Dia Internacional de la Dona Afrodescendent, una jornada per reconéixer la resistència, la força i les aportacions de les dones negres, afrodescendents, africanes i caribenyes arreu del món.
Aquest dia va ser establit el 1992 durant la Primera Trobada de Dones Afrodescendents d’Amèrica Llatina i el Carib a la República Dominicana. Des de llavors, s’ha convertit en una data clau per visibilitzar les múltiples discriminacions que pateixen aquestes dones —racisme, sexisme, classisme— i per reivindicar els seus drets, les seues lluites i el seu lideratge social, polític i cultural.
Avui és un bon dia per escoltar, llegir i amplificar les veus de les dones afrodescendents.
Res no canviarà sense feminisme antiracista!
El 25 de juliol, Dia Internacional de la Dona Afrodescendent, no és una data qualsevol. És un dia de memòria, resistència i reconeixement a les lluites de les dones negres, africanes i afrodescendents d’arreu del món, i especialment de les d’Amèrica Llatina i el Carib. Des d’Intersindical Dones volem alçar la veu per visibilitzar la seua aportació històrica, el seu lideratge, la seua força col·lectiva i també per denunciar les múltiples formes d’opressió que continuen patint.
Com a feministes sindicalistes, sabem que les dones afrodescendents es troben en la intersecció de tres eixos d’opressió estructural: el patriarcat, el racisme i el capitalisme. En el món del treball, això es tradueix en precarietat, explotació, discriminació i invisibilització. No és casualitat que siguen elles qui ocupen majoritàriament els sectors més precaritzats i racialitzats: cures, neteja, treball domèstic, agricultura o venda ambulant.
Aquest sistema les vol a la base de la piràmide, sense drets ni veu. Però elles es rebel·len, s’organitzen i construeixen alternatives. Ens ho recorda la història de lluita del Primer Encuentro de Mujeres Negras de América Latina y el Caribe el 1992 a República Dominicana, que va donar lloc a aquesta commemoració. I ens ho recorden cada dia les activistes afrodescendents que des de l’antiracisme feminista posen el cos i la paraula per fer caure els murs d’un sistema que les margina.
A Intersindical Dones apostem per un feminisme anticolonial, de classe, inclusiu i antiracista. No hi ha lluita feminista completa si no combatem també el racisme institucional i estructural. No volem un feminisme blanc i còmode que deixa fora les veus dissidents. Volem un feminisme que es mira de cara i s’incomoda, que reconeix privilegis i obre espais reals de participació per a les companyes migrants, afrodescendents i racialitzades.
Per això exigim:
• Drets laborals plens per a les treballadores migrants i racialitzades.
• Ratificació del Conveni 189 de l’OIT i la inclusió del treball domèstic en el règim general.
• Regularització ja per a totes les persones en situació administrativa irregular.
• Educació antiracista i amb perspectiva decolonial als centres educatius i als mitjans de comunicació.
• Polítiques públiques que combaten la discriminació racial, i no només la gestionen.
Aquesta jornada ens recorda que les lluites feministes no poden ser locals ni parcialment inclusives. Cal teixir aliances internacionals, reconéixer les nostres diferències i posar la vida al centre, totes les vides. És moment de passar de la sororitat retòrica a la solidaritat real.
Des d’Intersindical Dones, ens sumem a aquest crit global amb la certesa que no hi ha justícia social sense justícia racial, ni veritable igualtat sense la veu i el lideratge de les dones afrodescendents. Que aquest 25 de juliol no ha de ser només una data per commemorar, sinó un punt d’inflexió per avançar juntes cap a una transformació radical, feminista i antiracista del món del treball i de la societat.
Per una vida digna, lliure i amb drets per a totes.