A casa nostra
Els reptes del sindicalisme del segle XXI
Aquest és el lema de la Conferència Intersindical que ha tingut lloc en el marc del VI Congrés de la Intersindical Valenciana que se celebra a Alboraia. Hi han participat sindicats de Portugal, Itàlia, França, Sàhara Occidental, Turquia, Suïssa, i de diversos territoris de l’estat espanyol – Galiza, Euskal Herria, Catalunya, Canàries, Illes Balears, Andalusia, Extremadura, Aragó, Astúries, Regió Murciana, Castella-la Manxa – i diverses plataforma laborals.
Han participat sindicats com CGTP-In Portugual, UGTSARIO, COBAS Itàlia, SUD Solidaires França, Federación Sindical SUD Suïssa, Alianza de Sindicatos de Base SYNDIBASA Suïssa, Öz Orman-İş Trade Union de Turquia, Confederació Intersindical, Sindicat Ferroviari – Intersindical, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), STEI – Intersindical Illes Balears, Confederación Intersindical Galega, LAB Euskal Herria, Corriente Sindical d’Izquierda d’Asturies (CSI), Sindicat Andalús de Treballadores i Treballadors SAT Andalusia, Intersindical Canària, ESK Euskal Herria, STEILAS Euskal Herria, CUT GALIZA, CUT Aragó, Sindicato 25 de marzo. Extremadura, Intersindical Andaluza Confederación, Intersindical Regió Murciana, Intersindical Castella La Manxa, Intersindical de Treballadores i Treballadors d’Aragó ISTA Aragó, Consell Sindical Obrer; plataformes internacionals com Federació Sindical Mundial, Plataforma de la Clase Obrera Antiimperialista – PCOA i plataforme laborals com l’ASSOCIACIÓ DE APARADORAS I DONES TREBALLADORES D’ELX o la COESPE.
També ha intervingut, en representació de la Intersindical Valenciana, Rafa Reig, coordinador d’Acció Sindical, Beatriu Cardona, coordinadora Intersindical Dones, i Ester Rincon, coordinadora de Salut Laboral i Medi Ambient.
Les intervencions ha reafermat la necessitat d’un sindicalisme de classe, feminista, socio-polític i reivindicatiu que pose en el centre la lluita de la classe treballadora i dels drets laborals i socials per eixir de la crisi sindèmica i combatre el neoliberalisme que servesca per teixir aliances internacionals que facen front a la construcció capitalista i a les noves formes d’explotació.
Intersindical Valenciana ha assenyalat que “l’escenari probable a què ens hem d’enfrontar en un futur ia més, ho hem de fer tenint en compte altres factors afegits que dificultessin la nostra actuació: la globalització, que comporta la deslocalització de la presa de decisions i la pèrdua de sobirania dels estats per establir polítiques de regulació del mercat i de protecció social; així com la desestructuració de la consciència col·lectiva i en particular de la consciència de classe fomentada pels grans mitjans de comunicació de masses que no fan altra cosa que divulgar l’ideari capitalista de l’individualisme, l’autoregulació del mercat i la no intervenció de l’estat a la vida social i econòmica. Un missatge que, malauradament també cala a l’espectre sindical i que es tradueix en un sindicalisme de concertació centrat en la recerca de la quimera d’un capitalisme amable.”
Per a la Intersindical Valenciana “la resistència, la contraposició i fins i tot la reversió de la situació depèn de l’acció sociopolítica que des de l’articulació d’un sindicalisme alternatiu al de concertació, amb un marcat caràcter reivindicatiu, de classe i proper a la societat i de un espectre polític altersistèmic es pugui dur a terme en contra del capitalisme ja que aquest capitalisme dolç, amable, no existeix.”
També s’ha posat de relleu la necessitat d’aprofundir en el feminisme com a element central de l’organització de la lluita de classes i de l’alliberament de la classe treballadora, que no serà mai possible si es deixen les dones enrere. Per la Intersindical Valenciana, és fonamental “fer un canvi de mentalitat sobre el concepte del treball, que està totalment condicionat pel capitalisme i la divisió sexual de treball. El sosteniment de la vida és essencial (així ho hem vist també durant la pandèmia), però l’economia productiva està per damunt de tot. Però, sense persones que ens alimenten, ens crien i ens cuiden, no n’hi hauria res més. En la immensa majoria dels casos, aquestes persones són dones, que dediquen moltes hores tots els dies de l’any a sostindre la vida de manera no remunerada, i moltes compaginant horaris de faenes remunerades. Els sindicats, per tant, hem de lluitar pel reconeixement del “treball per sostenir la vida”, que s’ha de pagar, com qualsevol altre treball.
El món laboral és greument desfavorable per les dones: menys cotització, menys taxa d’ocupació, menys salari i, en canvi, més atur, més parcialitat i més temporalitat. Les diferències entre dones i homes són quantitatives i qualitatives i ens mostren que, encara que tota la classe treballadora pateix el capitalisme, les treballadores també patim el patriarcat, a tots els punts del món: no es lliura cap continent, cap estat, cap país, cap empresa. La precarietat laboral té cara de dona fins al punt que cobrem un 20% menys i cal remarcar que la bretxa salarial acaba convertint-se en “bretxa pensional”. Les nostres pensionistes estan en situació de gran vulnerabilitat, amb pensions encara més miserables que les dels pensionistes.
“El sindicalisme del segle XXI ha de continuar lluitant estretament amb el moviment feminista, sense paternalismes ni correccions a les decisions de les dones. Hem d’estar al costat de les més precàries: les joves, les majors, les dones amb discapacitat, les migrades, les explotades. Tenim drets, tenim veu, tenim força”.
Finalment, el debat ha servit per posar en valor el sindicalisme de classe, reivindicatiu, de proximitat, amb una àmplia base social, flexible i unitari que puga fer front a l’amenaça present i futura del capitalisme, perquè només així es podrà evitar la reculada dels drets laborals i socials.
Normes d'ús