El 4 de desembre vinent, presentarem a la Intersindical Valenciana La muchacha de Catulo, que apareix alhora tant en paper com en línia.
L’autora, Isabel Barceló, és amiga d’Intersindical Cultura i ja va presentar una novel·la anterior en la nostra seu. Ens complau seguir els seus passos literaris i fer-nos-en ressò.
El llibre objecte d’aquest comentari està editat, amb molt de gust, per Ediciones Evohé (Verba volant, scripta manent) en la col•lecció de novel•la històrica. Convé que visiteu el web de l’editorial ja que ofereix la possibilitat de comprar el llibre a través d’Amazon.
La contraportada i les solapes ofereixen bona cosa d’informació sobre l’autora i la història que narra. El text comença amb uns versos de Catul que donen pas, a partir de la pàgina 9, a una successió de cartes que intercanvien els diversos personatges que intervenen en la història. Tan bon punt comencí a llegir, em vingué al cap Lady Susan, de Jane Austen. Totes dues són novel•les curtes epistolars. Si l’anglesa ens situa en els darrers anys del XVIII, Barceló ens provoca una autèntica immersió en el primer segle abans de Crist.
Barceló ens ajuda a circular pel text amb uns quants instruments. Encapçala cada carta, o grupet de cartes, amb un número romà i una frase curta que permet no perdre el fil argumental. No són frases a l’estil de les novel•les renaixentistes, que t’avancen tant el que ha de passar que n’acabes perdent la curiosistat. No, ja he dit que són frases curtes, de vegades un parell de mots. Eixa és una de les demostracions de la qualitat de l’escriptura de Barceló, del seu domini literari: és molt difícil ser breu. També ens fa la relació de dramatis personae amb una breu descripció de cada personatge i, a més, una altra dels llocs, dels escenaris de l’acció. Ací podem apreciar la gran erudicció de l’autora gràcies a totes les explicacions que ens facilita. D’aquesta última llista em permetré una frivolitat: recomanar-vos, quan aneu a Nàpols, que visiteu la propera Cuma i passeu per Baia. Comprovareu que continua sent un lloc d’estiueig un parell de milenis després que Catul cantara els seus amors per Lèsbia.
L’argument de La muchacha de Catulo es aparentment senzill: la relació amorosa entre el poeta Gai Valeri Catul i Clàudia Clòdia, dita Lèsbia en els poemes. Però resulta que en eixa època el poble romà encara no havia descobert la passió amorosa, no tenia eixe concepte. Per tant, qualsevol relació així passava per escandalosa. Acò i la consideració de la dona com a provocadora de tots els mals són els dos eixos principals del nou llibre de l’escriptora de Sax, novel·la que recomane vivament. Podreu parlar amb Isabel Barceló si veniu el dia de la presentació a la seu de la Intersindical.