Drets
Violència masclista
Intersindical Valenciana reclama a la Conselleria de Sanitat més formació amb perspectiva de génere
Un article publicat l’11 d’octubre de 2024 a el diario.es, destaca la falta de formació específica dels i les professionals sanitaries per abordar casos de violència masclista.
Tot i els protocols existents, la manca de recursos i d’actualitzacions efectives en la formació fa que molts sanitaris i sanitaries no és sentin segurs a l’hora d’actuar davant aquests casos. A més, s’evidencia que la violència masclista és un problema estructural que afecta no només les dones, sinó també la qualitat del sistema sanitari en conjunt, i es considera un repte de salut pública.
Exigir a la Conselleria de Sanitat que implemente una formació obligatòria i contínua per a tot el personal sanitari en violència masclista és fonamental per garantir una resposta efectiva
Un article publicat l’11 d’octubre de 2024 a el diario.es, destaca la falta de formació específica dels i les professionals sanitaries per abordar casos de violència masclista. Tot i els protocols existents, la manca de recursos i d’actualitzacions efectives en la formació fa que molts sanitaris i sanitaries no és sentin segurs a l’hora d’actuar davant aquests casos. A més, s’evidencia que la violència masclista és un problema estructural que afecta no només les dones, sinó també la qualitat del sistema sanitari en conjunt, i es considera un repte de salut pública.
Aquesta formació contínua és essencial per garantir que els i les professionals del sistema sanitari siguen capaços de detectar precoçment casos de maltractament i derivar les víctimes als serveis adequats. Així, la coordinació entre sanitaris, sanitaries ,serveis socials i forces de seguretat és clau per oferir una resposta efectiva i integral.
En el sector sanitari, es dona una desigualtat de gènere en la formació relacionada amb la violència masclista, amb més dones que homes assistint a aquestes formacions. Això es deu, en part, al fet que el personal sanitari del País Valencià, així com en moltes altres regions, està majoritàriament format per dones, especialment en atenció primària i en sectors com la infermeria i el treball social. Aquest biaix de gènere en la composició del sector influeix en la formació específica en violència de gènere, ja que les dones tendeixen a estar més representades en les professions sanitàries que tenen un contacte més directe amb les pacients víctimes de violència de gènere.
Tot i això, és crucial que tant homes com dones en el sector sanitari reba una formació adequada i equitativa per tal de garantir una resposta integral i efectiva davant la violència masclista.
Exigir a la Conselleria de Sanitat que implemente una formació obligatòria i contínua per a tot el personal sanitari, tant homes com dones, en violència masclista és fonamental per garantir una resposta efectiva i inclusiva a aquest problema
Aquesta formació ha de cobrir aspectes com la detecció precoç de signes de violència, protocols d’actuació i la coordinació amb altres serveis, com ara els centres Dona 24 hores i les forces de seguretat. En exigir aquesta formació, s’aconseguiria una major sensibilització i preparació de tot el personal sanitari, evitant que la càrrega d’actuació recaigui desproporcionadament sobre les dones professionals i assegurant una atenció integral per a totes les víctimes.
Els agents socials, sindicats i organitzacions feministes ens hem d’ unir amb aquesta demanda, pressionant a la Conselleria perquè desenvolupe un pla formatiu més estructurat i universalitzat per a tot el sector sanitari. Això milloraria no només la capacitat de resposta, sinó també la coordinació interinstitucional en els casos de violència de gènere.
La sensibilització dels sanitaris i sanitaries és clau a l’hora de tractar una víctima de violència de gènere, ja que els professionals de la salut sovint són els primers en detectar senyals d’abús. Aquesta sensibilització implica tenir una comprensió profunda de les dinàmiques de poder i control que caracteritzen la violència masclista, així com saber abordar les víctimes amb empatia, sense jutjar, i establint una relació de confiança.
Alguns aspectes crucials per a aquesta sensibilització inclouen:
1. Formació en comunicació no verbal i actitud d’acollida: És essencial que els i les sanitaries siguin capaços de crear un entorn segur, on la víctima se senta escoltada i compresa. Això implica un llenguatge corporal obert, mantenir el contacte visual i evitar actituds que puguen semblar acusadores o desinteressades.
