9 d’octubre
Llengua, territori, més autogovern, dignitat
Reivindiquem-nos, reforcem-nos, i omplim els carrers de dignitat! Fem una crida a participar en les manifestacions convocades per les entitats progressistes i valencianistes.
EL PAÍS QUE VOLEM
Llengua, territori, més autogovern, dignitat
Aquest 9 d’octubre serà diferent. Serà el primer en què l’ultradreta està de ple a les institucions valencianes. Ja no estaran només als carrers per boicotejar la veu legítima del poble valencià com ja ho van intentar l’any 2017. Ara formen part del govern valencià i tenen la presidència de les Corts -unes institucions d’autogovern en què no creuen-, per esborrar, a poc que els deixem, qualsevol signe identitari propi que ens diferencie de l’Espanya falsament gran i falsament lliure que, durant el franquisme va intentar acabar amb les nacions històriques diferents de la castellana que formen part de l’Estat espanyol. A penes fa uns mesos que han arribat i ja s’estan fent de notar, encomanant també el seu odi a un partit de dreta que es ven com a liberal però que ara és un mer transmissor d’idees peregrines, contràries a la ciència i profundament antidemocràtiques. Han llevat el nom de Vicent Torrent, el gran musicòleg i cantant d’Al Tall, de l’Auditori de Torrent. Van intentar ofegar econòmicament la revista infantil Camacuc, pel simple fet d’estar escrita en valencià. Han censurat l’autor Manuel Baixauli d’un acte que estava programat en la Biblioteca Valenciana. Oficialment no en sabem la raó, però ens la podem imaginar. A la Biblioteca de Borriana han tret els llibres de temàtica LGTBI+ de la secció infantil i juvenil perquè consideren que perverteixen la joventut. Ja no és obligatori que l’alumnat de les zones castellanoparlants estudien en Valencià, amb la discriminació que això els suposa respecte a la resta d’estudiants del País Valencià. Van tindre la temptació d’aprovar que una ciutat, històricament i tradicionalment valencianoparlant com Alacant es considerara a nivell oficial com a castellanoparlant. Fins i tot han canviat el nom de la capital del cap i casal.
Això pel que fa a qüestions de llengua, però l’empemta feixista no es queda només ahí. Ja han donat pistes de quin és el model de mobilitat que porten davall del braç. A Elx i a València ja han començat a eliminar carrils bici, alguns d’ells sufragats amb fons europeus que hauran de tornar. No podem afirmar amb rotunditat què succeirà amb l’ampliació del Port de València o els megaprojectes (ja siga de plantes d’energia solar o de faraònics centres comercials) que depredaran el nostre territori en benefici d’unes poques butxaques. Però ens ho podem imaginar. Coneixem de sobra les receptes econòmiques de la dreta i de l’ultradreta. Per desgràcia les vam patir durant dues dècades. Polítiques que, en efecte, ens vam posar en el mapa mundial… de la corrupció.
Ara, que el pitjor de tot, és la negació sistemàtica que fan de la violència masclista. L’han convertida en violència “intrafamiliar”, com si fora una cosa que s’haja de quedar dins de les parets de casa, com si no foren homes masclistes els que assassinen dones. I tot això amb la complicitat del Partit Popular que, per perpetuar-se en el poder, no tenen escrúpols a l’hora de blanquejar el feixisme. Açò en altres estats d’Europa no ocorre, on s’han arribat a materialitzar cordons sanitaris al voltant de l’ultradreta. El que tenim ara no és el país que volem i plantarem cara, com ja ho hem fet, pel salvaguardar la dignitat de la ciutadania del País Valencià.
El país que volem està orgullós de la seua llengua pròpia. De les seues autores i autors. De la cultura valenciana i de les tradicions que, des de segles, ens han configurat tal com som. Volem un país en què el creixement econòmic no estiga per damunt del benestar de les persones que l’habiten. Amb un model productiu respectuós amb el medi ambient. Que aposte per energies renovables i per sistemes de transport no contaminants i més eficients. El país que volem té com a primera preocupació les persones. En especial, les més vulnerables (dones, gent gran, joves infants, persones nouvingudes…) en un context tan complicat com el que vivim: salaris baixos, pensions insuficients, augment del preu dels productes bàsics… Dins d’aquest últim apartat cal citar l’enorme dificultat per accedir a una vivenda digna. Els lloguers i les hipoteques estan pels núvols. Quina part del seu salari ha d’invertir una persona treballadora per poder aconseguir un habitatge en condicions? Cada vegada més. No diu la sacrosanta Constitució espanyola de 1978 que “tot espanyol té dret a una vivenda digna?” La Constitució sembla que només s’invoca quan és per a xafar les legítimes aspiracions de qualsevol poble que forma part de l’estat per decidir lliurement el seu destí.
Com a sindicat de classe que som, reivindiquem encara amb més força unes condicions laborals dignes per les treballadores i treballadors. Un treball de qualitat. I uns serveis públics que garantitzen l’eliminació de qualsevol desigualtat que exisitisca al si de la societat. Però això només ho podrem aconseguir amb més autogovern i amb més i millor finançament. Les valencianes i els valencians rebem de l’estat una part ínfima del que aportem. I ja és hora que es faça justícia. Cal acabar amb el deute històric que arrosseguem des de la recuperació de les nostres institucions pròpies. I volem una hisenda pròpia per poder decidir en què s’inverteix cada euro del poble valencià. Reivindiquem-nos, reforcem-nos, i omplim els carrers de dignitat!
En resum: llengua, territori, més autogovern i dignitat. Aquests són els eixos bàsics per construir el País que volem.
Visca el 9 d’octubre!
Visca el País Valencià!
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús