Durant els últims anys, tot i que el creixement del valencià ha sigut continuat, també ha sigut lentíssim. En 2011 un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià i, cinc anys després, només ho fa un 38%. Això és degut a la feblesa del compromís del govern del Partit Popular en l’extensió del valencià en el sistema educatiu.
L’opacitat de l’administració sobre els resultats i l’aplicació de la llei ha sigut obstinada. Sense dades, sense valoracions, sense consens, sense planificació ni temporització, l’anterior administració del PP va plantejar un fals dilema i semblava interessada a obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià.
No ha existit continuïtat, ni previsió. Sense un objectiu a curt i llarg termini conegut i compartit per la comunitat educativa, sense planificació per a aconseguir–ho, hem arribat on hem arribat gràcies al compromís, la bona voluntat i l’esforç dels centres, les famílies i el professorat. També en les zones de predomini lingüístic castellà.
Però el creixement, lent i desequilibrat, corre perill de detindre’s i fins i tot de començar a involucionar. L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa molt lentament: en vint anys el creixement ha sigut d’un 28% (del 10,2% al 38,4%).
Les il·lusions i el compromís de tanta gent: professorat, alumnat, assessores i assessors, personal tècnic, ajuntaments, associacions cíviques, sindicats, partits polítics, i tots els esforços invertits a fer possible un avanç significatiu en l’aprenentatge i l’ús del valencià, corren el risc d’entrar en fase de regressió.
Necessitem un model de plurilingüisme efectiu, que garantisca el domini en igualtat de condicions de les dues llengües oficials, així com el coneixement d’una tercera llengua. STEPV continuarà treballant per la normalització del valencià en el sistema educatiu i en la societat en general per la qual cosa cal generalitzar els programes d’ensenyament en valencià i disposar de mitjans de comunicació en la nostra llengua.
En aquest país, una societat moderna on el plurilingüisme és un fet que suma, incorpora i crea oportunitats laborals i econòmiques, la vertebració social i territorial s’ha de fer prenent com a base una llengua, la pròpia, respectant la llengua familiar de cada ciutadà. Així és sentit per la mateixa societat, com demostra l’increment continu de demanda d’ensenyament en valencià.
Haurem d’exigir al nou govern el compromís amb la revitalització del vigor social del valencià per redreçar la situació de la llengua. Ara ens hi juguem el futur de la llengua en tots els àmbits. La normalització ha d’avançar i no podem demorar-nos més.