2. Coneixement dels protocols d’actuació: Els professionals i les professionals han de conèixer els passos a seguir segons el protocol de la Conselleria de Sanitat, que inclou la detecció, el registre i la derivació de la víctima a serveis especialitzats, com ara els centres Dona 24 hores o els serveis d’atenció psicològica.
3. Evitar la revictimització: És vital que els i les sanitaries no forcen la víctima a relatar repetidament la seva experiència traumàtica, fet que pot augmentar la seva angoixa. La confidencialitat i el respecte pel temps i l’espai de la víctima són igualment importants.
4. Coordinar amb altres serveis: A més d’atendre les necessitats físiques immediates, els i les sanitaries han d’estar preparats per treballar conjuntament amb altres professionals, com serveis socials o policials, per garantir que la víctima reba un suport integral.
Aquestes mesures no només milloren l’atenció mèdica, sinó que també contribueixen a una detecció precoç i prevenció més efectiva de la violència masclista, ajudant les víctimes a sortir de la situació de maltractament.
Intersindical Dones eixigeix a la Conselleria de Sanitat formar adequadament els i les professionals sanitaris en matèria de violència masclista. Aquesta formació és clau perquè el personal de la sanitat pública puga identificar senyals de maltractament, actuar amb sensibilitat i proporcionar el suport necessari a les víctimes. Sovint, les víctimes de violència de gènere poden acudir a centres de salut amb símptomes que amaguen situacions de maltractament, i el personal mèdic pot ser la primera línia d’ajuda per detectar-ho i oferir una intervenció eficaç.
Una resposta adequada per part dels i les sanitàries en casos de violència masclista és fonamental per contribuir a crear un entorn segur per a les víctimes. Això implica no només una atenció mèdica adequada, sinó també un abordatge emocional i psicològic que ajude a la víctima a sentir-se compresa i protegida. El personal sanitari ha de tenir coneixements específics per reconèixer els signes de violència, actuar de manera empàtica i proporcionar una derivació segura a altres serveis d’atenció, com suport psicològic o jurídic.
La formació en violència masclista permet assegurar que, des dels hospitals i centres de salut, es pot oferir una intervenció que respecte la dignitat i els drets de la víctima, i que contribueixi a trencar el cercle de la violència d’una manera efectiva i respectuosa.
Les polítiques sanitàries adreçades a les dones han d’abordar diversos aspectes clau que reflecteixin les necessitats específiques de salut femenina, garantint un accés igualitari i de qualitat als serveis mèdics. Alguns àmbits importants a considerar són:
1. Salut reproductiva i sexual: Inclou l’accés a mètodes anticonceptius, el dret a una interrupció de l’embaràs segura i legal, i l’atenció durant l’embaràs, el part i el postpart. Aquestes polítiques han d’assegurar que les dones tinguin control sobre les seves decisions reproductives.
2. Prevenció i detecció precoç de malalties: És crucial promoure programes de detecció precoç de càncers específics de les dones, com el càncer de mama i el càncer d’úter.
3. Violència de gènere i salut: Les polítiques sanitàries han d’incloure formació per al personal mèdic per identificar i atendre les dones que han patit violència masclista, assegurant que aquestes rebin el suport necessari.
4. Salut mental: Les dones pateixen sovint d’ansietat, depressió i altres trastorns relacionats amb les càrregues de treball no remunerat, les desigualtats socials i la violència de gènere. Polítiques que fomenten l’accés a serveis de salut mental són essencials per garantir el benestar integral de les dones.
5. Atenció integral a la menopausa: Aquest període sovint es deixa de banda en la sanitat pública. És necessari impulsar polítiques que incloguen la formació i sensibilització sobre els canvis hormonals i físics, així com l’accés a teràpies i recursos que millorin la qualitat de vida de les dones en aquesta etapa.
