9 d’octubre
9 d’Octubre, més sobirania, més drets
Intersindical Valenciana anima a participar en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’octubre, que eixirà a les 18,00 des de la Plaça de Sant Agustí de València. Cal omplir els carrers amb el propòsit de guanyar més sobirania i més drets per a la classe treballadora valenciana.
El 9 d’Octubre és una data ben assenyalada: commemorem el nostre naixement com a poble. Per a Intersindical Valenciana, aquest dia ha de ser alhora festiu i reivindicatiu: hem d’eixir als carrers amb el propòsit de guanyar més sobirania i més drets per a la classe treballadora valenciana.
Quan encara no ens hem recuperat de la crisi post-COVID hem vist com, amb l’excusa de la inestabilitat geopolítica, s’ha tornat a carregar sobre les esquenes de les treballadores i treballadors el pes de la inestabilitat. En aquest cas, en forma d’inflació desbocada i d’augment alarmant dels preus dels productes i serveis bàsics. Comprar carn o peix, posar el forn, o encendre l’aire condicionat o la calefacció han esdevingut luxes per moltes famílies.
Ja en plena pandèmia, des de la Intersindical Valenciana s’ha treballat per una recuperació que esdevinga en una veritable transformació social per tal d’impedir que la crisi la tornem a pagar les de sempre, però també perquè s’avance decididament en els nostres drets laborals, socials, econòmics i nacionals. Els esdeveniments actuals fan encara més vigent aquesta aposta: calen polítiques transformadores i valentes al servei de la majoria social, no de les elits que acabaran acaparant els fons europeus per la recuperació. Cal deixar enrere d’una volta per totes la precarietat, les desigualtats i l’exclusió, així com l’espoli de pobles com el nostre.
A hores d’ara tenim molts conflictes socials i laborals oberts que cal resoldre urgentment. Cal limitar els preus de l’energia i dels productes bàsics, primant aquells de proximitat que son fruit del treball de les nostres llauradores i els nostres llauradors: així, per una banda protegim el territori del despoblament i, per altra banda, reduïm la nostra petjada ecològica. Cal una llei per garantir un habitatge digne i assequible, que contemple la incorporació a la xarxa pública de tots els habitatges buits propietat de bancs, que han desnonat moltes famílies i que, no oblidem, van ser rescatats després de l’estafa del 2008: eixos diners del rescat han de tornar a la ciutadania. Cal prendre mesures decidides per donar resposta a les reivindicacions laborals del conjunt de la classe treballadora i també de col·lectius vulnerats:
-personal temporal i interí de les administracions i empreses públiques, que han de tindre garanties de consolidar el seu lloc de treball
-les cambreres d’hotel, les treballadores de la llar, les aparadores de calcer, les encaixadores de taronja, els repartidors a domicili, les persones migrades… tenen dret a treballar en condicions dignes, amb la contractació en regla
-cal augmentar les pensions i els salaris perquè la classe treballadora puga fer front a l’augment del cost de la vida
-cal reforçar el teixit productiu propi, arrelat al territori, per generar llocs de treball estables i també per reduir la dependència de les multinacionals, que poden tancar ací les seues empreses amb tanta rapidesa com les han muntat
Paral·lelament, és vital millorar la gestió, comunicació, freqüència i accessibilitat de les xarxes ferroviàries per vertebrar com cal el País Valencià. Defensar la nostra terra, els nostres pobles, els nostres boscos i rius ha de ser la màxima sobre la que giren les polítiques públiques contra el canvi climàtic: ho portem patint des de fa anys, per exemple, amb la desprotecció del riu Segura, i ho hem comprovat amargament aquest estiu amb els incendis en moltes comarques. Incendis que, com se sol dir, s’han d’apagar en hivern, mentre que bombers i bomberes forestals continuen lluitant contra el foc amb unes condicions laborals precàries i inestables.
Hui, com ahir, com demà, tornem a reivindicar el finançament que necessita el País Valencià, que es calcule en base a la nostra població i característiques, i que acabe amb l’espoli fiscal i la discriminació històrica que patim des de fa massa temps. No ens serveixen les excuses que escoltem reiteradament per part dels diferents governs de l’estat, ni tampoc podem esperar més temps per a iniciar unes negociacions que mai no arriben. Les valencianes i valencians, especialment la gent treballadora i els sectors socials més vulnerables, reclamem els recursos suficients i necessaris per poder viure dignament. Sense això, és molt difícil portar endavant les polítiques socials, laborals i econòmiques que ajuden a superar les successives crisis, milloren les nostres condicions de vida en tots els àmbits, asseguren el nostre futur com a poble i garantisquen un veritable autogovern.
Per aconseguir tot això cal, des del nostre punt de vista, empoderar-nos com a poble. Capgirar la situació és possible amb l’auto-organització i la mobilització real de la societat valenciana: sense tuteles de cap tipus. Només així la nostra veu serà tinguda en compte. Els despatxos a soles no generen millores, cal omplir els carrers per reclamar un finançament més just, majors inversions, condonació del deute històric, i avançar envers la sobirania fiscal. Volem les claus de la caixa! Aquest 9 d’octubre és una bona data per a eixir al carrer amb totes aquestes reivindicacions.
D’altra banda, necessitem polítiques encaminades a la normalització lingüística, a l’augment de l’ús social de la nostra llengua, i a la garantia dels drets lingüístics de les persones valenciano-parlants. La mesura més urgent és activar la competència lingüística en l’administració, que hauria d’haver estat plenament vigent en abril d’enguany. És important remarcar que més del 70% funcionariat ja té titulació de valencià, la qual cosa fa que siga inexplicable la paràlisi per fer efectiu el requisit del C1 per tota la funció pública. També cal augmentar el pressupost d’À Punt i de les partides destinades a la promoció del valencià, la reciprocitat immediata dels mitjans de comunicació públics en la nostra llengua i la promulgació d’una Llei d’Igualtat Lingüística en el marc d’un gran Pacte Social per la Igualtat Lingüística que servisca per avançar en el procés de normalització del valencià.
Intersindical Valenciana som conscients que tenim un País per fer i en aquesta tasca les valencianes i valencians necessitem avançar amb millores socials, laborals, econòmiques i nacionals, i per això ens calen polítiques públiques valencianes valentes i decidides al servei de la majoria de la societat. Nosaltres ací sabem el que volem i sabem com fer-ho.
No cap dubte que l’Estatut, que compleix ara 40 anys, ha servit per avançar, però ara cal aprofundir en el nostre autogovern assumint noves responsabilitats i competències que ens servisquen per fer un País Valencià més lliure i igualitari. Ja toca guanyar drets i sobirania!
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús