Drets
Primer de Maig: memòria obrera, lluita feminista
Reivindicar el Primer de Maig des d’una mirada feminista és exigir salaris dignes, corresponsabilitat real, serveis públics forts i temps per viure. És recordar que els drets laborals també són drets de les dones, i que no hi haurà justícia social sense igualtat efectiva.
El Primer de Maig és la commemoració del moviment obrer mundial, una jornada de lluita reivindicativa i d’homenatge als Màrtirs de Chicago, aquells sindicalistes anarquistes executats als Estats Units per defensar una jornada laboral de huit hores. Van pagar amb la vida allò que hui massa gent dona per garantit: drets laborals conquistats amb vaga, repressió i sacrifici.
Per això no devem oblidar mai d’on venim. Cada jornada reduïda, cada descans setmanal, cada salari digne, cada baixa laboral, cada conveni col·lectiu, cada dret sindical, té darrere dècades de mobilització obrera. Res no ha sigut regalat. Tot ha sigut arrancat als qui sempre han volgut més beneficis a costa de la vida de la classe treballadora.
I precisament perquè sabem d’on venim, hem de tindre clar cap a on anem.
Perquè la precarietat no ha desaparegut: s’ha modernitzat. Té forma de contractes temporals, jornades parcials imposades, falsos autònoms, sous congelats, hores extres no pagades i joves condemnats a no poder emancipar-se.
Però si hi ha una mirada imprescindible en esta lluita és la feminista. Perquè les dones també som treballadores i obreres, encara que durant massa temps se’ns haja volgut invisibilitzar. Hem sostingut fàbriques, camps, oficines, escoles, hospitals, comerços i llars. Hem treballat dins i fora de casa. Hem cobrat menys,hem patit més temporalitat i hem carregat quasi en exclusiva amb les cures.
Encara hui continuem patint la bretxa salarial, la segregació laboral, els sostres de vidre i la penalització per ser mares. Continuem ocupant els sectors més feminitzats i pitjor pagats: neteja, ajuda a domicili, comerç, hostaleria, dependència o cures. Treballs essencials, sí, però sistemàticament infravalorats perquè els fan dones.
I no, no és casualitat. És patriarcat econòmic. És un sistema que es beneficia del treball femení barat o gratuït. Que necessita que moltes dones renuncien, redueixen jornada o sacrifiquen carrera professional per sostindre allò que l’Estat i el mercat no garantixen.
Per això el feminisme també ha de ser sindicalisme. I el sindicalisme, si vol ser útil, ha de ser feminista. No n’hi ha prou amb parlar d’igualtat un dia a l’any. Cal blindar salaris dignes, permisos corresponsables, serveis públics de cures, conciliació real, plans d’igualtat efectius i tolerància zero davant l’assetjament laboral i sexual.
El Primer de Maig no és nostàlgia. És present i és futur. És memòria dels qui lluitaren abans i compromís amb les que lluiten ara. És recordar que sense organització no hi ha drets, i que sense les dones no hi ha classe treballadora completa.
Per això, este Primer de Maig, des d’Intersindical Dones fem una crida clara i combativa a totes les dones del País Valencià a omplir els carrers i participar massivament en les manifestacions convocades arreu del territori. És hora d’alçar la veu, d’organitzar-nos i de continuar al peu del canó davant qualsevol intent de retallar drets, precaritzar les nostres vides o silenciar les nostres reivindicacions.
Perquè quan avancen els drets de les dones, avança tota la classe treballadora. Quan una dona conquista salari digne, conciliació real o llibertat, guanya el conjunt de la societat. I perquè cap conquesta és eterna si no es defensa cada dia, ni cap dret es manté viu sense mobilització, unitat i lluita col·lectiva.
Per un Primer de Maig feminista de classe i treballador.
Normes d'ús