La convocatòria unitària s’ha concentrat enfront de les Corts i seguidament s’ha envoltat el Palau de la Generalitat per a protestar contra els desnonaments amb Juntes per l’Habitatge. A continuació reproduïm el manifest unitari
No demanem privilegis: demanem el que és de justícia. I no pararem fins a aconseguir-ho.
MANIFEST: EXIGIM UNS PRESSUPOSTOS AL SERVEI DEL POBLE
21 juliol 2026
Ens concentrem davant les Corts Valencianes perquè els pressupostos de la Generalitat per a 2026 no poden seguir donant l’esquena a la gent. Els drets socials, educatius, sanitaris, culturals i lingüístics són inseparables: una societat cohesionada necessita garantir l’accés a un habitatge digne, una educació pública de qualitat, una sanitat forta, una cultura accessible per a tothom, uns serveis socials suficients, la protecció de les persones més vulnerables i la plena garantia dels drets lingüístics. Rebutgem qualsevol pressupost que afeblisca els serveis públics o deixe famílies senceres sense protecció. Les entitats, plataformes i col·lectius ací reunits ho diem amb una sola veu: els pressupostos han de posar les persones al centre i garantir drets, cohesió i futur per al conjunt de la societat valenciana.
1. Deute i finançament autonòmic
L’import del deute creix un 17,63 % i suposa ja el 25,22 % del pressupost total. La “Conselleria del deute” passaria a ser la segona amb més pressupost, per damunt d’Educació. Exigim que el Govern valencià no renuncie a negociar urgentment amb l’Estat per a aprovar ara un nou model de finançament i la condonació del deute. No acceptem que la ciutadania valenciana continue pagant els efectes d’un finançament històricament injust.
2. Serveis socials, dependència i diversitat funcional
Estos pressupostos no redueixen les llistes d’espera de la dependència ni desbloquegen el Pla Convivint, cosa que no garanteix places suficients per a persones majors i dependents. Són moltes les persones que porten anys patint les conseqüències de les retallades, la insuficiència de recursos i l’absència de polítiques capaces de garantir una atenció digna, accessible i de qualitat. Denunciem la discriminació que encara pateixen les persones amb dependència i diversitat funcional per la falta d’accessibilitat universal, i exigim un model que promoga l’autonomia personal, que empodere les persones i que garantisca una atenció integral i centrada en la persona, en compte de condemnar-les a l’internament per falta de recursos comunitaris. Reclamem, igualment, transparència real en les llistes d’espera i en les dades oficials, perquè les xifres no poden amagar l’esgotament i la desesperança de milers de famílies.
3. Sanitat pública i atenció primària
Reivindiquem que l’atenció primària aconseguisca el 25 % del pressupost sanitari, perquè els comptes públics situen este servei bàsic en un 19 %. Amb estes dades no es garanteix l’increment de plantilla necessari per a tancar la bretxa respecte a la mitjana estatal. Reclamem, a més, la reversió de tots els serveis sanitaris privatitzats. La sanitat pública valenciana no es pot seguir sostenint a força de precarietat professional i llistes d’espera interminables.
4. Educació inclusiva i coeducativa
Estos pressupostos no garanteixen un model educatiu inclusiu que reduïsca la temporalitat al 8 %, reforce els recursos humans a l’aula i garantisca una xarxa pública d’escoles de 0 a 3 anys. Demanem una major inversió en l’educació pública, una baixada de ràtios i millors condicions laborals per al professorat, perquè la prioritat és garantir que tots els xiquets i les xiquetes estudien en les millors condicions, visquen on visquen. Invertir en escoles és invertir en futur.
5. Infraestructures educatives
Exigim la reactivació plena del Pla Edificant, amb una atenció especial als centres educatius de les zones afectades per la dana, i transparència sobre l’execució real d’esta inversió. La dana, els barracons històrics i la paralització d’Edificant en instal·lacions ja deteriorades no són anècdotes: són anys de famílies reclamant centres dignes, segurs, accessibles, climatitzats i adaptats a les necessitats educatives del segle XXI. Exigim també la derogació de la Llei de llibertat educativa: volem compromisos, no anuncis.
