Drets
Clara Campoamor: pionera de la llibertat i el vot femení
Avui recordem Clara Campoamor (12 de febrer de 1888 – 30 de abril de 1972), pionera dels drets de les dones a l’ Estat espanyol.
Advocada i política, Campoamor va ser una de les principals impulsores del sufragi femení, defensant amb valentia que les dones tingueren dret a vot en la Segona República. La seua lluita contra la discriminació i per la igualtat legal continua inspirant-nos més de cent anys després.
Gràcies, Clara, per obrir el camí cap a la igualtat.
Clara Campoamor Rodríguez va nàixer a Madrid el 12 de febrer de 1888. Filla d’un comptable i d’una cosidora, va quedar òrfena de pare als 13 anys. Havia d’ajudar a sa mare i treballar: cosint, com a dependenta i telefonista. La vida ja li posava obstacles des de ben jove.
Amb 21 anys va aprovar unes oposicions al cos auxiliar de Telègrafs i va treballar com a professora de taquigrafia i mecanografia. Compaginava els estudis amb la feina de secretària en diversos diaris. Amb esforç i constància, als 33 anys va poder començar el batxillerat. Tres anys després es va llicenciar en Dret i va començar a exercir com a advocada, obrint camins on abans només hi havia portes tancades.
Clara va lluitar sense por pels drets de les dones. L’any 1931, quan la llei electoral va permetre que les dones pogueren ser elegides al Parlament, ella va ser una de les tres úniques dones a aconseguir escó, juntament amb Victoria Kent i Margarita Nelken. Però Clara no només volia entrar: volia que totes les dones pogueren votar. Va defensar amb fermesa aquest dret i, gràcies a ella, l’1 d’octubre de 1933 les dones van poder votar per primera vegada a l’ Estat espanyol.
Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, Clara va haver d’exiliar-se: primer a Lausana, després a Buenos Aires. Va intentar tornar a casa, però una acusació injusta de pertinença a la maçoneria li ho va impedir. Tot i l’exili i la injustícia, la seua veu i el seu llegat mai van morir.
Avui, des d’Intersindical Dones, la recordem i li rendim homenatge. Clara va viure en una societat patriarcal que li ho posava tot en contra. I, malgrat tot, va obrir el camí perquè les dones poguérem ser ciutadanes de ple dret. Hui més que mai, el seu coratge ens recorda que no podem retrocedir.
Clara Campoamor va acabar els seus dies a Lausana, on va morir de càncer l’any 1972. Però la seua lluita continua.
Per Clara, per les dones, per les que vam ser, per les que som i per les que seran.
Normes d'ús