Grup de lectura
Un encontre memorable amb Manuel Molins
El proppassat 29 de maig el dramaturg va intervenir en El Micalet parla de llibres
Vam debatre sobre Dones, dones, dones, la seua obra en general i la seua trajectòria.
Dir Manuel Molins, o Manolo Molins, és dir teatre, és dir el nostre dramaturg, nostre, de casa, però ben internacional: estudis a Roma, a Madrid, a Barcelona, a Prada… Un home que ha fet el tetre que ha volgut ja que el teatre que hi havia no li feia el pes. Ha hagut d’inventar. És un creador. Prolífic, molt treballador i amb un resultats òptims. És fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que intentava, en la dècada de 1970, la recuperació de la llengua i cultura pròpies del País Valencià i, una nova concepció del teatre. Una altra manera, innovadora, de fer. Molins no és només un autor de teatre, també participa en els elements interns dels muntatges escènics. És un home de teatre, és més que autor. Ha publicat una trentena d’obres. Citarem la mítica Dansa del vetlatori (1978), el bateig teatral de molts i moltes de nosaltres en la nostra llengua. En el camp de l’asssaig teatral ha publicat nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades. Ha rebut molts premis, tants que en més d’una ocasió ha arribat a dir públicament que no li’n donen més. Ara ja comença a rebre homenatges. Manuel Molins vingué per a parlar de DONES, DONES, DONES però també va parlar de la lleialtat a la llengua pròpia amb l’intent de crear una dramatúrgia sòlida i europea, de la pluralitat de registres del seu teatre, des de registres col•loquials fins a registres cultes passant per l’estàndard o el subestàndard valencià. Explicà com ha conreat la llengua del carrer en propostes per a grups d’afecccionats (Sa-I-Net, per exemple) o el llenguatge culte (Trilogia d’Exilis, etc). La barreja de variants d’acord amb els personatges o el subestàndard oriental o la versió de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. Tot plegat, una vesprada memorable en la qual tant l’autor com el públic vam quedar molt contents i satisfets. Manuel Molins va escriure l’endemà a Intersindical Cultura per a agrair de nou que tant la S.C. El Micalet, a través de la seua gestora cultural Pepa Úbeda, com la Intersindical l’haguérem convidat i també per a agrair la presència del públic, entre el qual es trobava Lluís Fornés. Manuel Molins diu: Em va resultar molt fàcil, la veritat; i m’hi trobava com a casa pensant en veu alta. Moltes gràcies a tu, Manuel, en nom de totes les persones que vam tenir el privilegi de debatre sobre la teua obra i la teua trajectòria.
Normes d'ús