El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.
Qui ha governat des de fa anys amb majories absolutes no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s’exigira des de tots els àmbits i racons, i ha necessitat el compromís del professorat, pares i mares, personal de l’administració i els serveis (PAS), claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d’exigir dia a dia de l’administració el respecte a un dret i el compliment d’una llei.
L’anterior govern del PP, més partidari del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, es va proclamar ferm defensor del plurilingüisme, però d’un model plurilingüe en què la introducció de les altres llengües en el sistema educatiu s’ha fet en detriment del valencià. El decret de plurilingüisme partia de la premissa falsa que el valencià i el castellà estan en igualtat de condicions, i no plantejava el model adequat per a donar compliment als objectius educatius del nostre ordenament legal. Tampoc partia del coneixement pedagògic contrastat per a situacions lingüístiques semblants a la nostra. Per això, cal retirar-lo i encetar la negociació a partir dels elements aportats per totes les parts que hi intervenen.
Per a modificar l’actual model d’ensenyament plurilingüe cal fer una anàlisi de la situació a què s’ha arribat des que ve aplicant-se la LUEV. No cal dir que aquesta llei, de 1983, és obsoleta i no respon a les necessitats de la societat valenciana actual. Cal una nova llei -d’igualtat lingüística- que garantisca, no només en l’àmbit educatiu, sinó en el conjunt de la societat valenciana, situar la nostra llengua en igualtat de condicions que el castellà.
Qualsevol pla plurilingüe aplicat al nostre sistema educatiu ha de tindre com a punt de partida que l’alumnat valencià, en primer lloc, aconseguisca l’objectiu de la LUEV: dominar el valencià en igualtat de condicions respecte al castellà.
Ara mateix, el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.
STEPV considera imprescindible plantejar les accions següents: