Grup de lectura
La passió de Silvestre Vilaplana
El grup de lectura va comentar Les cendres del cavaller
Una nova i esplèndida sessió d’El Micalet parla de llibres.
Nosaltres, amb Joanot Martorell, crec que durant molt de temps hem comés una certa injustícia.
Silvestre Vilaplana i Barnés és alcoià. Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat d’Alacant i professor de secundària a Ibi, és autor del blog Fum de canyot, dedicat al seu alumnat. Podeu trobar molta informació sobre ell en la seua pàgina del web de l’AELC, de la qual és membre. El nostre autor, tot i ser conegut majoritàriament per l’èxit de les seus novel•les en l’àmbit juvenil, ha publicat poesia des de l’any 98. Només diré que Aigües de clepsidra va ser prologat en el 99 per Lluís Alpera que, com recordareu, no fa molt que va estar ací mateix. A banda de la poesia ha fet assaig, guions per a la televisió, contes i articles en diverses revistes. Ha sigut traduit al castellà. Em fa l’efecte que Silvestre és especialista, expert, en Martorell i en el Tirant. Ho dic pel seu assaig Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. I també per la majoria del seus articles, sempre al voltant d’aquestes figures, que és el que nosaltres hem llegit en la novel•la que avui comentarem. Ha rebut molts i molt prestigiosos premis, com ara dos alzires, de la crítica de Serra d’Or, l’Alfons el Magnànim, Samaruc…
Després d’aquestes paraules d’introducció, Silvestre Vilaplana ens va dir un text molt interessant que reproduim més avall. Aquesta última sessió d‘El Micalet parla de llibres tanca l’any 2014 i també el cicle de quatre actes que Intersindical Cultura ha dedicat a Corella.
Gràcies a totes les persones que ens fan costat amb la seua lectura i la seua assistència i gràcies a Silvestre Vilaplana per acudir a la nostra sessió.
Cada cultura té els seus mites, personatges que per les seues actuacions han esdevinguts al llarg del temps símbols en la consciència col•lectiva. Juntament amb aquests personatges històrics, la memòria d’un poble es configura a través de les seues diverses arts: de la pintura, de l’arquitectura, del cinema… i, sobretot, de l’art que explica millor que cap altre l’ànima col•lectiva d’un poble: la seua literatura.
Així, amb l’escriptura, s’aconsegueix que amb diferents obres s’explique o es puga entendre l’essència de cada nació perquè a través dels personatges, de les vivències i dels conflictes que hi ha a la literatura es mostren les particularitats, de vegades les riqueses, de vegades les misèries, de cada territori.
I, en aquest sentit, potser el llibre més important que ens representa als valencians és Tirant lo Blanc. En el moment de la seua edició va ser un èxit incomparable als nostres territoris i també arreu del món. Ja en la seua època va ser traduït a l’italià, a l’espanyol, al francés i, en l’actualitat, a la major part de les llengües del món, incloses llengües tan allunyades de nosaltres com el japonés, el polonés, el serbi o el xinés. Durant segles Tirant Lo Blanc ha estat admirat i usat com a font d’inspiració per personatges tan coneguts com Shakespeare, Rousseau, Cervantes o Handel.
I, curiosament, potser per l’especial manera de ser dels valencians, un llibre que faria sentir orgull a qualsevol habitant de qualsevol país, sovint no és apreciat com la gran joia pròpia. Però en general, el gran desconegut ha estat durant molt de temps l’autor d’aquest magnífic llibre: Joanot Martorell.
En les meues classes, quan explicava el Tirant, sempre deixava un espai per mostrar una mica les escasses dades que es tenien sobre el seu autor. Se sabia poca cosa, però aquella informació fragmentada ja deixava entreveure un personatge amb una força personal fora de mida, magnífic i únic com la seua obra. Aquests van ser els punts de partida de Les cendres del cavaller: la passió pel Tirant lo Blanc i la curiositat per Joanot Martorell.
A partir d’aquestes premisses, durant mesos vaig buscar informació sobre Martorell, sobre Tirant i sobre l’època. Una llarga feina de recerca que aconseguí que, a mesura que anava coneixent més dades sobre Joanot Martorell em meravellara més i més de les seues accions, del seu esperit combatiu, del seu sentit de l’honor. I, alhora, feia també que entenguera millor la intenció de la seua obra.
