Retallades
Ens han pagat una part, ara toca la resta de la paga extra
Com a conseqüència de la lectura del correu electrònic d’Intersindical de divendres passat, hem rebut moltes telefonades i correus en els quals se’ns demana més explicacions, ja que les que vam donar resultaven una mica confuses. Us en demanem disculpes, i ho tornem a intentar a continuació. El fet més curiós és que hi ha qui sembla haver-nos entés perfectament, perquè ha enviat una contestació en to aïrat digne de millor causa.
Quin és el problema?
El juliol de 2012, Rajoy i Montoro necessitaven pasta. D’on traure-la? Millor de qui no podia fer res per a evitar-ho? Ens llevaren la paga extra de desembre de 2012 amb el Reial Decret Llei número 20/12. Això sí, quedava una promesa inconcreta de pagar-nos els diners més avant, quan les coses milloraren.
Primer deien que ens els tornarien en forma de pla de pensions, però ara Montoro ha decidit tornar-nos un 24,04% del que ens deu, o, el que és el mateix, 44 dies. Cal recordar que la paga extra de desembre es merita en 183 dies (de l’1 de juny al 30 de novembre).
Com ens els tornen?
Pagant-ho en la nòmina, durant 2015. La Disposició Addicional 12a de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015 (DA12 LPGE15) així ho permet per a les administracions que no estiguen intervingudes per la llei d’estabilitat pressupostària.
Però la Generalitat no està intervinguda? Com és que ens han pagat al gener?
Nosaltres ens pensàvem que sí que ho estava, i per tant, la DA12 LPGE15 no era d’aplicació, però la mateixa Generalitat ha decidit aplicar-la, com podeu comprovar en llegir les resolucions que ordenen el pagament d’una part de la paga extra en la nòmina del gener* i que citen la Disposició Addicional 22 de la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2015:
“Vint-i-dos. Recuperació de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic valencià
D’acord amb el que s’ha disposat, amb el caràcter de bàsic, en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015, el personal del sector públic valencià, tal com queda definit en l’article 23 de la present llei, percebrà la part proporcional que, si és el cas, corresponga respecte dels imports efectivament deixats de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraordinària, així com de la paga addicional de complement específic o pagues addicionals equivalents, relatives al mes de desembre de 2012, per aplicació del Decret Llei 6/2012, de 28 de setembre, del Consell, de desplegament i aplicació de les disposicions incloses en el títol I i disposicions concordants del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.”
Per tant, “d’acord amb” la LPGE15, hem de percebre una part proporcional “dels imports efectivament deixats de percebre” per “la supressió de la paga extraordinària”. Ho diuen les dues lleis de pressupostos, i cap ni una esmenta les sentències ni els drets meritats.
Per això hem cobrat al gener l’import equivalent a 44 dies, o un 24,04% del que ens deuen.
Però no hi havia un acord perquè ens pagaren?
Sí, signat per CCOO, UGT i CSIF amb el conseller Moragues. Implicava pagar el que estaven reconeixent els tribunals, però en la nòmina del gener. L’objecte de l’acord era, arreplegant el que diuen les sentències, pagar el temps meritat entre l’1 de juny i el 14 de juliol. Per a haver “meritat” aquests dies, calia haver treballat efectivament aquests dies. Respectem l’opció dels altres sindicats de signar, però no hi estem d’acord.
Intersindical Valenciana no va signar, no tant pel contingut de l’acord, com pel mateix fet de signar un acord. No entenem per què cal signar un acord per a cobrar el que ja havien reconegut els tribunals amb sentències reiterades que es van iniciar amb la del 31 de març passat, en un recurs presentat per Intersindical Valenciana. Teníem ja drets reconeguts pels tribunals, no calia un acord per a fer-los efectius.
El dret a cobrar la part meritada de la paga extra del desembre del 2012 no ens el va concedir l’acord de 9 de juny, sinó les sentències que, impulsades per diversos sindicats, entre els quals hi havia Intersindical Valenciana, ens reconegueren el que Rajoy i Montoro ens havien furtat.
No ho entenc, llavors què ens han pagat?
La confusió, buscada a propòsit per Montoro, es dóna perquè es paga el mateix import: un 24,04% del total de la paga extra que ens deuen, que equival a 44 dies.
