Repressió sindical
JpD denuncia la desproporció de les penes a sindicalistes
L’organització civil de jutges i magistrats, Jutges per a la democràcia, qüestiona l’aplicació de l’article 315-3 del Codi Penal, que suposa penes de fins a quatre anys a sindicalistes.
En el seu comunicat, Jutges per a la democràcia (JpD) sol·licita l’indult per a les persones condemnades, perquè “precisament la mesura de gràcia té com a finalitat principal aplicar raons d’equitat que eviten que un rigor en l’aplicació de la norma puga dur a resultats desproporcionats.”
El conflicte social no pot convertir-se en un conflicte d'ordre públic
Per a JpD, s’ha de valorar necessàriament que ens trobem davant de casos de persones sense antecedents penals i amb evident falta de perillositat.
A més, reclamen la supressió de l’article 315-3 del Codi Penal, ja que el dret a no fer vaga ja està prou protegit a través del delicte o falta de coaccions, sense que siga necessari aquest tipus penal específic. JpD recorda que aquest precepte té el seu origen
en l’ordenament penal franquista, el redactat es manté gairebé intacte, i que en el règim anterior tenia com a finalitat reprimir les vagues. No té sentit mantenir una figura delictiva que ara es desenvolupa en el context d’un dret fonamental, com ho és la vaga.
JpD considera que el delicte regulat actualment en l’article 315-3 del Codi Penal s’ha d’interpretar “de forma especialment restrictiva, en tenir en compte la doctrina constitucional existent sobre el mateix, així com el deure de tot intèrpret d’evitar que la interpretació de la norma dissuadesca l’exercici del dret fonamental que limita.” La sanció a la ingerència en la llibertat aliena,
no ha d’implicar una sanció tan desproporcionada, que suposa l’ingrés a presó sense dret a la segona oportunitat i que pot arribar fins a 4 anys i mig de privació de llibertat.
En un context de forta conflictivitat social, en gran part a causa d’una reforma laboral que ha propiciat un enorme retrocés de la llibertat sindical i de la negociació col·lectiva
la manca de mecanismes de diàleg social, no pot sorprendre que s’haja produït un increment dels conflictes laborals i de les vagues. Suposa un símptoma de degradació democràtica que la resposta de l’Estat davant aquesta situació se centre en la repressió penal, com ho demostra el fet que 260 sindicalistes estiguen sent objecte de procediments sancionadors administratius i penals i s’estiga produint l’ingrés a presó de sindicalistes.
Finalment, per a Jutges per a la Democràcia, el conflicte social no pot convertir-se en un conflicte d’ordre públic.
Normes d'ús