Grup de lectura
Ressenya de Les mans de la deixebla
David García Justicia ens regala una esplèndida i encertada visió de la novel·la d’Anna Moner
El passat dimecres 21 de març tingué lloc en la seu de la S.C. El Micalet la presentació de la novel·la “Les mans de la deixebla”, a càrrec de la seua autora, Anna Moner.
La cerca de coneixement, la mort i l'erotisme són els eixos al voltant dels quals gira la novel·la
Les mans de la deixebla és una novel·la fosca i alhora brillant. Les localitzacions de la història així com la història mateixa ens convida a submergir-nos en una atmosfera tèrbola, boirosa i de sinuositats, sobre la qual guanyen en preeminència els llampecs de brillantor i llum. La cerca de coneixement, la mort i l’erotisme, són els tres eixos al voltant dels quals giren els delers i les obsessions dels tres personatges protagonistes: la figura només evocada del mestre Fabrizzio Scarpa, cirurgià d’origen italià que s’instal·là definitivament en una alqueria de València; Brunel·la, la deixebla predilecta del mestre que es desviu per perfeccionar i apropiar-se del coneixement llegat; i Zacaries, un auxiliar sumís i atrotinat de Brunel·la, a qui adora incondicionalment.
El to fosc i daurat, d’aire luxuriós, el trobem no només en la història sinó també i en primer terme en el propi llenguatge emprat per l’autora Anna Moner. L’estil ric en adjectius i sense pressa, esplèndid i solemne, suposa ja d’entrada un plaer per al lector que sap degustar la llengua. Tot i l’espessor de caràcter poètic, el ritme de la narració no es veu interromput, i a un possible retret per manca d’acció caldria contraargumentar amb la mateixa naturalesa concentrada i obsessiva de la història. Disseccions, amputacions, delers opiacis, terra mastegada… No poden sinó endinsar i enfonsar els personatges i tal volta els lectors.
La novel·la recrea la relació de dependència que les ensenyances de medicina han mantingut tradicionalment amb les de teologia. Les dues disciplines eren nogensmenys les que, junt amb les de Dret i Arts, conformaven l’oferta acadèmica de la Universitat de València des dels seus inicis a finals del segle XV, dividida entre la facultat de Medicina, la de Dret, la de Teologia i la facultat d’Arts.
L’home de ciències del segle XVIII, personificat en la novel·la per Fabrizzio Scarpa, abastaven i conreaven un ventall amplíssim de coneixements. D’ells potser hauríem d’aprendre per a no degenerar la parcel·lació tècnica en parcel·lació comunicativa. Si bé és indiscutible el grau més gran de fidelitat empírica assolit en les múltiples disciplines hui dia, també ho és que la història pot servir per a un temps nostre que preua especialment les sinergies.
En resum, Les mans de la deixebla és una novel·la contundent, ben documentada, atractiva tant pel que fa a la història com a l’estil, ideal tant per a lletraferits com per a ciènciaferits… Sols no apta per a sensibilitats feribles amb la visió de l’interior del cos humà.
DAVID GARCÍA JUSTICIA
Normes d'ús