Llibertats públiques
Juny, mes dels colors i la diversitat
En les últimes dècades, el mes de juny s’ha convertit per a la comunitat LGTBI+ en una data de mobilització i reivindicació a escala planetària.
Això és vàlid per a aquells països en què es mantenen legislacions repressives i, també, per als territoris en què s’han aconseguit avanços pel que fa a posar fi a les discriminacions que pateixen les persones per la seua orientació sexual. En tots els casos, la data s’ha convertit en un exercici de visibilitat que permet l’afirmació de les pesones LGTBI+.
Convé recordar que la data del 28 de juny, com a dia de l’Orgull, commemora l’inici d’una revolta ocorreguda a Nova York durant una batuda policial al pub Stonewell, quan la clientela va decidir enfrontar-se a la repressió originant una sèrie de disturbis de carrer que es prologar els dies successius. Aquella lluita es va convertir en l’inici d’una mobilització aviat coneguda com el Dia de l’Orgull que plantejava com a eix de la mobilització que es va arribar a conèixer com Alliberament Gai.
Quaranta-nou anys després, seguim sortint als carrers, oferint una mostra de visibilitat col·lectiva que ens permet afirmar-nos davant d’una societat que, mig segle després, segueix funcionant amb patrons i esquemes mentals de caràcter masclista i heterosexista. Encara que són molts els èxits aconseguits, encara estem molt lluny d’aconseguir la plena normalització social de la realitat LGTBI+. La política de fer-nos visibles i lluitar pels nostres drets ha servit perquè en alguns estats hi haja legislacions que reconeixen els nostres afectes com a model familiar i que entenen que els nostres drets formen part dels drets humans. Són molts els organismes internacionals i estats els que assumeixen les nostres reivindicacions encara que això no vol dir que haja desaparegut la repressió que segueix afectant a la població LGTBI+ en nombrosos països del món. Convé recordar que continuen existint països en què s’aplica la pena de mort per pràctiques fora del que heteronormatiu; altres en què es prohibeix qualsevol tipus de referència que faça menció a l’homosexualitat; en molts altres, es cometen crims d’odi que tenen el seu origen en el rebuig a l’orientació sexual o identitat de gènere, alhora que es mantenen disposicions legals i pràctiques socials discriminatòries i excloents que afecten la comunitat LGTBI+.
Des de la Intersindical Valenciana som conscients de la importància que suposa la visibilitat del col·lectiu LGTBI+ en la mesura que facilita el reconeixement social i permet que les persones que formem part d’aquest grup puguem trobar als seus iguals i alhora reforça la nostra autoestima. No obstant això, voldríem assenyalar també que la gran majoria de les persones LGTBI+, a més de pagar els efectes de la crisi i de les polítiques d’ajust com la resta de les treballadores i treballadors i de la societat, patim greus discriminacions en el món del treball: dificultats per accedir a llocs de treball, atur massiu que afecta especialment el col·lectiu transsexual o problemes per assolir l’emancipació familiar, són algunes de les dificultats a les què tenim que fer front.
Intersindical Valenciana s’ha sumat a les diferents activitats que el moviment LGTBI+ ha anat convocant al llarg del mes de juny. Ho hem fet per reafirmar el nostre compromís en totes les lluites encaminades al reconeixement dels drets de les persones LGTBI+, i especialment els plantejats pel col·lectiu transsexual. Igualment creiem en la necessitat d’obrir espais que treballen la prevenció de les agressions i assetjament a la comunitat LGTBI+ en el món laboral i en potenciar la formació de cara a evitar les pràctiques d’assetjament i familiaritzar-los amb valors com el respecte a la diversitat en tots els àmbits de la societat.
Normes d'ús