Migració i refugi
COMUNICAT DELS PROGRAMES DE PROTECCIÓ PER A PERSONES DEFENSORES DRETS HUMANS DE L’ESTAT ESPANYOL
Els Programes de Protecció per a persones defensores de drets humans de l’Estat espanyol sotasignats, davant la crisi sanitària generada a nivell mundial per la COVID-19 i la gestió política de la mateixa, volem manifestar la nostra preocupació per l’agreujament a la situació de risc que viuen les persones defensores de drets humans, les seves organitzacions i col·lectius.
Prèviament a la declaració dels estats d’emergència i alarma per pal·liar els efectes de la pandèmia, el món ja vivia immers en una crisi sistèmica que ha generat degradació ambiental, violència contra les dones i profundes desigualtats econòmiques i socials, entre altres qüestions greus. La crisi sanitària de la COVID-19 té, per tant, majors impactes en les poblacions en situació de vulnerabilitat i precarietat, entre les quals es troben les persones que defensen els drets humans.
Les organitzacions, col·lectius i comunitats amb les que treballem en diferents regions i països ens traslladen un empitjorament en les seves condicions de vida digna i segura degut, entre altres qüestions, al fet que:
- El setge mediàtic al voltant de la crisi sanitària està generant una invisibilització dels assassinats, amenaces i fustigacions que continuen patint les persones defensores.
- La situació de confinament està generant un augment de les crisis humanitàries que ja patien moltes comunitats i un augment de la vulnerabilitat de líders i lideresses socials, que es converteixen en “objectius fàcils” al no poder canviar de ubicació, com venien fent abans de la pandèmia com a estratègia de seguretat i protecció de la seva vida (1).
A Colòmbia, on, segons dades de INDEPAZ, es reporten un total de 84 líders i lideresses socials assassinades en què va d’any fins el 24 d’abril (17 durant el període de confinament) així com 24 persones signants de pau (5 d’elles durant la pandèmia), s’està produint una disminució de les mesures de protecció per part de l’Estat. A més, comunitats camperoles, pobles indígenes i poble negre han exigit a el Govern Nacional i als grups armats no estatals un cessament bilateral a el foc, a que la seva presència en aquests territoris genera riscos addicionals que poden afectar el seu dret a la vida i a la integritat física, accés a l’alimentació i la salut. Han aparegut pamflets signats per aquests grups armats imposant sota amenaça les mesures d’aïllament preventiu.
A Hondures, El Salvador i Guatemala s’han aplicat plans d’emergència basats en la militarització, la suspensió de drets fonamentals o tocs de queda, enfortint el autoritarisme i deteriorant les formes de supervivència de gran part de la població (2).
A Mèxic la violència cap a les persones defensores de drets humans no ha cessat durant la quarantena decretada el 23 de març. Hi continua havent situacions molt preocupants d’atacs a la població civil per part de grups de crim organitzat i funcionaris públics en represàlia contra els que resisteixen davant de la construcció de megaprojectes i per la defensa de l’entorn en els seus territoris. A l’abril van ser assassinades a 5 persones defensores i almenys 2 periodistes en compliment de la seva tasca. La impunitat sobre aquests casos arriba al 99%. El Mecanisme de Protecció Federal es troba superat per la situació de violència. Davant d’aquesta situació, experts en drets humans de Nacions Unides van emetre al març un comunicat en el qual s’instava als Estats a que les mesures implementades per pal·liar els efectes de la pandèmia no fossin utilitzades per silenciar les persones defensores de Drets Humans (3). A l’abril, el mateix organisme va emetre una crida perquè els països aborden la pandèmia amb un “enfocament cooperatiu, global i basat en els drets humans« (4).
Les organitzacions de la societat civil i les administracions públiques que coordinem Programes de Protecció a l’Estat espanyol ens unim a aquesta crida i
SOL·LICITEM als Governs, les administracions públiques i els titulars d’obligacions corresponents
- Que la limitació de les llibertats individuals i col·lectives de la població no suposen un augment de la militarització dels territoris, de l’control social o de la persecució i repressió d’activistes i líders socials.
- Que s’investiguen i porten a judici als autors materials i intel·lectuals dels assassinats i agressions comeses contra persones defensores de drets humans comeses durant la crisi de la COVID-19.
- Que es mantinga una interlocució directa amb els col·lectius, especialment aquells que es troben en situació de major risc, com és el cas de les comunitats rurals (camperoles, indígenes i afrodescendents), dones defensores i persones LGTBI, pactant conjuntament amb elles les mesures específiques de protecció i incorporant així els seus sabers i les seves experiències en la defensa de la vida.
- Que es prenguen mesures per protegir la salut de les preses i presos polítics, els quals, en molts casos, s’estan enfrontant a situacions d’amuntegament i d’insalubritat que posen en major risc la seva vida.
Estat espanyol, 29 d’abril de 2.020
SIGNANTS
Programa Asturià d’Atenció a Víctimes de la Violència a Colòmbia
Gizeh eskubideen defendatzaileak aldi batez Euskal Autonomia Erkidegoan babesteko Programa / Programa Basc de Protecció Temporal per a Defensors i Defensores els Drets Humans (Secretaria General de Drets Humans, Convivència i Cooperació de Govern Basc i CEAR-Euskadi).
Programa Català d’Protecció a Defensors i defensors dels Drets Humans / Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans (Generalitat de Catalunya i Comissió Catalana d’Ajuda a l’Refugiat).
Programa municipal Barcelona protegeix periodistes de Mèxic / Barcelona protegeix periodistes de Mèxic (Ajuntament de Barcelona i Taula per Méxic).
Programa Valencià de protecció integral i d’Acollida de Defensors i Defensores Drets Humans (Regidoria de Cooperació a al Desenvolupament i Migració de l’Ajuntament de València i CEAR-País Valencià).
1. El CINEP, en el seu informe “Quins són els patrons? Assassinats de líders socials en el PostAcuerdo ” (Bogotà, 2018), conclou que el 41,24% dels assassinats de persones defensores dels drets humans a Colòmbia (2016-2018) es van produir en els seus habitatges.
2. Comunicado IM-Defensores (20 de març de 2.020). “COVID-19: Davant la crisi, és urgent frenar l’autoritarisme i defensar la vida, la cura, els drets i la dignitat humana “.
3. https://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=25722&LangID=E
4. https://www.un.org/es/coronavirus/articles/proteger-derechos-humanos-coronavirus
Comunicado_Programas_de_Protección.pdf
Normes d'ús