Grup de lectura

Marisol González Felip ens va recitar la seua València

L'autora, durant la seua intervenció.
L'autora, durant la seua intervenció.
17 / 12 / 2013 | Dolors Jimeno

El passat dia 11 de desembre, la trobada lectora d’El Micalet parla de libres tractà  de Suite de València, editat per Babilònia. Hi va assitir l’autora,  Marisol González Felip, que va ser presentada com a poetessa, professora de Secundària, inspectora d’Educació i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on forma part de la secció de Gramàtica. Principalment ha escrit poesia: Les hores breus, L’edat deserta, La tendresa dels freixes, Aprenc la separació, Afegiràs abril, Mar d’heura,  Papallones de dilluns,  Paral•lelament a la fosca,  Pasqual. Ha estat inclosa en moltes antologies de poesia actual. També ha escrit contes infantils: Contes d’aigua i rima amb un raget de llima i ha adaptat Roald Dahl al valencià.
Quan fa diccionaris, el posa un títol poètic: Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló. O quan publica treballs de recerca i investigació o d’assaig: Paraules a cau de mar. Estudi sobre l’ús del valencià al barri de la Malva-rosa de València. És clar que mai no pot defugir de la seua passió, la poesia. També ha fet diverses adpatacions i traduccions d’obra aliena. Pel que fa a Suite de València, recordem que el poemari ha sigut qualificat per Lluís Alpera (que estarà també amb nosaltres en El Micalet parla de llibres) com una suggerent intertextualitat estellesiana. Uns altres han dit que Marisol és com una fillola que es menja el padrí, que esmenta l’Ausiàs i arriba a fer surar Riba (l’evocació de Sunion, per exemple) o Espriu. Durant la presentaciço es va recordar quan Ovidi volia recitar Estellés i va triar CORAL ROMPUT com a antologia dels temes més estellesians. La recitació durà una hora i vint-i-cinc minuts, temps durant el qual no va alenar ningú del públic barceloní que l’escoltava. Ovidi digué que “al Tinell no es va moure ni un ànima”. Haureu observat que Marisol dedica Suite de València a Estellès i Estellés va dedicar Coral Romput a Espriu. Enguany se’ls ha celebrat al dos. Casualitats.
L’autora va començar la seua intervenció recitant el primer poema del llibre. Justament eixe dia Cristina Escrivà, la gestora cultural de la S.C. El Micalet, anuncià que gravaria els nostres actes, per tant Marisol González encetà l’arxiu sonor. Durant la conversa, es va parlar molt, quasi totes les persones que hi assitiem volíem dir la nostra: la poesia de Marisol mou els sentiments, mou a parlar-ne. Vam acollir una nombrosa representació del Voluntariat pel Valencià, que a partir d’ara col·laborarà amb les trobades lectores.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.