Alternatives
Què entenem per una auditoria ciutadana del deute?
Article de Carlos Arribas Ugarte, Manuela López Andújar, Antonia Molina Habas, Llanos Frías López, Fernando Patón Villarroya y Manuel Girón en representació de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià (Alacant)
Què entenem per una auditoria ciutadana del deute?
Es diu que no hi ha diners. Totes les polítiques de retallades (especialment les de sanitat, ensenyament, salaris i pensions) es justifiques per la necessitat de controlar el dèficit i pagar un deute, en un creixement continu, que permitisca tranquil·litzar els mercats. No obstant això aquesta justificació és falsa senzillament.
Sabem que el que s’està fent és pagar amb diners públics deutes privats, l’estafa fallida de la bombolla immobiliària dels bancs i de la resta de les entitats financeres. És el poder d’aquest agents el que domina la vida social i política. Les darreres probes del control de les finances i dels mercats sobre la vida pública són, d’una banda, el lliurament de més diners, amb una disminució de la taxa d’interès del 0.75 al 0.5%, per part del Banc Central Europeu a aquests entitats, una política que només serveix per a cobrir les seus pèrdues i facilitar que continuen acumulant i especulant. D’altra banda el rebuig de la reforma de la injusta llei hipotecària. Es tracta en definitiva d’un gran robatori a la ciutadania, un robatori organitzat per la banca, les entitats financeres i les multinacionals utilitzant per a això l’Administració Central de l’Estat i les institucions internacionals (Comissió Europea. Banc Central i Fons Monetari Internacional). Davant d’aquestes polítiques, els governs autonòmics i municipals, així com les patronals i els sindicats majoritaris o les han avalat o no han estat un fre.
L’alternativa que proposa la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute i el 15M és la paralització del pagament del deute públic i l’inicio d’un procés de control ciutadà dels comptes públics, independent de les institucions, que determine la part que no ha de pagar-se pel fet de ser considerada il·legítima. Aquesta és l’única política responsable. L’Ajuntament d’Alacant, a diferència del de Muro i del d’Alcoi, es va oposar a l’aprovació de d’una moció, i veus diverses s’alçaren en contra de la seua realització, posant en qüestió el significat de l’auditoria ciutadana.
L’auditoria es una eina de control ciutadà que permet entendre l’origen del deute públic. La seua importància radica tant a conseguir una eixida de la crisi a favor de la gent treballadora com en el procés democràtic i d’empoderament de la ciutadania en què es basa. L’auditoria se centra en la identificació del deute il·legítim. Nombroses deutes són il·legítims perquè han estat contrets violant el dret i/o perquè no han beneficiat la població. Ací, hi incloguem, per exemple, els deutes resultants d’una política fiscal regressiva o el rescat financer de bancs i grans empreses amb fons públics.
Alguns partits s’han mostrat a favor de l’auditoria, però el seu plantejament resulta pobre. Pobre en tres sentits: en el concepte mateix de deute il·legítim que utilitzen, en la mena de procés que proposen, d’on s’esclou la ciutadania com l’agent principal, i en la manca d’un pronunciament allí on governen que mostre la rebel·lia que cal contra el govern central i contra les institucions europees per a declarar la mortòria del pagament. D’altra banda les institucions no poden dur a terme aquest procés, concs històricament, junt als agents socials a elles vinculades, sempre s’han oposat a qualsevol canvi social significatiu, només assolit mitjançant la mobilització ciutadana.
A més a més, l’alt nivell de clientelisme i de corrupció oculta, invalida la participació, en un primer nivell d’anàlisi i decisió de l’auditoria, d’aquelles institucions o agents socials la vida o supervivència dels quals depenga de l’Administració i de les entitats financeres. Tampoc la simple reactivació dels òrgans de participació ciutadana existents i menyspreats per les administracions no seria una mesura eficaç.
Per això, i pel grau de deliberació col·lectiva i de desobediència imprescindible per a dur-la a terme, l’auditoria ha de ser realitzada de forma directa per tècnics i per una ciutadania que siguin independents de les institucions. Agents principals serien el teixit associatiu i aquells moviments socials activament implicats en la lluita contra les polítiques d’austeritat i de contrareforma laboral, les marees, col·lectius de gent treballadora, consumidors, usuaris, així com d’altres col·lectius habitualment exclosos dels processos de decisió.
Hi ha procediments de deliberació i decisió ciutadana dissenyats per facilitar la participació real del conjunt de la ciutadania activa, com els processos de participació popular aplicats a Elx 2008, el 15M o Porto Alegre, que podrien servir per a desenvolupar l’auditoria.
En el procés d’auditoria ciutadana l’anàlisi del deute de l’Estat és el tema central, ja que les polítiques d’austeritat i de privatitzacions que tenen lloc en altres àmbits territorials depenen de les polítiques aplicades per l’Administració central. Paral·lelament, s’han de realitzar auditories sectorials (sanitat, educació, medi ambient, de gènere, companyies elèctriques) i en els nivells autonòmic i local.
Aquests processos requereixen treballar en col·laboració amb la resta de moviments per a unir recursos i esforços. Cada moviment ciutadà, cada lluita sectorial, cada comitè de treballadors, cada secció sindical, cada assemblea local, constitueix una font d’informació sobre els processos d’endeutament, de retallades i de privatització de les diferents institucions públiques. A més a més, entenem que les propostes d’auditoria del deute públic que presenten diferents partits polítics a les institucions, en cas de dur a terme, han de treure a la llum informació habitualment oculta i permetre el seu accés a la població per a facilitar el procés d’auditoria ciutadana.
L’Auditoria ciutadana constitueix un eix central per a caminar cap a un nou model social i econòmic, per a unificar les lluites contra l’atur, les retallades i les privatitzacions, per a evitar l’extensió d’actitudes populistes. En definitiva per a aconseguir el control sobre les nostres vides.
Normes d'ús