I és que, realment, en les planes del Tirant hi ha molt d’allò viscut per Martorell: els combats constants, molts dels espais de la novel•la, el regust final que ens deixa l’obra, aquells episodis eròticoamorosos que tant de plaer produïen als lectors de l’època i que tanta satisfacció ens fa llegir-los encara avui… Tot plegat s’entén una mica millor si es coneix la vida de l’autor.
Martorell, el protagonista de Les cendres del Cavaller, no és un home normal. La seua vida transcorre a les corts més importants de l’època. Viu a València, a Londres, a Barcelona, a Lleida, a Portugal, a Nàpols al costat del rei Alfons el Magnànim, durant la seua vida és reptat a diferents combats a mort, és perseguit per la justícia com un fora de la llei, és empresonat diverses vegades, és acusat injustament, li són arrabassades terres i finalment culmina aquesta vida atzarosa escrivint una de les obres mestres de la literatura universal.
Per a explicar aquesta història que m’apassionava vaig triar una primera persona confessional. La intenció era que el lector tinguera la sensació que era la veu d’un Martorell vell la que narrara en primera persona tot allò que va viure, un temps ple de canvis i marcat per molts fets històrics que ell coneix de primera mà. La idea era que a través dels ulls de Martorell, el lector poguera trobar els actes més impressionants de la seua vida, però també al mateix temps fer un apropament a una època extraordinària. Els anys de la vida de Martorell configuren unes dècades plenes d’esdeveniments que podem constatar en qualsevol llibre d’història. En aquell moment, per exemple, la nostra corona catalanoaragonesa era un imperi que dominava la Mediterrània, els otomans finalment s’havien apoderat de Constantinoble, hi havia pesta arreu i es just en aquell moment quan es produeix el canvi de pensament de la societat, des d’un món ple d’ideals cavallerescos a un món on els diners, i no l’honor, comencen a ser-ne el motor.
A la València de l’època, una ciutat que avui consideraríem petita, es reuneixen autors de l’alçada d’Ausiàs March, cunyat de Martorell, Roís de Corella, Bernat Fenollar, Joan Moreno, Isabel de Villena, Jaume Roig… en definitiva un univers ric i molt complicat on el personatge de Martorell representa no només la davallada de la cavalleria sinó també el final d’una manera d’entendre el món.
El que jo vaig fer a Les cendres del cavaller va ser ordenar cronològicament els fets i, en tot cas, si el pas del temps havia esborrat una informació documental, fer servir la imaginació per omplir-ne el buit, sempre intentant ser coherent amb les accions i esdeveniments posteriors.
Una de les dificultats va ser el fet que, en moltes ocasions, el meu desig era escriure una vida millor, amb més fortuna i major felicitat que la que va viure el pobre Martorell, però, que en favor de la veritat històrica, sempre em vaig reprimir.
Com deia al començament, totes les cultures defensen els seus grans autors, els converteixen en mites, els admiren i els fan esdevenir models. Nosaltres, amb Joanot Martorell, crec que durant molt de temps hem comés una certa injustícia. L’autor d’una de les millors obres que mai s’hagen escrit en la literatura universal, ha estat fins no fa molt un desconegut per a la major part de la població. Però encara us diré més, l’extraordinària vida de Martorell, independentment que al final dels seus dies escrivira el Tirant, només pels seus actes, per tot allò que va viure i va sentir, ja mereixia ser contada, encara que no hagués escrit ni una sola línia.
Per això, vosaltres, si heu estat tan amables de llegir Les cendres del cavaller, espere que us hàgeu trobat abocats a l’època de més glòria del nostre territori, quan tota la Mediterrània ens pertanyia, quan els ideals de la cavalleria encara es resistien a desaparéixer, quan els homes encara es movien per sentiments com honor i justícia. M’agradaria també que aquesta lectura us haja ajudat a conéixer millor la vida de Joanot Martorell i, sobretot, que us faça estimar més encara la seua gran obra, el Tirant lo Blanc.
Moltes gràcies
Normes d'ús