44 dies són els que van de l’1 de juny al 14 de juliol de 2012, que tots els jutjats i tribunals que han intervingut en el cas fins ara han reconegut com a dies meritats que no es podien deixar de pagar: són el nostre dret.
Montoro, obligat en el fons per la pressió judicial, decideix pagar-ne una part… però no admet que ho fa per les sentències. Llavors decideix pagar el mateix import, però “en concepto de recuperación de los importes efectivamente dejados de percibir como consecuencia de la supresión de la paga extraordinaria” (DA12 LPGE15).
Llavors, encara que, per una banda (l’acord) i per l’altra (la llei de pressuposts) es paga un mateix import (44 dies o el 24,04%), són dues quantitats, no una sola quantitat. És a dir, que hi ha bases legals fermes per a reclamar que ens paguen 44 dies més.
En la nostra interpretació del que ha fet la Generalitat, aquesta s’ha acollit a la DA12 LPGE15, i no al pagament de l’acord.
Per què hauria fet això la Generalitat?
Per estalviar-se uns diners que finalment li suposarà un cost molt més alt. Ho podeu comprovar si llegiu la resolució del DG de Justícia que ordena el pagament de la part de l’extra al personal d’aquest sector*. Hauria d’haver dit que cobrarien el 100% de la paga, ja que en aquest cas havia transcorregut tot el període meritat abans que es canviara la seua llei de referència, la Llei Orgànica del Poder Judicial, que conté l’estatut del personal funcionari de Justícia, i així li ho havien reconegut reiteradament els jutjats i tribunals en un muntó de sentències. Així ho deia també l’acord de 9 de juny, coherentment amb el propòsit de l’acord de pagar el que ja havia reconegut la Justícia.
Però no, decideix alguna llumenera que, aplicant la DA12 LPGE15, només en pagaran al personal de Justícia un 24,04%, en lloc del 100% que tenien signat. Així, devien pensar, ens estalviem un 75,96%, devia pensar.
“Els costarà més l’espart que l’escurada”. Han incomplit flagrantment l’acord i el resultat serà... que en pagaran la totalitat, perquè el personal de Justícia s’ha llançat a demanar extensions de sentència, que Intersindical vaticina que seran admeses. I, encara pitjor, la Generalitat haurà de pagar interessos a què serà condemnada pels jutjats; això sempre que en alguna instància no se li ocórrega imposar costes, que si bé en les extensions de sentència no són freqüents, i menys a l’Administració, gràcies a les reformes de Gallardón, ara són possibles.
Què hauria d’haver fet la Generalitat?
La Generalitat podria haver efectuat la lectura que vam fer nosaltres en el correu que teniu en el següent enllaç:
http://stasweb.intersindical.org/noticies/article/sobre_el_cobrament_duna_quarta_part_de_la_paga_extra.
Bàsicament, el que déiem era que no se’ns aplicava la llei de pressupostos de l’Estat, per estar intervinguda la Generalitat i perquè era voluntari acollir-se a la DA12 LPGE15. Sí que es podia pagar l’acord derivat de les sentències, perquè era una obligació contreta abans de l’aprovació de les lleis de pressuposts per a 2015.
Però no, la Generalitat va decidir acollir-se a la llei de pressuposts de l’Estat, recollir-la en la mateixa llei de pressupostos de la Generalitat i aplicar-la, fent una explicació confusa en la part expositiva de les resolucions que ordenen el pagament de la part de l’extra*, en la qual mescla l’acord de 9 de juny de 2014 i la DA 22 de la llei de pressupostos de la Generalitat, que remet en realitat, sense citar-la, a la DA12 LPGE15.
Amb això, algú ha comés diversos errors, des del punt de vista dels interessos del govern de la Generalitat:
- Per estalviar-se uns pocs diners en no pagar l’acord a les companyes i companys de Justícia, que al cap i a la fi integren el sector de l’administració autonòmica més menut –són 4.000 persones enfront dels 120.000 en total–, la Generalitat serà obligada a passar per interlocutòries judicials que n’ordenaran el pagament del 100%, per la qual cosa no haurà servit de res, excepte per a constatar que la voluntat d’aquest govern no és mai complir els acords, cosa que demostren sempre que poden.
