Intersindical Valenciana és una de les entitats signants
280 organitzacions d’Europa, Canadà i EUA denuncien la inclusió de privilegis als inversors estrangers en TTIP
Davant la dotzena ronda de negociacions del TTIP, 280 organitzacions de la societat civil europea, amb el suport de grups canadencs i dels EUA, han reclamat a la Comissió Europea i al Representant de Comerç dels EUA l’eliminació del Mecanisme de Resolució de Disputes entre Inversors Estrangers i Estats (ISDS), i també, l’eliminació del seu substitut, l’anomenat Sistema de Tribunal de l’Inversor (el ICS), del TTIP, del CETA i de qualsevol altre tractat de comerç. Aquesta qüestió torna a la taula de negociacions després d’un compàs d’espera de dos anys.
Els signants d’aquesta declaració condemnen ‘la re-denominació’ per la Comissió Europea del vell ISDS, ja que el ICS també confereix un enorme poder per sancionar els governs nacionals quan legislen amb la intenció de protegir la salut pública, el medi ambient i la societat.
Les principals preocupacions que van motivar a 145.000 enquestats a dir no al ISDS en la consulta oberta per la Comissió Europea sobre el TTIP, romanen sense resoldre amb el ICS:
• Tant el ISDS com el ICS donen drets exclusius als inversors estrangers discriminant als inversors nacionals i a la ciutadania, sense que s’haja demostrat que açò beneficie a la societat en el seu conjunt.
• Tant el ISDS com el ICS poden forçar els governs a gastar milers de milions d’euros dels contribuents per compensar els inversors estrangers per decisions governamentals i fins i tot sentències judicials preses en benefici de la salut pública, dels treballadors, del medi ambient i de qualsevol altra política d’interès públic. Ni el ISDS ni el ICS permeten que prevalga l’interès públic sobre el privat.
• Ni el ISDS ni el ICS estan sotmesos a principis democràtics ni a control públic, ni tampoc els parlaments podran legislar en contra de les decisions que adopten a través d’aquests mecanismes.
• Tant el ISDS com el ICS soscaven la jurisdicció dels tribunals dels estats europeus, ja que els inversors estrangers poden saltar-se’ls
• Ni el ISDS ni el ICS tenen en compte que els sistemes legals europeus, canadenc i dels EUA són perfectament capaços de resoldre les disputes amb els inversors estrangers aplicant les mateixes lleis que s’apliquen a la resta de la societat,
• Fonamentalment, el ICS és pitjor per als Estats membres que l’actual pràctica imposada pels tractats d’inversió, dels quals un Estat membre pot retirar-se, no afectant a la resta de la Unió Europea, per a la qual seguiria sent vigent el tractat. Amb el TTIP i amb el CETA açò no seria possible per a un Estat membre, llevat que decidisca abandonar la Unió Europea.
Si se signa el TTIP, el mecanisme de resolució de disputes entre inversor estranger i Estat (ISDS/ICS) permetrà que, entre 47,000 i 51,495 filials nord-americanes a Europa ataquen les polítiques socials de la UE i dels seus estats membres