Drets
Fartes de tanta violència masclista
Des d’Intersindical Dones ens hem sumat, una vegada més, a la segona vigília convocada arreu del País Valencià per denunciar la violència masclista i retre homenatge a totes les víctimes. Hem estat presents als carrers, als pobles i ciutats, per visibilitzar la ràbia, el dolor i la determinació col·lectiva d’una societat que vol viure lliure de violències. No callarem. Ens volem vives, lliures i juntes.
A Intersindical Dones no ens cansem de repetir-ho: estem fartes. Fartes de cada dona assassinada, de cada vida truncada per la violència patriarcal. Fartes de veure com es repeteixen les agressions, els feminicidis, les desaparicions. Fartes de la indiferència institucional, de les reaccions tèbies, dels discursos buits que arriben sempre tard, quan ja és massa tard.
La violència masclista no és un fet aïllat ni un problema domèstic. És una expressió brutal del sistema patriarcal, una eina de control que travessa tots els àmbits de la vida: la parella, la família, el treball, l’espai públic i el digital. És estructural, sistèmica i política. I per això exigeix una resposta contundent, col·lectiva i organitzada.
La nostra participació activa en la segona vigília contra la violència masclista no és només un acte simbòlic. És una acció de denúncia i de resistència. És la voluntat de fer visible allò que alguns voldrien tornar a ocultar: que les dones continuem morint, patint, sobrevivint enmig de la desatenció, del menyspreu institucional i d’un context que cada vegada és més hostil per als nostres drets.
No volem més minuts de silenci. Volem compromís i acció. Volem governs valents que blinden les polítiques d’igualtat, que destinen recursos reals a la prevenció, l’atenció i la reparació. Que inverteixen en educació feminista a les escoles, en formació especialitzada per al personal públic, en justícia que no revictimitze, en serveis d’acollida dignes i estables. Que deixen d’externalitzar serveis essencials per a les dones i aposten per una xarxa pública i comunitària d’atenció.
La violència masclista també és una qüestió laboral i sindical. Les dones pateixen assetjament sexual i per raó de gènere als centres de treball, discriminació, acomiadaments per embaràs, precarietat i dobles jornades que les exposen encara més. La lluita per unes condicions laborals dignes i lliures de violències és part inseparable de la lluita feminista. Des del feminisme sindicalista, denunciem cada atac, cada vulneració, i ens organitzem per defensar els drets de les treballadores, per garantir entorns laborals segurs i igualitaris.
Vivim temps difícils. La reacció patriarcal i ultraconservadora avança, de la mà de l’extrema dreta i dels partits que li fan el joc.A cada pacte, a cada retallada, a cada censura, les dones som colpejades. Per això és urgent dir-ho alt i clar: les nostres vides valen més que els vostres pactes, que els vostres vots, que el vostre silenci còmplice.
No ens callarem. No normalitzarem aquesta barbàrie. Continuarem al carrer, a les escoles, als sindicats, als barris, als espais de treball i de vida. Continuarem teixint resistències feministes i construint alternatives. Perquè la vida de les dones importa.
Perquè mai més soles. Sempre combatives. Sempre juntes.
Normes d'ús