STM-Intersindical Valenciana se suma a les jornades de vaga convocades en el sector metal·lúrgic el 27 de juny, i el 4 i 6 de juliol
La classe treballadora del País Valencià no ha deixat de perdre drets i salaris des de la crisi del 2009. El sector del Metall no només no ha sigut alié a aquestes retallades, sinó que els ha patit d’una manera especialment dura. Hui dia la situació és encara pitjor, com a conseqüència de la inflació asfixiant que patim.
Diferents organismes del País Valencià, del conjunt de l’Estat i d’altres parts del món -fins i tot els defensors més acèrrims de l’ortodòxia capitalista com la CEOE o el Banc d’Espanya- han destacat recentment que l’augment dels beneficis empresarials és una de les causes que impedeixen reduir aquest increment de preus. L’acumulació de riquesa, a costa de les rendes salarials i drets col·lectius, sembla que mai serà suficient per als dirigents de la patronal. L’avarícia i la descaradura del capital no té fi.
Des de l’STM-Intersindical Valenciana portem 25 anys combatent eixa avarícia patronal, per a protegir els drets de les companyes i companys als quals representem. Ho fem cada dia en la petita i mitjana empresa del metall (Kamax, Vàlvules Arc, Mitsubishi, Crown, Quirumed, Indual,…) i també en Ford Almussafes, on a penes 12 anys hem passat de tindre el 9.6% de suport electoral que vam aconseguir en 2011 al 31% d’enguany.
Per tot això, i per la desraó de la patronal FEMEVAL, la nostra organització sindical se suma a les vagues convocades per UGT i CCOO per als dies 27 de juny i 4 i 6 de juliol. Volem fer una crida perquè totes les metal·lúrgiques i metal·lúrgics participen de manera activa, amb la finalitat d’aconseguir un conveni sense retallades i que s’avance en la recuperació de salaris i drets perduts.
En aquests moments de dificultat, és quan es fa més necessària que mai la unitat i el compromís de les organitzacions sindicals, però també les de totes i de cadascuna de les persones que treballem en el metall de Castelló o València. No entenem, i no permetrem, que la patronal pretenga continuar acumulant riquesa a costa dels salaris i drets de les treballadores i treballadors, que som els qui, amb el nostre esforç, generem la riquesa a les fàbriques.
Des del Sindicat tenim clar que, davant la intransigència i l’ofensiva proposada de FEMEVAL, és imprescindible la mobilització, i per això ens sumem a aquestes jornades de lluita. Encara que l’Acord Estatal per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), i el signat per UGT en Ford, els últims lustres no conviden a l’optimisme, esperem que les dos organitzacions sindicals presents en la Mesa Negociadora, ara sí que tinguen la determinació i fermesa que necessitem en aquests moments. Mentre siga així, comptaran amb el nostre més ferm i actiu suport.
El 27 de juny, i el 4 i 6 de juliol la metal·lúrgia està en vaga!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Augment salarial per damunt de l’IPC!
Retallades no!