Drets
11 de febrer: la ciència també és una qüestió de drets
reivindiquem el talent, la creativitat i la veu de les xiquetes i dones que fan ciència, malgrat els obstacles i les desigualtats persistents. Visibilitzar referents femenins, garantir oportunitats reals i trencar estereotips és clau per a construir una ciència més justa, diversa i transformadora. Perquè sense les dones, la ciència no avança
L’11 de febrer no és una data qualsevol. És una crida a trencar el silenci que ha ocultat durant segles el talent i les aportacions de les dones al coneixement científic. Aquesta data, declarada per les Nacions Unides l’any 2015, reivindica el paper de les dones i les xiquetes en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM), àmbits on la desigualtat de gènere continua sent alarmant.
El sistema patriarcal ha construït una imatge de la ciència profundament masculinitzada. No és una casualitat, sinó el resultat d’una estructura social que ha servit per invisibilitzar les dones científiques, limitar les seues oportunitats i negar-los el reconeixement que mereixen en la història del saber. Aquesta exclusió no és només simbòlica: té conseqüències materials en l’accés als estudis, a la recerca, al finançament i al reconeixement professional.
Un dels primers exemples d’aquesta exclusió és Hipàtia d’Alexandria (c. 355–415), considerada la primera dona científica documentada de la història. Filòsofa, matemàtica i astrònoma, va ensenyar a la Biblioteca d’Alexandria i va produir coneixement en geometria, àlgebra i astronomia. Va fer ciència en un món que excloïa activament les dones del saber, i per això el seu llegat no és només científic, sinó també polític.
Hipàtia representa la resistència de les dones davant un sistema que ha intentat silenciar-nos, esborrar-nos i expulsar-nos dels espais de coneixement i poder. Simbolitza totes les dones que han sigut invisibilitzades al llarg de la història de la ciència i ens recorda que el saber no ha sigut mai patrimoni exclusiu dels homes, encara que el patriarcat haja intentat fer-nos-ho creure.
Però les dones no només hem fet ciència en el passat. Al País Valencià tenim referents científics femenins de primer nivell, tot i que continuen sent poc visibles. Dones com Anna Lluch, pionera en la investigació contra el càncer de mama a la Universitat de València, o Maria Blasco, biòloga molecular nascuda a Alacant i referent internacional en l’estudi dels telòmers i l’envelliment.
En aquest mateix fil de compromís científic i social cal destacar Belén Franch, investigadora valenciana en l’àmbit de l’observació de la Terra i el canvi climàtic. El seu treball, vinculat a l’anàlisi de dades ambientals i a la sostenibilitat, posa la ciència al servei del bé comú i de la defensa del territori. Belén Franch representa una generació de dones científiques que fan recerca amb consciència social, mirada crítica i responsabilitat col·lectiva, trencant el mite de la ciència neutra i allunyada de la realitat.
Juntament amb elles, també trobem referents com Núria Oliver, investigadora en intel·ligència artificial i dades amb impacte social, o Pilar Mateo, enginyera química valenciana que ha desenvolupat solucions innovadores per combatre malalties en contextos de pobresa. Dones que fan ciència des del compromís, l’ètica i la transformació social.
Parlar d’Hipàtia, de Belén Franch i de tantes científiques valencianes és parlar de drets, de poder i de futur. És parlar de xiquetes que mereixen créixer sense límits, sense estereotips i sense sostres de vidre, sabent que la ciència també pot i ha de ser el seu lloc.
Des d’Intersindical Dones, aquest 11 de febrer denunciem la bretxa de gènere persistent en les STEM, la manca de referents femenins visibles també al nostre país i les estructures que continuen expulsant les dones de la recerca, la innovació i els espais de decisió científica.
Per això, aquest 11F reivindiquem:
• Que les dones no només “estan” en la ciència, sinó que la sostenen, la transformen i la posen al servei de la vida.
• Que les xiquetes tinguen models científics femenins propers, reals i valencians, i no només noms excepcionals o llunyans.
• Que les polítiques públiques i el sistema educatiu assumisquen la igualtat de gènere com una prioritat en la recerca, l’ensenyament i la innovació.
Aquest 11 de febrer volem més ciència feminista, més recursos per a les dones investigadores i una comunitat científica que no oblide mai que l’excel·lència no té gènere, però la desigualtat sí.
Normes d'ús