Drets
15 d’octubre. Dia Internacional de les Dones Rurals
Dones rurals: arrels de vida, motor de canvi
Les dones rurals són el cor viu dels pobles: custodien la terra, sostenen la vida i impulsen transformacions silencioses però profundes. Amb esforç, saviesa i resistència, continuen sembrant futur en un món que sovint les invisibilitza. Hui és temps de reconéixer-les com allò que són: arrels de vida i motor de canvi.
El Dia Internacional de les Dones Rurals, és una jornada que ens recorda la força col·lectiva d’aquelles dones que, amb les seues mans i el seu treball invisible, han sostingut durant generacions l’economia, la vida i la comunitat als pobles i territoris rurals.
Reivindicar el seu paper es fonamental i exigir el reconeixement que durant segles els ha estat negat.
Les dones rurals han estat, i continuen sent, pilars essencials per al desenvolupament sostenible, la sobirania alimentària i la vida comunitària. Han garantit el sosteniment del camp, la ramaderia, la biodiversitat i la transmissió del saber popular, mentre assumien, sense reconeixement, el treball domèstic i de cures.
Sense elles, no hi hauria futur al món rural. Però tampoc hi haurà justícia mentre continuen invisibilitzades, precaritzades i sense drets.
Moltes d’aquestes dones no figuren en les estadístiques ni en els registres oficials. No consten com a treballadores, tot i que treballen de sol a sol. Formen part de les explotacions familiars sense reconeixement legal, sense accés a prestacions socials ni protecció laboral. I a més, carreguen amb la doble i triple jornada:
• El treball productiu al camp, sovint no remunerat.
• El treball de cures dins la llar, assumit com una obligació.
• I la tasca comunitària, com a dinamitzadores de la vida local, del teixit associatiu, cultural i veïnal.
Aquesta realitat evidencia que el patriarcat i el neoliberalisme també arrelen al món rural, expulsant les dones joves, concentrant la propietat de la terra en mans d’uns pocs i buidant els pobles de vida i oportunitats.
La falta d’accés a la terra, als recursos, als serveis públics i a una ocupació digna condemna moltes dones a la invisibilitat o a l’emigració forçada. Això no és “elecció”, és resultat d’un sistema que no posa la vida al centre.
Al País Valencià, les dones rurals són la memòria viva dels nostres pobles, les que han mantingut la cultura, la llengua i la cohesió social. Però també són subjectes de futur: impulsores d’iniciatives agroecològiques, cooperatives, feministes i sostenibles que planten cara al despoblament i a la destrucció del territori.Les seues lluites demostren que un altre model és possible: més just, més verd i més igualitari.
Per això, des d’Intersindical Dones reivindiquem la plena titularitat i reconeixement del treball de les dones rural i exigim polítiques públiques amb perspectiva de gènere que garantisquen serveis, drets i oportunitats en el món rural.
Defensem un feminisme arrelat al territori, que dignifique la vida i no deixe ningú enrere.
Les dones rurals no som passat. Som present, som lluita i som futur.
Sense les dones, el món rural no té vida.
Normes d'ús