Alternatives
No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP)
Quin és el problema
La Unió Europea pretén signar dos acords de llarg abast: el Tractat de Comerç i Inversions UE-EUA, conegut com TTIP per les seues sigles en anglès de Transatlantic Trade and Investment Partnership i l’Acord Integral Econòmic i de Comerç UE-Canadà, conegut com a CETA per les seues sigles en anglès de Comprehensive Economic and Trade Agreement. L’explicació oficial és que açò crearà ocupació i incrementarà el creixement econòmic. No obstant açò, qui es beneficiaria d’aquests acords no seria la ciutadania en general, sinó grans corporacions transnacionals de tots dos costats de l’Atlántic.
Les característiques essencials de tots dos tractats són les següents:
• Engegada d’un Mecanisme de Resolució de Conflictes Inversor-Estat (conegut com ISDS, de l’anglès Investor-State Dispute Settlement), mitjançant el qual inversors estrangers tenen dret a reclamar danys i perjudicis si creuen que han patit pèrdues a causa de lleis de la UE o dels seus Estats membres concebudes per a defensar el ben comú.
• Les grans empreses han tingut des del principi una aclaparant influència en les negociacions relacionades amb el TTIP i el CETA. Segons declaracions oficials, tan sols en la fase preparatòria del TTIP es van celebrar 590 reunions entre la Comissió Europea i representants de grups de pressió (lobbies). El 92% d’aquestes reunions van ser amb representants d’empreses, mentre que només en uns pocs casos es van mantenir converses amb representants d’associacions de consumidors i de sindicats.
• Les negociacions són dutes a terme en secret. Fins als nostres representants públics saben poc sobre el seu progrés. Solament una vegada concloses les negociacions reben el text consolidat amb els resultats finals, per la qual cosa només poden acceptar o rebutjar l’acord sense possibilitat de demanar correccions.
• Els drets dels treballadors es veuen amenaçats, i molts llocs de treball es troben en perill en haver de competir les empreses europees amb les d’EUA, que solament reconeix dues dels vuit drets fonamentals de la OIT.
• La liberalització i la privatització de serveis es veuran enormement incrementades, afectant especialment a la salut, l’educació, els transports, la recollida de residus, la dependència, etc. Una vegada privatitzats, serà molt difícil, per no dir impossible, revertir aquests serveis al sector públic.
• Tecnologies de risc, tals com el fracking o els organismes genèticament modificats, no podran prohibir-se com fins ara en la UE o els seus Estats membres.
• Les normes de protecció al consumidor en aliments, cosmètics, ús de plaguicides, etc. es veuran “harmonitzades” a la baixa, adoptant els estàndards més laxos de qualsevol de les parts en comptes de millorar-les.
• La cooperació en matèria de regulació, a través de l’anomenat Organisme de Cooperació Reguladora, significarà que els “grups interessats” és a dir, les empreses transnacionals s’asseuran a la mateixa taula que els reguladors oficials de la UE i EUA per a elaborar lleis conjuntament. Açò implica que agents no legitimats democràticament decidisquen, o com poc influïsquen, en els processos de formulació de lleis per governs de qualsevol nivell UE, estatals regionals o municipals, evitant o retardant indefinidament la seua aprovació i engegada.
La Iniciativa Ciutadana Europea
A l’octubre de 2014, més de 400 organitzacions de la societat civil de la UE llancem una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que pot ser utilitzada per a portar un tema a la Comissió Europea i al Parlament Europeu i és utilitzada com a instrument legal des de l’1 d’abril de 2012 sol·licitant la paralització de les negociacions del TTIP i no ratificació del CETA.
De forma totalment arbitrària, la Comissió Europea va rebutjar la nostra sol·licitud per a registrar la ICE, oferint explicacions legals inconsistents. Davant açò, la nostra reacció va ser, d’una banda, apel·lar la decisió de la CE davant el Tribunal Europeu de Justícia, i per un altre, portar avant la ICE sense el permís exprés de Brussel·les. Per açò l’hem cridat una ICE auto organitzada. Creiem que és el nostre dret democràtic, com a ciutadans i ciutadanes de la UE, poder dir el que pensem sobre problemes que ens afecten. En aquest cas, el profund efecte negatiu que sobre les nostres vides i la nostra societat tindria l’entrada en vigor del TTIP i el CETA..
Objectius
Desitgem impedir que es concloguen els acords TTIP i CETA perquè inclouen parts tan qüestionables com el ISDS i normes sobre cooperació reguladora que representen una amenaça a la democràcia i a l’Estat de Dret. Volem evitar que la legislació en matèria d’ocupació, assumptes socials, ambientals, culturals, de privadesa i de consum siga degradada, i els serveis públics desregulats en negociacions no transparentes. La ICE recolza polítiques comercials i d’inversions alternatives en la UE
Normes d'ús