Drets
L’esperança de vida no és una mercaderia!
Article publicat per Miguel Ángel Ferrís en The Prisma (The multicultural newspaper)
Amb aquest enginyós grafitti (que hem emprat en el títol d’aquest article) s’expressava visualment tota la filosofia subjacent a la multitudinària manifestació contra la Reforma del Sistema de Pensions desplegada aquest dies de gener a París sobre un asfalt que oculta encara les llambordes d’un no massa llunyà Maig francés.
La mirada d’estupor i preocupació dels milers de jubilats que, fora dels festejos oficials dels sindicats, s’arremolinen en els marges per a contemplar la sonada resposta, contrasta amb l’animació i la cridòria de desenes de milers de joves que al so de cançons i ritmes reivindicatius s’enfronten a un futur que no els deixa molt motiu per a l’esperança.
Com si d’un fidel retrat sociològic es tractara, el recorregut des de la capçalera fins a la cua de la llarga marxa ens albira les diferents claus dels sectors de població que exterioritzen “la “grogne” (descontent) contra el govern neoliberal de Macron i els projectes per ell anunciats per als pròxims anys.
En general, al costat dels treballadors sindicalitzats, que representen les generacions que van tindre encara un cert nivell d’estabilitat laboral i protecció social, es multipliquen els que es fan dir “el nou precariato”, als qui ara se’ls condemna a allargar la seua vida laboral fins als 64 anys en funció del càlcul de l’expectativa de vida actual, com s’ha imposat en països com Espanya o Itàlia. Alhora se’ls obligaria a treballar 43 anys per a aconseguir la seua pensió al complet.
Les respostes més generalitzades, a més de la ira contra Macron i la primera ministra Elisabeth Borne, es concentren en els immorals beneficis de les grans empreses i multinacionals, la necessitat d’augmentar les taxes als rics i en un repartiment més igualitari de rendes i pujada real dels salaris que permeten viure sense fregar els llindars de la pobresa a bona part de les classes populars.
Els mitjans mainstream, controlats a França al 90% per grans grups empresarials, bancs i fons d’inversió nacionals i estrangers, vomiten alhora el seu conegut discurs de la suposada legitimitat de la Reforma de les Pensions, basant-se en el fet que el programa electoral de Macron ja avisava de la seua posada en marxa.
El que no es diu és que d’aqueixos 58’5% de vots que va obtindre el líder de la REM en la segona volta de les Presidencials, una gran majoria en realitat eren contra la candidatura de la ultradreta (Macron i el seu partit només van tindre un 28% de suports), sent que la Coalició NUPES va obtindre un 25’6% en les Legislatives. Per tant, si tant les esquerres com el partit de Marine Le Pen estan decididament en contra de la Reforma, els vots a favor de la seua aprovació han sigut clarament minoritaris.
El nivell de resposta obtingut en aquestes jornades històriques amb quasi tres milions de manifestants i una determinació a la resistència que recorda les lluites d’uns altres temps, permet posar en dubte l’èxit de les pretensions del govern, en realitat, derrocar l’últim bastió gal enfront del model europeu de retallada de les pensions i els drets socials.
França ha sigut en moltes èpoques de la història qui ha aconseguit les més avançades conquestes per a la ciutadania universal. Emulant la coneguda frase, podem dir: “París bé val una manifa”.
Pots llegir l’article ací
Normes d'ús