Grup de lectura
Intervenció de Rafa Gomar a propòsit d’Andròmines
El Micalet parla de llibres ha comentat la novel·la que va obtenir recentment el premi Octubre de narativa.
Va ser una sessió novament satisfactòria, amb cada vegada més assistents. L’autor ens ha proporcionat la seua intervenció íntegra. Li manifestem el nostre agraïment per haver vingut a parlar amb nosaltres i per cedir-nos el text.
“Bona nit, en primer lloc voldria donar les gràcies als organitzadors —Intersindical valenciana, Societat Coral El Micalet, Escola Valenciana i Voluntariat pel Valencià, per organitzar aquestes sessions i haver seleccionat el meu llibre, a Dolors Jimeno per haver-me convidat a estar ací en aquesta vesprada i, òbviament, a tots vosaltres que heu vingut a acompanyar-nos. Com haureu escoltat, a més d’Andròmines, sóc autor de llibres de poemes, dues novel•les curtes, dos dietaris i quatre llibres de contes, que prompte en seran cinc, ja que ara, a la fira del llibre, l’editorial3 i 4 en publicarà un altre que abasta vint contes, el títol del qual és: Bé, perdona, però estan esperant-me. Això ho comente per ratificar la meua inclinació cap els gèneresbreus, és a dir, aquest espai literari que es troba entre la poesia i la novel•la,i que s’aboca més cap a la síntesi i la brevetat que cap a les distànciesllargues. Literàriament el meu temperament no s’adequa a les carreres de fons. Per a mi la literatura és una manera de descriure la fenomenologia de la vida quotidiana i el món que ens envolta amb totes les contradiccions emocionals i afectives que flueixen des de la consciència. M’agraden els arguments que guarden una estreta relació amb l’existència, que en vincula els secrets; que envolta, il•lumina i enfosqueix la identitat de les persones comunes marcades per les coordenades socials i polítiques que els ha tocat viure. Per això he establit un joc biològic entre l’evolució de la pròpia vida i allò que escric.
Pel que fa a Andròmines, vaig tractar de buscar noves fórmules narratives que combinaren registres de llenguatge diversos per bastir una història unitària. Com que l’Albert periodista, l’Albert narrador i l’Albert persona, és un personatge trencat interiorment, vaig pensar que li requeria una estructura trencada de narració, i per això vaig imitar la tècnica pictòrica de l’assemblatge. Amb Andròmines també buscava contestar per què la literatura no pot consistir en una regularitat interior i una atmosfera” (pàgina 18). Era un risc i un assaig.
Pel que fa al títol i en concret als objectes, ja en “Un amor perdurable” el conte que pertany al llibre d’Exercicis respiratoris, apareix el tema de la memòria lligada als objectes. Afectes, temors, relacions humanes a partir de la història d’objectes quotidians que actuen com un nexe entre el protagonista i els altres, entre el protagonista i el seu món. Em semblava un bon recurs literari perquè Albert reviscole i vaja avant. És a dir, un mitjà que basava la recuperació personal no en l’oblit, sinó en el record i que aquest record actuara com una guspira que encega l’interès per les coses. És a dir, viure des de Monique, des de la seua actitud i la seua existència, però sense ella.
D’altra banda, tinc entès que aquest cicle volia tenir la ciutat de València com a protagonista. Potser és cert que malgrat que hi ha el capítol 4, on Albert periodista passeja per la ciutat, i també s’anomenen algunes pastisseries i d’altres referències, en la resta, València com a urbs no es fa massa explícita, tot i que sí que actua com a coordenades-decorat. A Andròmines es tractava més de mostrar un món interior que evoluciona després d’un sotrac sentimental que no exterior.
I acabe ací. M’interessa més contestar a les vostres preguntes. Així que us done la paraula.
Rafa Gomar”
Normes d'ús