Grup de lectura
Xavier Aliaga va parlar de Vides desafinades
La novel·la Vides desafinades ha sigut la protagonista d’una nova edició d’El Micalet parla de llibres
En una de les sales de la planta baixa de la S.C. El Micalet i amb un públic envoltat de les pintures i altra obra gràfica d’Ignasi Chilet, treball molt detallista dedicat a les dones de la seua família, vam gaudir de nou d’un llibre i de la presència del seu autor.
Xavier Aliaga (Madrid, 1970) és periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, inicia la seua carrera periodística en el setmanari local de Xàtiva Noticia-7, capçalera que arriba a dirigir. També ha estat responsable de premsa dels grups parlamentaris d’Esquerra Unida, Entesa i Compromís a les Corts Valencianes i guionista de televisió. Actualment és col•laborador de mitjans com ara El País o Levante-EMV, així com de diferents publicacions de caire cultural. És tertulià de ràdio i televisió a nivell local i autonòmic en mitjans com Ràdio 9, Onda Cero o Popular Televisión. Como a escriptor ha publicat les novel•les Si no ho dic, rebente (Moll, 2005, Premi Vila de Lloseta), Els neons de Sodoma (3 i 4, 2008, Premi Andròmina dels Octubre) i Vides desafinades (Edicions 62, 2011, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians). Des de març del 2009 té un bloc miscel•lània anomenat Sota la Creueta
Cada vegada que ens reunim a parlar sobre un llibre, hi ha alguna cosa nova, diferent. En aquesta ocasió va ser com va gaudir l’autor. Estava completament emocionat per tots els comentaris que es van fer sobre la seua novel·la. Hi hagué qui la va comparar amb El mapa i el territori i s’inicià un debat. Hi hagué qui parlà de Jaume Cabré i se’n parlà abastament. Algú va proposar que ja que la música té tant de protagonisme en la narració que s’hauria d’haver acompanyat el llibre d’un disc, a fi que les persones que no coneixen bé la música de què parla l’autor poguera estar més endinsada en la novel·la. Es va parlar molt dels personatges. D’una banda, de la conveniència d’haver-ne fet un índex per a comoditat lectora. I d’altra, sobre tot, de com els personatges de vegades cobren una vida diferent de la que inicialment l’autor els havia destinat. Una de les assistents va lloar com Xavier Aliaga parla dels maltractaments a les dones i de la sida i va afegir que pel seu treball en eixe camp va trobar molt creïble el punt de vista de l’autor. A pregunta d’un dels presents, Xavier va contestar que la musicalitat que hi ha en gran part de l’obra està buscada. També es va comentar el cinema de Ventura Pons, ja que no només es tracta d’una novel·la musical, també cinematogràfica. En definitiva, una vesprada literària, amb totes les lletres i amb majúscules.
Normes d'ús