ve al cap Pasqual de Marisol González Felip. Ambdues obres arriben a fer mal, de tan sinceres, de tant clares, et perforen el pit amb el que conten. Qui ha dit que la poesia no narra històries? I tant se val el percentatge de veritat i d’invenció que tinguen. Tota obra és autobiogràfica: les idees, les paraules, les vivències, les lectures, les ficcions, les mentides són de qui les escriu, són la seua vida.
Després d’aquest text que vaig fer de presentació i animació a la intervenció, Rosa Roig ens va parlar de la trajectòria que està fent el poemari i de com de bé està sent acceptat per la gent que el llig. A continuació van intervenir la professora Adela Costa, Caterina Solà, Macu Gimeno, Adel Francés… en presència de Tonetxo Pardiñas, president de la S.C. El Micalet, i companyes i companys de la Intersindical i amistats. No hi faltà MANOLA ROIG, autora de les il·lustracions del llibre. Manola Roig exposarà d’ací uns mesos a la Intersindical.
Per últim, recorde que el 19 de desembre parlarem sobre QUAN DEIXÀVEM DE SER INFANTS, de Gemma Pasqual, editat per Barcanova. Abans, però, el dia 7 de novembre LUCIA BOSCH inaugurarà a la seu de Juan de Mena. De totes les activitats anirem donant bona cosa d’informació.
Com sempre, un plaer col·laborar amb les iniciatives de Dolors. Un plaer, escoltar les “amoretes” sobre mi i la poesia que escric. Un plaer, escoltar Adela Costa, dient que els meus poemes li recordaven el de Mercé Rodoreda, Viatges i flors.
L’origen d’aquesta activitat és precisament una ide d’Adela Costa. La idea ha pegat molt voltes, ha tingut derivacions i, per fi, hem format un grup de lectura al Micalet. Per tant, m’alegra que la nomenes.
Normes d'ús