Grup de lectura
Joan Francesc Mira ens redescobrí Els treballs perduts
Una vesprada autènticament literària, un gaudi màxim per a totes les persones que vam escoltar l’escriptor.
Dins del programa El Micalet parla de llibres, el proppassat 24 d’abril, el grup de lectura ens vam reunir per a parlar d’Els treballs perduts, una de les tres novel·les que formen el conjunt sobre València d’aquest autor valencià.
En aquesta ocasió ens envoltava l’obra plàstica de Félix Pons Chordà ja que la sala de la S.C. El Miclaet on ens reunim el grup de lectura és també sala d’exposicions.
Van acudir les amigues i els amics habituals i començà a acompanyar-nos Isidre Crespo. També estava present, com fa molt sovint, Pepa Salavert, l’amiga d’Intersindical Cultura que el dia anterior havia donat nom a la biblioteca de l’hospital La Fe.
La presentadora va fer un breu recordatori de la figura de Joan F. Mira i recomanà el seu web. És un espai a l’abast de tothom per a conèixer tota l’obra de l’autor. Mira en tot moment va tenir un exemplar de la novel·la en les mans i fins i tot ens en va llegir algunes línies quan la seua argumentació ho demanava tant per a remarcar com per a puntualitzar les opinions de l’assistència, intervencions nombroses i interessantíssimes. Va fer moltes referències a la ciutat de València tant per Els treballs perduts com per Purgatori o El professor d’història, el que hem vingut denominant trilogia i ell va corregir: conjunt de tres, en digué. Com ja sabiem per l’impecable (mític, diria jo) pròleg de Joan Josep Isern, Els treballs perduts està inspirat en els dotze treballs d’Hèrcules, és una comèdia i tracta la cultura clàssica. Purgatori està basat en la Divina Comèdia, pertany a la cultura cristiana i és un drama. La tragèdia ve representada per El professor d’història, que és el Faust de Goethe.
Mira va parlar molt de literatura, però també d’altres coses. A la Ciutat de les Arts i les Ciències, expressió que no va fer servir en cap moment però que totes les persones enteniem a què es referia, i el barri pròxim, li posà el nom de la no ciutat, en la línia, al meu entendre, de Marc Augé quan parla del no-lloc concepte que vam conèixer gràcies a l’exposició de fotografia d’Isaac Senchermés en la nostra seu de Juan de Mena.
En resum, una vesprada de luxe, de festa major, que acabà amb la recomanació de la lectura de la Divina Comèdia traduïda per Joan Francesc Mira. Qui signa aquestes ratlles ja ha començat a llegir eixa traducció i pot assegurar que se segueix molt fàcilment, res a veure amb traduccions anteriors que la feien incomprensible o feixuga fins l’abandó.
Normes d'ús