Alternatives
Cimera Unió Europea-Canadà a Ottawa
Intersindical Valenciana subscriu la declaració transatlàntica contra l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA)
Intersindical Valenciana és una de les entitats signats de la declaració
Més de cent organitzacions d’ambdós costats de l’Atlàntic s’oposen a un Acord que enriquirà a les empreses multinacionals a costa dels drets dels pobles
La Cimera Unió Europea-Canadà, que comença el 26 de setembre a Ottawa, marcarà la conclusió de la negociació de l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA per les seves sigles en anglès) entre Canadà i la Unió Europea. El CETA implica molt més que només el comerç de mercaderies; també abastarà el comerç de nombrosos serveis, inclosos els serveis financers i els serveis públics. A més, l’acord preveu la cooperació en regulacions, els contractes públics, l’agricultura, la protecció de les inversions i la mobilitat laboral. Els textos, que se’ns diu són finals, s’han mantingut lluny de l’escrutini dels parlamentaris al llarg de les negociacions i han tardat a fer-se públics. Aquesta és una notòria subversió de la democràcia per a qual es pretén suprimir qualsevol debat, presentant així a la nostra ciutadania i als funcionaris electes amb un fet consumat sense possibilitat d’esmenes. Ja que cap parlament haurà estat capaç de prendre una posició sobre les seves disposicions, el cim d’Ottawa serà, en essència, un nou exercici de relacions públiques per donar a conèixer l’acord, amb els discursos i fotos habituals. El procés d’adopció formal seguirà, i l’acord llavors entraria en vigor.
Nosaltres, sindicalistes, pagesos i organitzacions de dones; organitzacions no governamentals; associacions de consumidors; grups ecologistes; les xarxes de investigació i altres organitzacions de la societat civil, ens oposem fortament a aquest acord per les següents raons:
1. El CETA és un assalt a la democràcia
Des de fa anys venim denunciant el secret que envolta aquestes negociacions sobre assumptes de importància crítica per al futur de les nostres societats, i exigim que tinga lloc un veritable debat públic. El caràcter antidemocràtic de les negociacions és de nou reflectit dramàticament en aquesta cimera, en què se celebrarà un dels acords més ambiciosos en el món (el CETA es s’estén molt més enllà dels acords de l’OMC i la majoria dels altres acords comercials) abans que els parlaments ho hagen tan sols considerat, i molt menys aprovat. La recent filtració dels textos gairebé finalitzats ens permet confirmar que el CETA afectarà greument els ciutadans dels països afectats, ja que consagrarà el debilitament dels poders dels governs en relació amb els inversors estrangers, l’obertura obligatòria a les corporacions privades dels mercats i serveis que podrien haver estat en el domini públic, o fins i tot l’augment en el cost dels medicaments, entre d’altres temes.
2. El CETA limitarà les facultats reguladores dels Estats i donarà a les corporacions el dret d’impugnar la legislació i les regulacions futures. Un dels aspectes més preocupants del CETA és el mecanisme de Solució de Controvèrsies Inversor-Estat (ISDS per les sigles en anglès), que permet als inversors estrangers demanar als governs si promulguen regulacions públiques o lleis que puguin afectar el valor econòmic de les seves inversions o guanys esperats. Algunes empreses ja han utilitzat aquest tipus de mecanisme, gunyant milions de dòlars dels governs per haver impugnat salaris mínims massa alts (Veolia v Egipte); proteccions ambientals bàsiques (Lone Pine Resources v Canadà); retirada nuclear (Vattenfall v. Alemanya); mesures que protegien la salut dels ciutadans (Ethyl Corp v Canadà o Philip Morris v Uruguai i Austràlia); i fins i tot les decisions dels nostres tribunals (Eli Lilly v. Canadà). De fet, el mecanisme inversionista-Estat confereix drets excessius a les grans corporacions, pel que fa a les polítiques socials, l’ús de la terra i el territori, les mesures per protegir el medi ambient, el transport públic, telecomunicacions, etc. Aquest mecanisme permet a les corporacions desafien esmenes legislatives i reglamentàries promulgades democràtica i legítimament, limitant així a nivell mundial els drets dels Estats per regular i governar per al benefici públic. D’altra banda, el CETA permet als inversors preservar tots els seus recursos i privilegis fins per 20 anys després de la retirada d’una de les parts de l’acord.
