Retallades
Generalitat i diversos sindicats prorroguen les retallades
El 23 d’octubre, els sindicats CCOO, UGT, FSES i CSIF i la Conselleria d’Hisenda van acordar la pròrroga de les retallades al personal funcionari de la GVA, tot i que matisades en alguns aspectes.
Intersindical no troba cap motiu de satisfacció en un acord que legitima les retallades, passades i futures, i que dóna suport al discurs fals del govern. La degradació de les condicions laborals del personal públic no és inevitable: les retallades no es poden fer a costa dels serveis públics. L’acord suposa també que algunes sindicats accepten de manera resignada el càstig de la Generalitat al seu personal, que està pagant una crisi que no ha contribuït a crear.
L’acord el teniu en el següent enllaç:
La greu situació actual està provocada per una política econòmica basada en el pelotazo i el malbaratament del recursos públics per part de governs, espanyols i valencians, sotmesos als mercats financers i a la banca espanyola i internacional. I la crisi no s’ha acabat encara, a pesar de l’actual triomfalisme de la dreta en el govern.
És molt greu també el compromís dels sindicats signants d’abstindre’s de tota conflictivitat en l’àmbit de l’acord, i de mantindre una pau social aparent enmig dels atacs més greus que han patit els treballadors i les treballadores en dècades. També considerem lamentable l’oportunitat de signar un acord el dia abans d’una convocatòria de vaga en l’ensenyament que té, entre els seus punts reivindicatius, la derogació d’unes retallades que ara es prorroguen.
Cal considerar també que hi ha retallades més enllà de les retribucions del personal: les beques de menjador i universitàries, l’ajuda a la dependència, les ajudes a entitats i organitzacions de dones, de promoció del valencià, col·lectius de lluita contra l’atur i la pobresa… Aquestes retallades no se suspenen amb un acord que té l’objectiu de desmobilitzar i dividir els col·lectius implicats en revertir-les.
El personal funcionari de la Generalitat ha desplegat una intensa lluita sindical i ciutadana en els dos darrers anys i és encara, per la seua capacitat de mobilització, un dels pocs col·lectius que qüestionen l’hegemonia del discurs que fa pagar a treballadors i treballadores una crisi que no han provocat. Tenim el dret, però també el deure, de seguir lluitant per una solució justa a l’eixida de la crisi, perquè som també l’espill en què es miren altres col·lectius de traballadores i treballadors.
La versió 2.0 del Decret Vela llançada el 23 d’octubre suposa la pèrdua d’un 25% dels sexennis del personal docent i de la carrera professional del personal sanitari; torna a ajornar, fins a 2015, la posada en marxa de la carrera professional del personal de l’administració del Consell; i, el que és més greu, legalitza la pèrdua del 50% patida per aquests conceptes des del 2012. Tampoc es recuperarà la paga extra perduda en 2012. Només s’alça el càstig al personal interí del Consell, al qual se’l consenteix que torne a cobrar el sou que li correspon.
El professorat continuarà amb l’excés de càrrega de treball en forma de més hores de classe, més alumnat per aula i més càrrega de tasques burocràtiques en plans que acceleren la implantació primerenca dels objectius de la LOMQE al País Valencià.
Intersindical Valenciana lamenta profundament l’acord signat pels altres sindicats i es compromet a fer ús de tota la seua capacitat de mobilització per a desmentir la ficció de pau social i prosperitat que volen transmetre els signants d’aquest acord.
Intersindical convoca tot el personal públic a participar i debatre en les assemblees de treballadores i treballadors l’estratègia que hem de seguir a partir d’ara. Així mateix, convoca tot el personal públic a concentrar-se demà a les 12:00h davant el Palau de la Generalitat, a la pl. Manises de València, per a expressar el rebuig a l’acord.
Comentaris
Os habéis llenado de gloria, no veis lo que pasa en las comunidades que nos rodean, Andalucia,Murica,Cataluñam, todas sin extras. No sabéis negociar,ni tenéis los pies ne la tierra.