- És molt possible que augmente el cost, perquè es reconeixeran interessos legals als imports que s’hauran de pagar al personal de Justícia. Fins i tot és possible, tot i que més improbable, que hi haja alguna condemna en costes.
- Aquesta actuació dóna peu que el personal de la resta de sectors (Educació, Generalitat i Sanitat) reclame el pagament del que falta, és a dir, els segons 44 dies.
Per què està muntant aquest embolic Intersindical? No n’hi ha prou amb el fet que ens hagen pagat al gener, vinguen d’on vinguen aquests diners?
Perquè encara ens deuen un 75,96% de la paga extra –un 92,39% al personal laboral, que només n’ha cobrat un 7,61%, és a dir, 14 dies.
Qui crega que ens la pagaran graciosament, un dia d’aquests, està molt equivocat o equivocada. Si ara ens n’han pagat el 24,04% (o 44 dies, és el mateix), és perquè hem obligat els governs, central i autonòmic, a fer-ho, gràcies a l’ofensiva judicial llançada pels sindicats.
Què vol Intersindical? Obligar la Generalitat a pagar un altra part del que ens deuen, ja que voluntàriament no ho faran. Aprofitar que s’han equivocat en la justificació del pagament en la nòmina del gener per a exigir uns altres 44 dies.
Com ho podem fer?
N’hi ha dues vies:
- Reclamar a la Generalitat que pague l’acord del 9 de juny. Ho podeu fer vosaltres, cada persona de la Generalitat, perquè sou afectades directament. També ho poden fer els sindicats signants, CCOO, CSIF i UGT. Tot i que algun ja ha dit que tot el que llegiu fins ara en aquestes ratlles són mentides…
No és la via que recomanem, però. La Generalitat, o no contestarà o ens farà passar amb raos, o desestimarà la reclamació. Així, a banda que passarà molt de temps, la persona peticionària acabarà inevitablement en els tribunals de Justícia.
- La segona opció és presentar peticions d’extensió de sentència.
Per a presentar-les, us recomanem que acudiu al sindicat que us done més confiança: sol ser l’opció més barata, ja que, gràcies de nou a la reforma de Gallardón, cal acudir amb lletrat o lletrada, quan abans ho podíem fer directament.
Si voleu que us ho duguem nosaltres, us heu de posar en contacte amb Intersindical Valenciana en l’adreça electrònica .(JavaScript ha d'estar habilitat per veure aquesta adreça de correu electrònic), doneu-nos les vostres dades de contacte i una còpia de la nòmina de desembre de 2012.
* Les resolucions que se citen en l’article són aquestes:
RESOLUCIÓ de 2 de gener de 2015, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de reconeixement del dret del personal docent no universitari de la Generalitat a l’abonament meritat de la paga extraordinària de desembre de 2012:
http://www.docv.gva.es/datos/2015/01/20/pdf/2015_65.pdf
RESOLUCIÓ de 19 de desembre de 2015, del director general de Justícia, per la qual es reconeix el dret a l’abonament de la part reportada de la paga extraordinària de desembre de 2012:
http://www.docv.gva.es/datos/2015/01/20/pdf/2015_403.pdf
RESOLUCIÓ de 5 de gener de 2015, del director general de Recursos Humans de la Sanitat, per la qual es reconeix el dret a l’abonament de la part meritada de la paga extraordinària de 2012:
http://www.docv.gva.es/datos/2015/01/20/pdf/2015_72.pdf
RESOLUCIÓ de 2 de gener de 2015, de la Direcció General de Recursos Humans, per la qual es reconeix el dret del personal de l’Administració de la Generalitat a l’abonament de determinada quantia corresponent a la paga extraordinària del mes de desembre de 2012:
http://www.docv.gva.es/datos/2015/01/20/pdf/2015_64.pdf
Comentaris
Em sembla molt interesant i important el que esteu afirmant. Me interesaría em diguereu com penseu que sería la mijor manera d’actuar i per altra banda quin cost econòmic suposaría, i a mès a mès de quant de temps estem parlant. Moltes gràcies
Em sembla molt interesant i important el que esteu afirmant. Me interesaría em diguereu com penseu que sería la mijor manera d’actuar i per altra banda quin cost econòmic suposaría, i a mès a mès de quant de temps estem parlant. Moltes gràcies
Normes d'ús