3. El CETA protegirà les corporacions més que els treballadors
La Unió Europea aparentment es va negar la inclusió de mecanismes d’aplicació (queixes, sancions econòmiques, multes) per garantir el respecte dels drets laborals fonamentals. el llenguatge ambigu en relació amb la mà d’obra també podria frenar el desenvolupament de mesures de protecció social mitjançant la subordinació a altres tipus de normes, o fins i tot iniciatives privada menys estrictes.
4. El CETA limitarà el paper dels Estats i el desenvolupament regional
També deplorem el fet que els poders dels governs sub-nacionals (provincials, municipals i altres) per utilitzar la contractació pública com un mitjà per donar suport al desenvolupament econòmic han estat molt limitats. Serà a partir d’ara impossible fixar llindars mínims de contingut nacional per als inversors, o per afavorir els productes o serveis locals en un gran nombre de subministraments públics. El CETA també farà que sigui impossible renacionalitzar els serveis privatitzats, o desenvolupar nous serveis públics. Si és que hi hagués qualsevol benefici per als ciutadans, serien en un temps molt llunyà i de manera molt marginal. Segons dades de la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea, a set anys després que l’acord entre en vigor, el CETA es traduirà en un creixement econòmic de només el 0,09% anual. Aquest és un resultat insignificant, la qual cosa demostra que el CETA només pot justificar-se pels interessos de les grans corporacions. Aquest acord és consistent amb la idea d’acumulació i creixement, amb el suport de els inversors transnacionals, per qui els beneficis per a les multinacionals són més importants que els efectes beneficiosos per als ciutadans.
Una crida a la mobilització
El model econòmic i polític que avança el CETA es traduirà en un augment de les desigualtats, un considerable revés de la nostra protecció ambiental i social, i permetrà el control de les empreses transnacionals sobre els drets econòmics, socials i ambientals més bàsics. La ratificació de aquest acord lligarà les mans dels nostres estats en les pròximes dècades, sense permetre la consideració d’altres propostes basades en la cooperació i la solidaritat. El entrar en un acord d’aquest tipus és inacceptable i irresponsable.
És per tant que instem amb una veu unificada als representants electes d’ambdós costats del Atlàntic, en tots els nivells de govern per rebutjar aquest acord, que ha estat negociat fora de els marcs democràtics legítims, fins que el CETA es debata públicament entre tots els components de les societats civils canadenques i europees.
Fem una crida a la mobilització de tots els moviments i organitzacions socials de Canadà, Quebec i europeus, així com a tots aquells ciutadans que estan preocupats pels efectes de aquests acords, per tal d’exercir pressió per mantenir un debat públic ampli i informat sobre el CETA. En el curt termini, convidem a tothom a mobilitzar-se davant la Cimera Unió Europea-Canadà a Ottawa el 26 de setembre al migdia davant dels edificis del Parlament de Canadà, i durant el Dia Europeu d’Acció contra la TTIP, CETA, i TISA el 11 d’octubre, i a participar activament en acte organitzat Iniciativa Ciutadana Europea (ECI) en els pròxims mesos.
Finalment, llancem una crida a la solidaritat a tots els moviments socials de tot el
món, i ens comprometem a seguir construint amb ells l’articulació de les nostres respectives lluites contra els acords de lliure comerç i inversió, tant les existents i en aquelles en negociació. Els convidem, a través de les seves xarxes, a considerar la celebració d’un Dia d’Acció Global contra el lliure comerç i el poder corporatiu en el segon trimestre del 2015, amb l’objectiu de derrotar junts l’infame mecanisme “inversor-Estat”, alhora que reafirmem la primacia dels pobles sobre els poders desenfrenats i els drets i impunitat de què gaudeixen les empreses multinacionals.
Normes d'ús