El passat dia 11 de desembre, la trobada lectora d’El Micalet parla de libres tractà de Suite de València, editat per Babilònia. Hi va assitir l’autora, Marisol González Felip, que va ser presentada com a poetessa, professora de Secundària, inspectora d’Educació i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on forma part de la secció de Gramàtica. Principalment ha escrit poesia: Les hores breus, L’edat deserta, La tendresa dels freixes, Aprenc la separació, Afegiràs abril, Mar d’heura, Papallones de dilluns, Paral•lelament a la fosca, Pasqual. Ha estat inclosa en moltes antologies de poesia actual. També ha escrit contes infantils: Contes d’aigua i rima amb un raget de llima i ha adaptat Roald Dahl al valencià.
Quan fa diccionaris, el posa un títol poètic: Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló. O quan publica treballs de recerca i investigació o d’assaig: Paraules a cau de mar. Estudi sobre l’ús del valencià al barri de la Malva-rosa de València. És clar que mai no pot defugir de la seua passió, la poesia. També ha fet diverses adpatacions i traduccions d’obra aliena. Pel que fa a Suite de València, recordem que el poemari ha sigut qualificat per Lluís Alpera (que estarà també amb nosaltres en El Micalet parla de llibres) com una suggerent intertextualitat estellesiana. Uns altres han dit que Marisol és com una fillola que es menja el padrí, que esmenta l’Ausiàs i arriba a fer surar Riba (l’evocació de Sunion, per exemple) o Espriu. Durant la presentaciço es va recordar quan Ovidi volia recitar Estellés i va triar CORAL ROMPUT com a antologia dels temes més estellesians. La recitació durà una hora i vint-i-cinc minuts, temps durant el qual no va alenar ningú del públic barceloní que l’escoltava. Ovidi digué que “al Tinell no es va moure ni un ànima”. Haureu observat que Marisol dedica Suite de València a Estellès i Estellés va dedicar Coral Romput a Espriu. Enguany se’ls ha celebrat al dos. Casualitats.
L’autora va començar la seua intervenció recitant el primer poema del llibre. Justament eixe dia Cristina Escrivà, la gestora cultural de la S.C. El Micalet, anuncià que gravaria els nostres actes, per tant Marisol González encetà l’arxiu sonor. Durant la conversa, es va parlar molt, quasi totes les persones que hi assitiem volíem dir la nostra: la poesia de Marisol mou els sentiments, mou a parlar-ne. Vam acollir una nombrosa representació del Voluntariat pel Valencià, que a partir d’ara col·laborarà amb les trobades lectores.