Manifest
En defensa de la cultura
Concentració dijous 20 de desembre / 19.30 h a la Pl. de la Mare de Déu de València
La cultura no és un luxe accessori que una societat es permet com un capritx en èpoques d’abundància. La cultura és essencial, sobre tot en temps difícils, perquè ens permet conservar la memòria col·lectiva, dotar-nos de les eines necessàries per a analitzar el context en què vivim i afrontar els seus reptes.
La cultura no és un luxe accessori que una societat es permet com un capritx en èpoques d’abundància. La cultura és essencial, sobre tot en temps difícils, perquè ens permet conservar la memòria col·lectiva, dotar-nos de les eines necessàries per a analitzar el context en què vivim i afrontar els seus reptes.
És de sobres coneguda, no obstant això, l’escassa atenció que el sector cultural rep habitualment des dels poders públics: els recursos esquifits que s’hi destinen, l’impuls de la cultura entesa únicament com a adorn superflu, el menyspreu dels projectes sòlids de servei públic, el desinterès per aprofitar totes les oportunitats d’obertura a la creativitat i el pensament que la cultura ofereix.
En l’actual context de crisi i desmantellament dels serveis públic, la cultura no solament és retallada, sinó que, a més, està en joc la supervivència de les institucions que fan possible que la ciutadania la disfrute. Ens oposem fermament als retrocessos en serveis tan fonamentals com la sanitat, l’educació o la justícia, però no per això podem minimitzar la gravetat de l’assetjament que pateix el sector públic cultural.
Es tracta d’un altre atac més als drets civils, que posa en risc tot el nostre patrimoni i limita l’accés a la cultura, un dret que, com assenyala l’article 44 de la Constitució Espanyola, els poders públics estan obligats a promoure i tutelar. En este sentit, el passat 19 d’octubre el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar per decret-llei la supressió de diferents organismes culturals, fins ara autònoms: el IVM (Institut Valencià de la Música), l’IVAC (Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay / La Filmoteca), l’IVC+r (Institut Valencià de Conservació i Restauració), Teatres de la Generalitat, Palau de les Arts Reina Sofía, La Llum de les Imatges i Castelló Cultural.
Tots estos organismes han perdut així la seua entitat jurídica, i han quedat dissolts dins d’un nou holding denominat CulturArts. Una fusió que forma part, en paraules del Consell, de la reestructuració del sector empresarial valencià, que té per objecte l’estalvi en les administracions a través del redimensionament de plantilles, l’optimització de recursos i l’aprofitament de les sinergies en cada sector. Així les coses, pensem que cal aclarir el significat real d’alguns termes clau:
Redimensionament o aprimament. Dos termes que permeten camuflar acomiadaments massius del personal laboral, interí i subcontratat, i la reubicació del personal funcionari. És una manera de culpar a les treballadores i treballadors d’una situació econòmica a la qual no han contribuït: molts d’estos organismes presenten uns comptes irreprotxables; en altres casos, el malbaratament és únicament fruit de la mala gestió dels responsables polítics, que ara tracten de traslladar les conseqüències negatives al personal o a les mateixes institucions.
Sinergies. Pel que sembla, s’ignora l’especificitat de cadascuna de les arts i de la formació necessària que han de tenir els seus gestors i tècnics per a dur a terme la recuperació, restauració, conservació i difusió dels respectius patrimonis. Excepte en casos molt puntuals, per tant, la idea d’aprofitar els recursos i treballar de forma conjunta és poc realista i denota el desconeixement del treball quotidià que practiquen estos organismes. En tot cas, no seria necessari extingir o suprimir instituts per a poder aprofitar les sinergies entre diferents institucions, allí on estes siguen possibles i suposen un estalvi real o una millora en el servei públic.
Optimització, o «fer més amb menys». Sense sinergies possibles, ni personal suficient que permeta rendibilitzar al màxim els mínims recursos econòmics, CulturArts no pot ser sinònim d’estalvi ni d’optimització. Els acomiadaments massius significaran, en primer lloc, una despesa important, a la qual cal sumar la que suposarà la creació de nous llocs directius i equips d’assessors totalment innecessaris, o el desenvolupament d’una identitat corporativa per a la nova marca, sense oblidar el dany irreparable sobre el patrimoni, el cost del qual ningú és capaç de calcular. A més, a llarg termini, els serveis que es mantinguen tendiran a externalitzar-se, fet que tampoc no suposa cap estalvi per a l’administració: implica simplement una precarització del personal al seu servei i un benefici per a es empreses intermediàries.
Reestructuració. Comptat i debatut, deduïm clarament que CulturArts no permetrà reorganitzar els recursos per a aprofitar-los millor. CulturArts suposa, sense més, un colp mortal a la cultura que necessita la ciutadania valenciana, la desestructuració de les institucions culturals públiques i la renúncia a complir les funcions que els van ser encomanades. Estes són les raons de la nostra oposició a CulturArts, i no, com va tractar de justificar l’anterior consellera de Cultura, «la por a allò desconegut, a un canvi radical”, encara que, en efecte, hauríem agraït més transparència al llarg de tot este procés.
Per tot açò, exigim a la nova consellera de Cultura:
- La recuperació de l’autonomia dels organismes culturals valencians i el manteniment dels seus llocs de treball
- Una gestió eficaç i un estalvi real, en aquells aspectes superficials en els quals s’ha vingut malbaratant contra el criteri tècnic
- La conservació de la cultura valenciana i del patrimoni salvaguardat per les seues institucions
- Unes institucions públiques culturals que oferisquen oportunitats als sectors de creació cultural valencians, i que estiguen obertes a les necessitats reals del conjunt de la ciutadania
Convoquen les treballadores i treballadors de l’Institut Valencià de la Música (IVM), IVAC / La Filmoteca, Palau de Les Arts Reina Sofía, Teatres de la Generalitat, Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), La Llum de les Imatges i CCOO PV.
Amb el suport de UGT PV, STICS Intersindical Valenciana, CGT PV i CSI-F CV.
Normes d'ús