Drets
15 D’Octubre de 2026 – Dia de la Dona Rural
Les dones rurals són fonamentals per al desenvolupament dels nostres pobles. Amb el seu treball, esforç i compromís, contribueixen a mantindre vives les tradicions, l’economia i la vida al món rural. És essencial reconéixer la seua tasca, donar-los veu i continuar treballant per la igualtat d’oportunitats.
El món rural valencià no s’entén únicament a través de la terra que es conrea, dels paisatges que es preserven o dels recursos que es produeixen. El món rural és, sobretot, la seua gent: les persones que l’habitem, que hi treballem i que el cuidem. I, en aquesta tasca col·lectiva, les dones hem tingut històricament un paper imprescindible, massa vegades invisibilitzat, infravalorat i exclòs del reconeixement social i econòmic que mereix.
Des d’Intersindical Dones amb motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals, reivindiquem el paper fonamental de les dones en el desenvolupament dels pobles i les comarques del País Valencià. Hem sigut i continuem sent protagonistes de la seua activitat econòmica, de la seua cohesió social, de la conservació del territori i de la construcció del seu futur.
Durant generacions, les dones valencianes hem treballat al camp, hem participat en la sembra i la recol·lecció, hem cuidat els animals, hem sostingut explotacions familiars i xicotets negocis, hem contribuït a l’activitat de cooperatives agràries i hem mantingut vives moltes economies locals. En sectors tan importants per al nostre territori com els cítrics, l’horta, la vinya, l’olivera o la producció agroalimentària, la contribució de les dones ha sigut essencial.
Al mateix temps, hem assumit majoritàriament les tasques domèstiques i de cures: l’atenció a la infància, a les persones majors i a les persones dependents. Una faena imprescindible per al sosteniment de la vida que no ha sigut remunerat, no ha cotitzat i no ha garantit ni drets laborals ni autonomia econòmica.
Aquesta desigualtat no és casual ni recent. Forma part d’una estructura social que ha considerat el treball de les dones com una ajuda complementària, fins i tot quan era indispensable per a mantindre les explotacions agràries, les famílies i els pobles. Les jornades mal remunerades, la temporalitat, la precarietat i les dificultats per a accedir a la titularitat de les terres i a les ajudes han condicionat les oportunitats de moltes dones rurals.
Les dones no hem treballat menys ni hem generat menys riquesa. El que ha valgut menys, als ulls d’una societat desigual, ha sigut el nostre treball.
Aquesta injustícia continua tenint conseqüències. Malgrat la seua contribució històrica a l’agricultura i a l’economia rural, les dones continuem afrontant obstacles per a accedir a la propietat de la terra, als recursos productius, al finançament i als espais de representació i decisió. Cal avançar cap a una titularitat realment compartida de les explotacions agràries, garantir la igualtat salarial i reconéixer els drets de totes les dones que treballen en el sector agrari, siguen assalariades, autònomes o treballadores de les explotacions familiars.
Al País Valencià, parlar del futur rural significa parlar també de l’agricultura familiar, de les cooperatives, de la sobirania alimentària i de la defensa d’un territori viu. Significa protegir les persones que treballen la terra, assegurar preus justos per a les productores, combatre la precarietat i fer front a un model econòmic que prioritza els beneficis per damunt de la vida de les persones i de la conservació del territori.
Però no hi haurà futur per als nostres pobles si no garantim els serveis públics essencials. La despoblació no es combat amb discursos d’aparador sobre els avantatges de viure al món rural. Es combat amb escoles públiques obertes, centres de salut pròxims, escoles infantils de zero a tres anys, serveis d’atenció a la dependència, transport públic, habitatge assequible i oportunitats laborals dignes.
Quan desapareix una escola, quan es redueix l’atenció sanitària o quan no hi ha transport per a arribar a la faena, a una consulta mèdica o a un centre de formació, les conseqüències no són iguals per a tothom. Les dones, que continuem assumint una part desproporcionada de les responsabilitats de cures, patim especialment aquesta falta de recursos. Massa vegades, la manca de serveis les obliga a renunciar a una ocupació, a reduir la jornada laboral o a abandonar els seus projectes personals i professionals.
La connectivitat digital també és essencial per a garantir la igualtat d’oportunitats. Disposar d’internet de qualitat i de cobertura mòbil suficient és imprescindible per a estudiar, teletreballar, emprendre, accedir a l’administració i participar en la vida social. Però la connexió digital no substitueix la necessitat de carreteres segures, transport públic accessible i alternatives reals al vehicle privat. La llibertat de moviment també és una condició necessària per a l’autonomia de les dones rurals.
La igualtat territorial és també igualtat de gènere. Viure en un poble del País Valencià no pot significar tindre menys drets, menys serveis ni menys oportunitats pel fet de ser dona.
Des d’Intersindical Dones exigim polítiques públiques valentes, dotades de recursos suficients i adaptades a la realitat dels nostres pobles i comarques.
Reivindiquem:
• Treball digne i igualtat salarial, amb ocupació estable, drets laborals i protecció social per a totes les treballadores rurals.
• Reconeixement del treball agrari de les dones, amb accés efectiu a la titularitat de les explotacions, a la terra, al finançament i a les ajudes públiques.
• Suport a l’emprenedoria femenina i a les cooperatives, per a impulsar projectes econòmics sostenibles que generen ocupació i riquesa al territori.
• Serveis públics de qualitat, amb escoles rurals, atenció sanitària, educació infantil, dependència, habitatge assequible i transport públic suficient.
• Corresponsabilitat en les cures, amb serveis que permeten repartir les responsabilitats entre dones, homes i administracions, sense condemnar les dones a assumir-les en solitari.
• Participació real de les dones en la presa de decisions, tant en les organitzacions agràries i cooperatives com en les institucions i els espais de representació local.
• Recursos contra les violències masclistes, amb serveis especialitzats accessibles, atenció psicològica i jurídica, protecció efectiva i alternatives habitacionals, també als municipis més menuts i allunyats dels grans nuclis urbans.
• Defensa de l’educació pública rural, perquè tancar una escola no és només perdre un servei educatiu: és afeblir les possibilitats de futur de tot un poble.
També reivindiquem el valor de les xarxes de suport mutu, de les associacions de dones i del teixit social que manté vius els nostres municipis. Les dones rurals no som únicament cuidadores, agricultores o treballadores: som ciutadanes amb drets, capacitat de decisió, projectes propis i dret a construir el nostre futur en llibertat.
Aquest 15 d’octubre no volem limitar-nos a homenatjar les dones rurals ni a recordar la seua contribució històrica. Volem exigir que el nostre treball deixe de ser invisible, que la nostra aportació a la riquesa del País Valencià es traduïsca en drets efectius, autonomia econòmica, serveis públics i oportunitats reals.
Els nostres pobles no necessiten dones obligades a resistir. Necessiten dones lliures per a decidir si volen quedar-se, marxar o tornar. Dones amb drets, amb treball digne, amb autonomia i amb veu pròpia.
Perquè defensar les dones rurals és defensar la igualtat, la justícia social i el dret a viure dignament en qualsevol part del nostre territori. I defensar els pobles valencians exigeix garantir els drets de les dones, protegir els serveis públics i construir un model de desenvolupament rural que pose la vida al centre.
SENSE DONES NO HI HA MÓN RURAL. SENSE DRETS NO HI HA FUTUR.
Normes d'ús