Gràcies pel teu comentari, Vicent. Com deus saber, no hi ha hagut cap negociació en el nou acord de retallades pactat entre la Conselleria d’Hisenda i alguns sindicats. Més bé s’ha tractat d’una sèrie de reunions, en secret i d’esquenes a l’opinió dels treballadores i els treballadors, en què la Conselleria ha amenaçat, pressionat i extorsionat els i les representants sindicals. Hi ha sindicats que, a pesar de ser conscients que estaven donant el seu consentiment a la pròrroga de d’unes retallades que havien de véncer a finals d’any, han abdicat ni tan sols d’intentar fer complir els seus comprimisos al Consell. En efecte, Intersindical no sap negociar els drets legítims del personal a canvi de no se sap quines contrapartides. No, almenys, sense haver-los preguntat si era això el que volien o si preferien provar a pressionar l’Administració, a vore què hagura passat. Igual t’hagueres sorprés del poder que tenim un personal unit i ben liderat pels seus representants.
¿Y no será que algunos tienen que devolver favores? ¿No os acordáis de que estos sindicatos firmaron un acuerdo para tener más liberados de los que marca la ley? Ya están devolviendo el favor, eso sí, a costa del personal. Por cierto, algunos de estos sindicatos acaban de recibir ingresos millonarios de la Generalitat. ¡Eso sí que es negociar!
M’agradaria saber si entre l’estratègia a seguir a partir d’ara aneu a proposar no participar en activitats complementàries ni organitzar activitats extraescolars. Recorde que als 2012 molts docents vàren decidir una mesura que va perjudicar als xiquets i xiquetes, en contra de les recomanacions de FAPA València i la Plataforma per l’Ensenyament Public, i que va ser no fer excursions ni eixides. Aneu a tornar a proposar mesures de “bombero-torero” com les que es vàren prendre al 2012, que sols vàren fer que ens dividirem pares i docents…?
Joan, la decisió de suspendre les activitats en 2012 va ser una proposta de les assemblees del professorat i que van assumir tots els sindicats. Una decisió del col·lectiu dels treballadors i les treballadores es mereix un poc més de respecte i titllar-la de mesura de “bombero-torero” és poc respectuós, encara que no siga eixa la teua intenció. Així ho van entendre moltes AMPES en aquell moment i, a pesar del seu desacord, es van mostrar respectuoses amb la decisió. Tampoc no va ser Intersindical qui la va proposar, i una part de la nostra afiliació no la compartia.
Intersindical assumirà, no obstant, aquelles accions que emanen de les assemblees.
En una negociación “el maximalismo” es mal consejero.Creo que es un buen acuerdo-criticable- porque la situación económica no da para más; algo que parece no entender el Stepv
No hi ha hagut cap negociació, Jesús, sinó la imposició de la pròrroga d’unes retallades injustes a un col·lectiu que no té cap culpa de la situació econòmica, ni d’una crisi que no ha provocat.
Intersindical està oberta a negociar retallades si hi ha una corresponsabilitat per a aquells que se’n beneficien. El personal públic serà tan solidari com el que més si a tot el món s’aplica el mateix criteri. En canvi, mentre alguns patim retallades, d’altres baten rècords de beneficis. Emilio Botín, president del banc de Santander, afirmava l’altre dia ací: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/10/17/economia/1382016798.html
“Está llegando dinero a España por todas partes”.
On són eixos diners, Jesús? Per què no hi ha un poquet per a un personal que ja ha fet molts sacrificis? Per què no hi ha diners per a l’escola pública, la dependència, la violència contra les dones, per a totes i tots els treballadors a qui se’ls coacciona amb rebaixes brutals de sou? Per què sí que n’hi ha, i tants pel que diu Botín, per als bancs?
Tan estrany és que un sindicat es negue a legitimar amb la seua signatura una retallada que imposa per nassos el patró i que el personal sent que és injusta?
Bona vesprada, jo tampoc he provocat la crisi, i tambè pateix de retalladas, de mi no s´enrecorda ningú, soc llaurador i som la últmia basura de la societat, per contrapartida el estat recauda afanosament el meus impostos, per a pagar entre altres els vostres sexenis, ja se que que es culpa meua, pero açí en Valencia, no som partidaris de la “kale borroka”, no oblideu que vos pose a vosaltres: docents en el punt de mira, sou colaboradors necesaris del expoli de esta terra, criant futurs empleats de fàbriques o collidors de taronja sense ambició, futurs consumidors, que es lo que sou vosaltres, el parking de qualsevol centre docent pareix una exposició de cotxes de útlima gama, transmitu al xiquets lo que sou, consumistes, per aixó haveu lluitat per tindre seguretat económica lo primer, i al final decéncia formativa, a mi el meu sou, despres lo altre
adeu
Normes d'ús