L’avortament és un dret humà i una qüestió de justícia social. Cap dona ni persona gestant hauria de veure’s obligada a posar en risc la seua vida o llibertat per decidir sobre el seu propi cos.
Avortament lliure, segur i gratuït.
Sense estigmes, sense pors, sense desigualtats.
Per la vida i la dignitat de totes.
Perquè decidir és viure en llibertat.
Cada 28 de setembre, el moviment feminista internacional alça la veu per reivindicar el dret de totes les dones i persones gestants a decidir sobre el seu propi cos i a accedir a un avortament lliure, segur i garantit en la sanitat pública. Aquesta jornada d’acció global té les seues arrels a l’Amèrica Llatina i el Carib, on ja fa dècades les organitzacions de dones van establir aquesta data com a dia de lluita davant la repressió i la mortalitat derivada dels avortaments clandestins. Amb el temps, el 28S s’ha consolidat com una cita global de mobilització i solidaritat feminista.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, més de 39.000 dones moren cada any al món com a conseqüència d’avortaments insegurs, i centenars de milers més pateixen seqüeles físiques i psicològiques de per vida. Una xifra esgarrifosa que ens recorda que la penalització i les restriccions legals no redueixen el nombre d’avortaments, sinó que multipliquen els riscos per a la salut i la vida de les dones.
A l’Estat espanyol, la llei de salut sexual i reproductiva de 2010, reformada i ampliada en 2023, reconeix formalment el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. Malgrat això, la realitat mostra que només una minoria dels avortaments es realitzen en hospitals públics i que la prestació no està encara plenament normalitzada dins del sistema sanitari. L’objecció de consciència mèdica i la falta de protocols clars continuen sent una de les principals barreres que impedeixen a moltes dones accedir a un servei que la llei ja garanteix.
El cas del País Valencià és un exemple clar d’aquesta vulneració. Tot i les demandes de les organitzacions feministes, les institucions autonòmiques han mantingut una política de negligència deliberada: no existeixen protocols de regulació de l’objecció de consciència i, en moltes comarques, les dones es veuen obligades a desplaçar-se centenars de quilòmetres per poder exercir el seu dret. Aquesta situació no és un problema de gestió, sinó una mostra evident de com els governs reaccionaris utilitzen els seus dogmes i la seua moral particular per condicionar i limitar els drets fonamentals de les dones.
Darrere d’aquestes restriccions hi ha un patriarcat que continua tenint por a la dona lliure, independent i capaç de decidir sobre la seua sexualitat i la seua vida sense tutela masculina.
El 28 de setembre, doncs, no és només una data de commemoració, sinó un crit col·lectiu i internacional: el dret a un avortament lliure, segur i gratuït és una qüestió de salut pública, de justícia social i de democràcia. Un país que impedeix a les dones decidir sobre el seu propi cos és un país que retalla la seua llibertat i la seua ciutadania.
Avortar és un dret. És salut. És llibertat. És democràcia