La violència que exerceixen les classes dominants sobre la majoria de la població es tradueix en milers de famílies desnonades de les seues llars, milions de treballadores i treballadors amb sous de misèria com a alternativa a l’atur i l’exclusió, l’explotació dels més febles que té com a màxim exponent a les persones migrants, el masclisme sobre les dones com a terrible arma de dominació sobre el 50% de la població, etc.
Així mateix, la depredació que generen els valors dominants, d’aquells que manen, no respecta res ni ningú. Es fa negoci amb tot, amb la nostra mort i la nostra vida, convertides en simple atrezzo de les seues luxoses vides. Davant aquesta evidència, no hi ha dubte que poc els importa la destrucció del nostre hàbitat, segurs que ells sempre tindran on refugiar-se, davant el naufragi del planeta i la humanitat.
L’espoli del comú és una altra de les dinàmiques que s’imposa a les nostres societats; la sanitat, la neteja, l’aigua, l’electricitat, l’educació, el transport públic, els serveis socials, són convertits en mera mercaderia per a major benefici dels de sempre. Els “nostres” governants participen gustosos del festí, coneixedors que rebran el corresponent premi dels seus amos, i venen el que entre totes i tots hem construït durant decennis de treball, lluites i esforços.
Davant aquesta realitat apressant, que hauria de remoure les consciències de totes les persones sensibles davant els enormes sofriments que les actuals polítiques estan infligint al nostre poble, els sindicats sotasignats conscients que la situació necessita abans de res dels nostres majors esforços per combatre i canviar aquesta realitat, i que solament serem capaces d’això si unim les nostres forces de forma generosa, posant per davant el que compartim davant les suposades diferències, manifestem que:
- Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/as treballadors/as (en actiu, parats/as, precàries/us, estudiants, jubilats/as…), dels seus interessos com a classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i acció es troba als centres de treball, i en tots els àmbits i llocs que afecten a les nostres vides, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/as treballadors/as, i per la defensa de qualsevol dret social i cívic.
- Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensen tot allò que ens és necessari i comú com a classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social, conscients que tots aquests problemes tenen un origen comú, i que solament amb el canvi real del sistema polític-social, amb la transformació de la societat i dels seus valors, les persones tenim un futur possible.
- Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/as treballadors/as que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com a treballadors/as i usuaris/as.
- Defensem el concepte de sindicat com a eina de lluita col·lectiva imprescindible contra el capitalisme. Denunciem i ens oposem a l’actuació i el paper del sindicalisme oficial, i a la falsa representació que s’atorguen de tots els/as treballadors/as. La seva pròpia trajectòria, actuacions i comportaments parlen per si mateixos. El descrèdit del sindicalisme, la baixa sindicació dels/as treballadors/as i la pèrdua de la consciència de classe és el seu únic assoliment en més de tres dècades, entre altres motius a causa del seu insultant nivell de corrupció i clientelisme.
- Creiem que és necessari recuperar els valors i l’orgull de pertànyer a la classe obrera. Som majoria. Sense nosaltres gens és possible. Hem de construir i reforçar totes les eines encaminades al repartiment equitatiu de la riquesa entre totes les persones, exigir respecte i drets, i organitzar-nos per oposar-nos a les agressions laborals i socials que està duent a terme la classe empresarial i política al mateix temps per augmentar i defensar els seus beneficis i privilegis, a costa dels nostres sacrificis i del futur de les següents generacions.
- La classe treballadora sofreix desnonaments, mentre és obligada a finançar obres faraòniques, útils només per omplir les butxaques de polítics, empresaris i banquers; allà on els interessa destrueixen el teixit productiu i l’ocupació, i ens encaminen cap a una crisi no només econòmica, sinó mediambiental, energètica i de recursos.
- La corrupció és un altre símptoma de la malaltia, i sent gravíssim l’espoli que estem patint i pagant totes les persones treballadores, no es pot circumscriure solament a les actuacions que es declaren il·legals; la utilització de qualsevol càrrec polític o sindical per beneficiar i col·locar «als seus» i/o per la promoció personal, fer d’agència de col·locació, el compadreig amb i entre polítics/sindicalistes i empresaris, l’endollisme, optar a càrrecs de representació pels seus beneficis, etc, són maneres d’actuar que podent no ser il·legals són èticament reprovables i danyen a la classe treballadora, fomentant el favoritisme i la competència entre iguals, afeblint els nostres valors i trencant la unitat.
