Drets
30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar
Reivindiquem la dignitat, els drets i el reconeixement d’un treball essencial que sosté la vida.
Perquè sense elles, el món s’atura. Perquè cuidar també és treballar. Perquè els drets no es negocien
El 30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, és un dia de denúncia, de memòria i de lluita. Perquè parlar de treball domèstic i de cures és parlar d’un dels pilars invisibilitzats que sostenen la vida, però també d’una de les formes més persistents d’explotació de les dones.
Durant dècades i encara hui el treball de la llar ha estat considerat una extensió “natural” del rol femení. Cuinar, netejar, cuidar criatures, persones majors o dependents… tot això ha sigut històricament assignat a les dones, sense reconeixement social ni valor econòmic. Quan aquest treball es mercantilitza, continua arrossegant les mateixes desigualtats: precarietat, informalitat, salaris baixos i una protecció laboral insuficient.
No és casualitat que la majoria de treballadores de la llar siguen dones, moltes d’elles migrades. El sistema capitalista i patriarcal s’alimenta d’aquesta doble vulnerabilitat: ser dona i ser estrangera. Així es construeix una cadena global de cures on unes dones sostenen la vida d’altres a costa de la seua pròpia precarització.
Encara que s’han produït avanços legislatius en els últims anys, aquests han arribat tard i són clarament insuficients. La manca d’inspeccions reals, les dificultats per regularitzar situacions laborals i la persistència de condicions abusives evidencien que el treball domèstic continua sent un espai d’impunitat. No es pot parlar de drets si no hi ha garanties efectives per exercir-los.
Reivindicar els drets de les treballadores de la llar no és només una qüestió laboral: és una qüestió de justícia social i de sostenibilitat de la vida. Significa posar les cures al centre, reconéixer que sense aquest treball no hi ha economia possible, i exigir una redistribució real: entre homes i dones, entre famílies, empreses i institucions.
Des d’Intersindical Dones exigim un canvi estructural. Cal dignificar el treball de la llar amb salaris justos, condicions laborals equiparables a la resta de sectors i una protecció social completa. Però també cal transformar la mirada: deixar de considerar les cures com una responsabilitat privada i femenina, i assumir-les com una responsabilitat col·lectiva.
Prou d’invisibilitat, prou de precarietat, prou d’explotació. Perquè sense drets per a les treballadores de la llar, no hi ha igualtat real. I sense igualtat, no hi ha democràcia que es puga sostenir.
Normes d'ús