6. Reindustrialització i transició energètica
Reclamem la creació d’un fons valencià de reindustrialització i un pla de sòl industrial de qualitat que protegisca l’ocupació a les comarques més afectades per la deslocalització. Necessitem, així mateix, l’impuls de comunitats energètiques, l’electrificació de processos productius i programes de descarbonització que garantisquen un subministrament energètic competitiu i sostenible per a la indústria valenciana.
7. Ocupació i mobilitat sostenible
El Govern valencià retalla un any més les polítiques per a promoure una ocupació digna i de qualitat. Demanem el reforç de LABORA, que cau un 13,39 % (-70,4 M€) després de reduir-se ja l’any 2025, i dels pactes territorials, per a garantir una orientació, formació i atenció de qualitat a treballadores i treballadors, tant en actiu com en desocupació. Exigim també la recuperació de les línies de foment de l’ocupació de les dones als municipis, retallades en 115.000 €, i per a la negociació dels plans d’igualtat a les empreses, retallades en 100.000 €, perquè la bretxa d’ocupació entre dones i homes continua sent una assignatura pendent.
Reivindiquem, així mateix, línies de finançament que faciliten la implantació de plans de mobilitat sostenible en les empreses i en els polígons industrials, amb un transport públic reforçat i alternatives reals al vehicle privat.
8. Igualtat de gènere
Els pressupostos d’igualtat de 2026 tornen a ser continuistes: l’increment de mig milió d’euros respon únicament a la transferència de l’Estat, sense que la Generalitat aporte ni un euro més amb recursos propis. Dels 22 M€ destinats a igualtat, més de la meitat -13 M€- provenen de l’Estat, i a 31 de desembre de 2025 encara quedaven prop de 2 M€ sense executar. Denunciem, a més, que per segon any consecutiu s’hagen eliminat del pressupost els conceptes “feminisme” i “igualtat de gènere”. No és un simple canvi de terminologia, és un retrocés conceptual, polític i jurídic que abandona la perspectiva estructural de la desigualtat i obri la porta al negacionisme.
Denunciem la retallada continuada de personal a l’àrea d’igualtat -un 60 % l’any 2025 i 70.000 € més enguany-, la reducció del 62 % en els premis als municipis igualitaris, i la reducció a la meitat dels fons destinats a les organitzacions feministes en la línia de foment del moviment associatiu, que ara han de competir amb empreses i altres entitats. També retallen els programes de foment STEAM, que castiguen les futures científiques: exigim que estos recursos tornen a les universitats públiques, i no es deriven cap a empreses privades.
9. Violència masclista
Exigim la renovació immediata del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, amb centres d’atenció integral de gestió pública directa i condicions laborals dignes per a les professionals que atenen les víctimes.
Denunciem que els pressupostos del Comissionat per la Lluita contra la Violència de Gènere repetisquen, un any més, el canvi de nomenclatura de “violència de gènere” a “violència sobre la dona”, que invisibilitza l’arrel social i cultural d’esta violència. L’increment de 4,5 M€ prové íntegrament de l’Estat, mentre que l’any 2025 es van deixar d’executar 11 M€ i les mateixes inversions es repeteixen, sense executar-se, des de fa tres anys.
Denunciem que els pressupostos no garanteixen els drets sexuals i reproductius de les dones, ja que esborren qualsevol esment a la interrupció voluntària de l’embaràs i, en canvi, aclamen els qui assetgen les dones que volen avortar.
