Memorable intervenció en la nostra seu de l’erudit valencià
El passat dimecres, visità la nostra seu l’il•lustre senyor Jesús Huguet Pascual, secretari del Consell Valencià de Cultura, per a parlar-nos d’aquest moviment, que va acabar a terres del Maestrat.
Eren perseguits per l’església i pel poder establit
El conferenciant va ser presentat com un home nascut a Onda i alberiquer d’adopció. Amb estudis de dret i filologia i titulat en Telecomunicacions i en Relacions Públiques i Humanes. Escriptor, poeta, editor, sociolingüista, diputat en les Corts Valencianes, promotor de biblioteques i congressos, comissari d’exposicions, assessor de polítiques culturals i lingüístiques de diversos governs, incansable estudiós, membre del CVC des del 2000 i, actualment, secretari. Un gran amic i un gran conversador, activitat, la conversa, que aviat passarà a la història, malhauradament, o esdevindrà objecte d’estudi etnogràfic.
Jesús Huguet ha intervingut com a professor convidat, coordinador de cursos o conferenciant, en les universitats de València, Politècnica de València, Múrcia, Nàpols, Zacatecas, Sant Petersburg, San José de Costa Rica, Sàssar, Santiago de Compostela, Jean Monnet de París, Autònoma de Barcelona.
Està en possessió d’importants premis i reconeixements. Podeu completar la informacién en el seu web personal
http://jesushuguetpascual.com.
Finalitzada la presentació, prengué la paraula l’erudit conferenciant i ens parlà del catarisme valencià, objecte de la seua intervenció. En la sala es trobava Lluís Fornés, occitanista de reconegut prestigi, que va ser citat repetidament pel conferenciant i a qui s’acabà convidant a la taula a fi que, durant el col•loqui amb el públic poguera intervenir amb comoditat.
Huguet començà desmuntant el primer dels errors sobre catarisme: la ruta dels castells càtars. Aquesta gent era pacifista i no construïa castells tot i que durant els anys de persecució s’hi hagueren de refugiar. És a dir, n’ocupen els existents per salvar les seus vides. Eren perseguits per l’església i pel poder establit, principalment a territori francés. De fet, el nom càtar ve del grec amb el significat de pur, però se’ls aplicava de manera despectiva. Practicaven la separació de poders, l’austeritat, la caritat… eren fidels als principis del cristianisme. L’existència dels últims càtars està documentada a Sant Mateu.
Si en voleu saber més podeu llegir les novel•les d’Assumpció Cantalozella; El càtar imperfecte, de Víctor Amela i sobre tot les publicacions de la revista Paraula d’Oc, dirigida per Lluís Fornés (apartat de correus 2370, de València). El número 4 es diu Els càtars valencians, ISNN 1577-2047.
Intersindical Cultura agraeix pregonament a Jesús Huguet Pascual haver compartit aquesta magnífica estona amb la gent que va venir a escoltar-lo.