- Reivindiquem la vaga general com la major eina de lluita en mans dels treballadors. Afirmem la seua efectivitat i vigència, així com la necessitat d’articular-la fora dels vells paràmetres de la fàbrica o el taller. Vaga general de la producció sí, però també de consum i social. No volem una altra aturada general de 24 hores de cara a la galeria que contribuesca a provocar més frustració i desmobilització entre els i les treballadores. Hem de construir una vaga general des de baix.
- Els abusos que sofrim dia a dia en els llocs de treball, la precarietat, l’atur, les reformes laborals, la pèrdua de poder adquisitiu i l’empitjorament de les condicions de vida, al costat de l’actitud cada vegada més despòtica i prepotent de la patronal, constitueixen per si soles raons sobrades no per a una vaga, sinó per unes quantes.
- L’actual nivell de repressió per part de l’estat cap als moviments socials i sindicals no és més que la seua resposta natural en defensa dels privilegis de les classes socials a les quals representa: polítics, banquers, empresaris… Per si faltaren raons per a això, aquest és un altre motiu perquè unim forces, i ens defensem activament i eficaçment davant els atacs soferts, responent-hi solidàriament, fent cert el lema de «que si ens toquen a una ens toquen a totes».
- Rebutgem qualsevol llei de vaga, perquè el seu únic objectiu real és eliminar de facto aquest dret, o com poc controlar-lo i criminalitzar-lo per anul·lar la capacitat d’impacte d’una resposta obrera als seus atacs econòmics i polítics contra els/as treballadors/as.
- Denunciem el fals discurs del dret al treball quan només s’utilitza i abandera si existeix una convocatòria de vaga, convertint-se en paper mullat eixe dret la resta del temps. Dret al treball sí, però digne, per a tots i totes, i tots els dies. Ja n’hi ha prou de manipulacions que fomenten el esquirolatge, la por i la divisió entre la classe treballadora.
- Entenem que cap canvi real és possible sense el concurs i la mobilització de la classe obrera. Si es pretén una mica més que rentar la cara al règim la participació de la nostra classe és imprescindible. De fet, és l’única possibilitat real de tombar l’estatus quo favorable a les oligarquies, tant a nivell local, com de país, o estatal, o europeu. Sense que la classe treballadora prenga la paraula no hi ha eixida a l’Europa de l’austeritat i a un sistema en mans d’oligarquies antisocials.
- Hem de trencar el discurs del règim que pretén dividir-nos. Classe treballadora som totes; les que estem en actiu, les que no tenen ocupació, les persones en precari, les cuidadores, les perseguides, les marginades, les discriminades, les desnonades, totes formem part del mateix, i compartim explotació i destinació. Només cap que treballem per tal que un altre món siga possible, una societat autènticament democràtica, sense classes, on no hi haja lloc per a cap mena d’explotació econòmica ni opressió social, ni patriarcal, ni nacional, per raó de sexe, raça, orientació sexual, naixement, etc, i on cada poble puga ser permanentment lliure de decidir el seu destí i les seues relacions amb cadascun dels altres.
Les organitzacions signatàries d’aquest manifest, des de la nostra responsabilitat assumim treballar en comú, amb respecte a les diferències, amb generositat honestedat i serietat perquè el que ací proposem siga possible, i fem una crida a les persones treballadores de València, a les organitzacions i moviments socials perquè s’hi sumen i compartim lluites. Hem de ser moltes més, hem de ser capaces de deixar de costat allò podrit, i hem de donar resposta i alternativa a tot allò que cimente al règim actual. És necessari establir ja una clara línia divisòria, una frontera entre allò corrupte i allò saludable. Cal escollir estar d’un
costat o d’un altre, o amb els poderosos o amb les persones damnificades, ja no caben ambigüitats.
València, juny de2017
Confederación General del Trabajo (CGT) // Intersindical Valenciana (IV) // Confederación Nacional del Trabajo (CNT) // Coordinadora Obrera Sindical (COS)