10. Habitatge digne
No consentirem ni un desnonament més de famílies vulnerables. Sense una llar no hi ha projecte de vida possible. Denunciem que la Generalitat prioritze el desallotjament de l’habitatge públic davant de la seua regularització, que s’haja votat en contra del decret antidesnonaments –cosa que deixa indefenses les famílies més vulnerables, com veiem en l’amenaça a l’entorn de l’antic circuit de Fórmula 1-, i que l’aposta pressupostària siga per la nova construcció sense criteris ambientals ni participatius i la mercantilització, en compte de la funció social de l’habitatge. Exigim la declaració de zona tensionada, mesures reals de contenció del lloguer, el dret de tanteig i retracte, i la mobilització de vivenda buida -també la de la banca rescatada i dels fons que no paguen impostos- cap al parc públic de caràcter permanent, juntament amb la recuperació i rehabilitació de vivendes i l’impuls de projectes cooperatius.
Denunciem que davant l’esgotament de les ajudes al lloguer -majoritàriament finançades per l’Estat- la resposta siga introduir criteris d’exclusió com la “prioritat nacional, un criteri discriminatori incompatible amb els principis d’igualtat i no-discriminació, en compte d’ampliar els recursos propis perquè arriben a totes les persones que ho necessiten. Les vivendes han de ser per a viure-hi la gent dels barris, no un actiu financer al servei de l’especulació. Denunciem que es mantinga l’exclusió de la reserva de vivendes per a dones víctimes de violència de gènere. Reclamem mesures efectives contra el racisme immobiliari. Així mateix, demanem que el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials integre les entitats que treballen exclusivament amb persones migrants o amb dones en situació de vulnerabilitat.
11. Llengua, cultura i autogovern
Defensem l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com la institució estatutària encarregada de determinar la normativa lingüística del valencià, i rebutgem qualsevol intent de buidar-la de recursos, limitar-ne les funcions o debilitar-ne la capacitat d’actuació, perquè afeblir les institucions creades per l’Estatut és també afeblir l’autogovern valencià. Per això, reclamem la recuperació immediata dels recursos retallats destinats a la promoció del valencià, la restitució plena de la capacitat de col·laboració i suport extern de l’AVL i un increment progressiu i sostingut del pressupost per a les polítiques de normalització lingüística.
Exigim també la recuperació de les ajudes al foment de la lectura i a totes aquelles iniciatives que impulsen l’ús social de la llengua, així com el reforç de les subvencions a les entitats culturals, cíviques i educatives que treballen per la defensa i la promoció del valencià. Considerem igualment imprescindible augmentar el suport a la música, l’audiovisual, les arts escèniques i la creació cultural en la nostra llengua, i situar la llengua, la lectura, la cultura i l’educació entre les prioritats centrals de l’acció pública. Una acadèmia sense recursos, una política lingüística residual i una cultura pròpia reduïda a subvencions testimonials no són el futur que volem per al nostre poble.
12. Memòria democràtica
Denunciem l’abandonament de les polítiques públiques de memòria democràtica i la seua dilució en discursos que difuminen la responsabilitat del franquisme i trenquen el compromís amb les víctimes. Exigim finançament suficient per a les exhumacions pendents, la identificació genètica de més de 2.200 restes encara sense identificar, el reforç de Fisabio, la creació del Registre Autonòmic d’ADN, el desenvolupament dels Llocs de Memòria i la culminació de projectes com el Memorial 2238 i el conjunt memorial del Terrer de Paterna. Uns pressupostos que incompleixen la Llei de Memòria Democràtica i els compromisos internacionals en drets humans no són uns pressupostos al servei del poble.
13. Fiscalitat justa
I perquè totes estes polítiques siguen possibles, exigim una reforma fiscal progressiva -en successions, patrimoni, IRPF i fiscalitat ambiental- que permeta finançar de manera estable i suficient totes les polítiques públiques al servei de la ciutadania valenciana. No pot haver-hi privilegis fiscals per a qui més té mentre falten recursos per a qui més ho necessita, ací i arreu del món.
Per tot això, alcem la veu les entitats, els sindicats, les plataformes i la ciutadania valenciana per a dir ben clar: EXIGIM UNS PRESSUPOSTOS AL SERVEI DEL POBLE!
Uns pressupostos que posen la vida, els drets i el futur del nostre país per damunt de qualsevol altre interés. No demanem privilegis: demanem el que és de justícia. I no pararem fins a aconseguir-ho.