6. Salut laboral amb perspectiva de gènere: Cal garantir que les condicions laborals de les dones siguen segures i saludables, tenint en compte les desigualtats de gènere que sovint agreugen problemes com el burnout o l’estrès derivat de la doble jornada (laboral i familiar).
7. Educació sanitària integral: La importància de l’educació des de joves sobre el reconeixement del cos i la detecció d’anomalies. Aquestes polítiques han de ser una part central de l’educació en salut per a totes les dones.
Aquestes polítiques sanitàries amb perspectiva de gènere són necessàries per reduir les desigualtats en l’atenció a les dones i promoure un sistema de salut inclusiu i equitatiu.
La formació dels i les sanitàries en violència de gènere és una peça clau per garantir una atenció adequada a les víctimes i per identificar de manera precoç situacions de maltractament. Aquesta formació hauria de ser sistemàtica, transversal i actualitzada per abordar la violència masclista des d’una perspectiva integral. A continuació, es detallen algunes de les mesures clau que s’haurien d’incloure en aquesta formació:
1. Sensibilització i identificació precoç
• Conscienciació sobre la violència de gènere: Els professionals de la salut han d’entendre les dinàmiques de la violència masclista, incloent les formes de violència física, psicològica, sexual, econòmica i digital. La formació ha d’ajudar a reconèixer signes subtils de maltractament, especialment en casos en què la víctima no expressa obertament que pateix violència.
• Detecció precoç: Cal formar els i les sanitàries per fer preguntes adequades durant les consultes de rutina o en urgències que permetin identificar si una dona està vivint una situació de violència, fins i tot si no presenta lesions evidents.
2. Protocol d’atenció i derivació
• Protocols clars i estandarditzats: S’ha de formar el personal en l’ús de protocols d’atenció a víctimes de violència masclista. Aquests han d’incloure passos clars sobre com actuar, a qui derivar i com garantir que la víctima reba l’ajuda necessària.
• Confidencialitat i seguretat: Els i les professionals han de garantir la confidencialitat de la informació i assegurar-se que la víctima estiga en un entorn segur abans d’iniciar qualsevol acció o derivació, per evitar posar-la en risc.
3. Formació específica per àrees
• Professionals d’urgències: L’atenció inicial sovint comença en els serveis d’urgències. Aquests equips han de rebre una formació especialitzada per detectar i atendre casos de violència masclista de manera efectiva i amb empatia.
• Ginecòlegs/es, pediatres i metges/esses de família: Aquestes especialitats tenen un contacte freqüent amb dones, embarassades i mares. S’ha de formar aquests professionals perquè reconeguin situacions de risc, tant en les pacients com en els seus fills/es, que també poden ser víctimes de violència.
4. Atenció emocional i psicològica
• Acompanyament emocional: És essencial que el personal sanitari tinga eines per oferir suport emocional a les víctimes de manera empàtica i sense judicis. Això inclou escoltar-les activament, no culpabilitzar-les i oferir un espai segur on se sentin còmodes per parlar.
• Derivació a serveis especialitzats: Les víctimes han de ser derivades a serveis de suport psicològic especialitzats, assegurant que reben l’acompanyament necessari a llarg termini.
5. Perspectiva interseccional
• Consideració de factors culturals i socials: La formació ha d’incloure l’impacte que poden tenir factors com l’origen ètnic, la situació de pobresa, la discapacitat o l’orientació sexual en les experiències de violència. Això ajuda a adaptar les intervencions per a cada cas.
6. Formació contínua i actualitzada
• Reciclatge constant: La violència de gènere evoluciona, com en el cas de la violència digital, per la qual cosa és necessari que la formació sigui contínua i adaptada a les noves formes d’abús. Aquesta actualització ha d’incloure noves legislacions i avenços en el tractament de víctimes.
7. Col·laboració amb altres professionals
• Treball en xarxa: La formació ha de promoure el treball coordinat amb altres serveis, com la policia, els serveis socials, els advocats/es i les associacions de suport a víctimes, per garantir una resposta integral.
La formació dels i les sanitàries en violència de gènere no només salva vides, sinó que també ajuda a prevenir futurs abusos.
Normes d'ús