Paraules d’Isabel Martín Gómez en la inauguració de l’exposició Les flors de ma vida, de Mercedes LLanos
És un honor poder donar suport a artistes locals que porten el nom del nostre poble pertot arreu
Fa un parell de mesos, l’amiga i companya de lluita, Dolors Jimeno, em va preguntar si m’agradaria vindre a la inauguració de l’exposició de Mercedes ja que ella és del meu poble, de Paiporta.
Jo no em vaig poder negar per dos motius.
Primer perquè quan una amiga que fa tant per la cultura, per l’art i per la gent, com és el cas de Dolors, et demana alguna cosa així no pots sinó dir que sí, i ficar també un poquet del teu temps per recolzar una activitat com aquesta.
I en segon lloc perquè com alcaldessa de Paiporta és un honor poder donar suport a artistes locals que porten el nom del nostre poble pertot arreu.
He donat una ullada a les obres de Mercedes. Uns quadres carregats de força i de colors que m’han recordat el poema d’Estellés “Les flors sense nom” que parla d’eixes flors anònimes que creuen el país vora els camins. Que tenen com a únic destí alegrar dignament la vida de tothom i que ens retornen hores de la infantesa
Diu Mercedes en la seua presentació al díptic, que la seua pintura segueix el ritme de la seua vida, i la veritat és que al mirar la seua obra una es pot sentir una miqueta identificada. Alguns quadres ens transmeten tranquil·litat, altres la presa del dia a dia, alegria, tristor,.... tota una sèrie de sentiments que com al poema d’Estellés:
M’han retornat moltes il·lusions.
Com un didal d’aigua verda d’aljub
m’han fet sentir més netes les pupil·les,
més clar el cor, més amples els propòsits.
Moltes gràcies per deixar-nos disfrutar d’estes precioses flors i molts èxits en la teua vida Mercedes.