Manifest
7 d’abril de 2016, Dia Mundial de Mobilització per a la Salut
Cada any, el dia 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut. Enguany donarà lloc a una mobilització internacional coordinada en diversos continents, tant de professionals com d’usuaris, sota una forma adaptada a cada país o a cada regió per defensar l’accés a l’assistència mèdica, i a una protecció social gratuïta.
La salut i l’ajuda social és cosa de tots i totes
Aquest dia involucra, en cada país, tant els professionals com la població. En nombrosos països, hi ha hui en dia plataformes que inclouen desenes d’organitzacions de professionals, usuaris, malalts, sindicats, associacions i organitzacions polítiques.
A Europa, aquest dia, l’organitza la Xarxa Europea contra la Privatització i la Comercialització de la Salut i la Protecció Social. Donarà origen a una resposta coordinada en defensa de la salut, l’assistència universal i la protecció social, enfront dels apetits de les multinacionals, enfront dels plans d’austeritat concertats a Europa, enfront de la destrucció anunciada dels serveis públics. Aquest serà el cas a Gran Bretanya amb Keep our NHS Public, a Bèlgica amb la plataforma Salut Solidaritat, a l’Estat espanyol amb el poderós moviment de la marea blanca, que consisteix a actuar en qualsevol lloc del país d’igual manera i de forma coordinada, a Grècia, gràcies a les xarxes dels centres acte gestionats, i, França amb el col·lectiu La Nostra Salut en Perill.
El dret a la salut i a la protecció social és un dret fonamental. El capitalisme s’hi oposa, ja que la seua prioritat és defensar els enormes beneficis d’una minoria, encara que siga en perjuí de la salut de tots i totes. Les organitzacions membres de la Xarxa Sindical Internacional de Solidaritat i Lluites, defensem el dret a la salut i a la protecció per a totes i tots en qualsevol part del món i donem suport a les iniciatives unitàries que es desenvoluparan el 7A.
Lluitar contra la mercantilizació de la salut per les finances
Siga on siga, la salut, l’ajuda i la protecció social s’han convertit en les variables d’ajust de les polítiques d’austeritat, per al major profit de les multinacionals farmacèutiques, la radiologia i les constructores de centres sanitaris.
La financiarització de l’economia i la instrumentalització dels deutes devoren totes les nacions, grans i xicotetes, imposen l’austeritat i privilegien els interessos dels bancs i de les multinacionals amb perjuís per a les polítiques socials i sanitàries.
La globalització i conversió en mercat de la salut i de la protecció social, amb la transferència del sector públic cap al sector privat, té repercussions catastròfiques quant a l’accés a l’atenció mèdica, l’ocupació, les pensions, les condicions de treball, la qualitat dels serveis, la qualitat de l’assistència mèdica i la migració dels treballadors de la salut dels països més pobres cap als països més rics així com del sector públic cap al sector privat.
El major pes de la crisi el porten els més fràgils i fragilitzats –xiquets, dones, migrants, pobres, persones amb minusvalidesa, treballadors/res i camperol/les–. Això es tradueix de diferents formes; totes catastròfiques:
• Supressió de llits als hospitals, ambulatoris, maternitats, centres d’interrupció voluntària de l’embaràs… i reestructuracions, figuren en el menú general de les polítiques sanitàries als nostres països des de fa anys, i això provoca “deserts sanitaris” i imposa a les poblacions desigualtats territorials.
• Franquícies, paquets, exclusió de la llista de reemborsament dels actes mèdics, facturacions extres fan que una part cada vegada major de la població renuncie o ajorne l’atenció mèdica per falta de recursos.
• La part cada vegada major de transferència de competències de la caixa de la Seguretat Social cap a les companyies privades d’assegurances agreugen les desigualtats d’accés a l’atenció mèdica i afavoreixen la privatització progressiva del sistema de salut pública.
Recuperar-ne el control
La salut és la vida en totes les seues dimensions: física, mental, social i mediambiental. És un dret humà fonamental i inalienable per a tots i totes i un bé social comú per a tota la humanitat. És urgent i hem d’imposar una altra política!
Els drets dels pobles relatius al medi ambient, l’ocupació, les condicions de treball, l’accés a l’aigua, l’educació, l’alimentació, la cultura, l’habitatge, l’accés al benestar, s’han d’implementar, garantir, defensar i estendre.
• Una protecció social, universal i global concebuda i implementada per a promoure la justícia social i la dignitat.
• La prioritat a l’atenció mèdica de proximitat i a la salut comunitària que incloguen la prevenció i l’ús respectuós dels recursos naturals.
• Un sistema de salut i de protecció social públics (o d’associació) unificats. Aquest sistema ha de pertànyer a tots i totes, i permetre en control i la participació efectiva dels pobles. Aquest sistema ha de situar-se fora de la lògica comercial i ha de garantir un accés gratuït a l’atenció mèdica. Es tracta de garantir el dret a disposar de medicaments necessaris, de bona qualitat i que no estiguen protegits per patents i drets intel·lectuals. Les instàncies sanitàries internacionals han de ser transparents i totalment independents dels interessos de les multinacionals i dels negocis privats.
La salut i l’ajuda social és cosa de tots i totes!
Perquè l’austeritat perjudica greument la salut, perquè la salut i els drets socials no es posen en venda, les organitzacions membres de la Xarxa Sindical Internacional de Solidaritat i de Lluites actuem per construir una mobilització unitària. Aquesta només pot nàixer d’un compromís individual i col·lectiu per defensar i conquistar nous drets. Aquesta mobilització es perllongarà amb una acció de convergència més enllà de les fronteres… El dia 7 d’abril ha de marcar l’inici d’aquesta dinàmica.
Normes d'ús