Es constata un augment del coneixement de la llengua, gràcies a l’educació, que no s’ha traslladat a l’ús en el carrer
Avui fa 40 anys que les Corts Valencianes van aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), a Alacant. Per això també és coneguda com a la Llei d’Alacant.
Les polítiques anunciades pel nou govern a la Generalitat respecte a la llengua apunten a retallar encara més l'ús social del valencià
La LUEV va servir per incorporar l’ensenyament del valencià i en valencià als centres educatius i garantir el dret a l’ús del valencià en tots els àmbits socials. És evident que 40 anys després la llei no ha servit per aconseguir tots els seus objectius, ni en l’ensenyament i en l’ús social.
Després de 20 anys de govern del PP, l’ensenyament en valencià no va arribar a sobrepassar mai el 30% del nostre alumnat, pels obstacles que l’administració posava per implementar les anomenades línies en valencià. Els Programes d’Incorporació Progressiva, pensats per anar incrementant paulatinament les assignatures que s’impartien en valencià, majoritàriament no van passar mai dels mínims establerts (Coneixement del Medi en valencià i poc més).
El govern del Botànic va preparar un decret de plurilingüisme en 2016 que va ser tombat pels tribunals de justícia i, en 2018 va publicar l’actual llei de plurilingüisme que estableix un 25% d’ensenyament en valencià i en castellà obligatoris. Per tant, han desaparegut les línies en valencià i no tenim cap informe o avaluació de la seua aplicació real.
L’exempció del valencià a l’alumnat de les comarques castellanoparlants, establida en l’Estatut i en la LUEV també són un obstacle per a l’aprenentatge de la nostra llengua en tot el territori. L’alumnat està obligat a estudiar el castellà i una llengua estrangera però no la llengua del seu propi país. Absurd i discriminatori.
Quant a l’ús social del valencià, les enquestes que periòdicament ha publicat el govern valencià evidencien el retrocés de l’ús de la nostra llengua any rere any. Es constata un augment del coneixement de la llengua, gràcies a l’educació, que no s’ha traslladat a l’ús en el carrer.
Cada 4 de desembre, diverses entitats preocupades per la llengua, presenten un informe sobre les vulneracions de les persones valencianoparlant en els àmbits socials: en el comerç i els serveis, en l’oci, en les seues relacions amb l’administració, etc. I cada any es constata que van creixent aquestes vulneracions i que fins i tot les administracions que han de complir amb la LUEV no ho fan.
El Botànic va perdre una oportunitat d’or per actualitzar la LUEV o substituir-la per una Llei d’Igualtat Lingüística, com hem demanat diverses entitats i organitzacions any rere any, per potenciar l’ús social del valencià, garantir la protecció de les persones valencianoparlants i eliminar l’exempció a l’ensenyament del valencià, entre altres aspectes. Fa 40 anys no hi havia internet, ni xarxes socials, ni plataformes digitals, ni el volum actual de persones immigrades que tenen dificultats per conèixer la nostra llengua. Era el moment d’abordar totes aquestes noves situacions per actuar en conseqüència.
Perquè, a més, les diverses mesures i normatives que va activar el Botànic sobre la llengua, com el Decret d’Usos Lingüístics o l’Oficina de Drets Lingüístics van ser mutilats per la justícia, a instància de partits i organitzacions dretans i espanyolistes, precisament perquè no complien amb la LUEV o no tenien cap base legal per implementar-los.
Les polítiques anunciades pel nou govern del PP i VOX a la Generalitat Valenciana respecte a la llengua apunten a retallar encara més el poc que va dur endavant el govern del Botànic, com la llei de plurilingüisme, que serà modificada mitjançant la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2024, per a limitar encara més l’ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants. Ja coneixem les polítiques de censura de publicacions en valencià, d’eliminació de subvencions a organitzacions que defensen el valencià, de conflictivització, novament, de la normativa del valencià, etc.
Tornem, per tant, a una període de resistència, de denúncia a totes aquestes agressions, però també de treball en positiu per part de la societat civil per incrementar l’ús social de la llengua i evitar la seua desaparició.
Per tot això, des d’Intersindical Valenciana animem a tota la ciutadania valenciana a usar el valencià en tots els contextos socials i ha denunciar qualsevol intent de discriminació lingüística pel fet de parlar valencià. És la nostra llengua i l’hem d’estimar, usar i protegir.
Per tot això, reforcem el valencià.