El govern espanyol va aprovar la reforma laboral i de negociació col·lectiva, sota el nom de “Reial decret Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral”. Aquesta reforma ha suposat una agressió sense precedents als drets laborals de les treballadores i treballadores que s’ha concretat en aspectes com: facilitar i abaratir els acomiadaments; afeblir la negociació col·lectiva possibilitant que les empreses es desvinculen dels convenis col·lectius; modificar la contractació per a afavorir els interessos de la patronal; augmentat la flexibilitat laboral o potenciar les ETTs com a agències de col·locació. A més, aquesta reforma ve acompanyada de la revisió del sistema de pensions amb un augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys i del còmput d’anys treballats per a calcular la seua quantia que suposarà la seua reducció. I com sempre tots els passos sobre congelació salarial, augment de jornada, reducció de salaris, eliminació de pagues, etc… en el sector públic,sempre acaba reproduint-se en l’àmbit privat, i quasi sempre amb més incidència.
Les polítiques dels dos governs afecten a tots els sectors socials, sense exclusió. Les retallades, quan no la supressió de les partides destinades a persones depenents, polítiques d’igualtat, cooperació internacional, la introducció de les taxes judicials, la reforma de la llei de l’avortament, la privatització del transport públic, l’expulsió de les persones migrants…. són alguns dels exemples sobre com el PP està acabant amb els nostres drets individuals o col·lectius.