Reforma laboral
Per a Intersindical Valenciana la derogació de les reformes laborals és inajornable
Aquesta és la resposta d’Intersindical Valenciana a les declaracions de la Ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, en les quals afirmava que no és moment de tornar a una situació anterior, en referència a la possibilitat de derogar les reformes laborals de 2010 i 2012, i sí de fer propostes de futur obrint la hipotètica negociació d’un nou Estatut del Treballadors.
Intersindical Valenciana considera que la Ministra en funcions s’ha excedit en les seues declaracions, al plantejar un escenari completament diferent per abordar la precarietat de l’ocupació al mercat laboral, derivada de les reformes laborals, per diversos motius.
En primer lloc, perquè està en funcions i la prudència obliga a no emetre opinions sobre temes de gran transcendència, que puguen condicionar les negociacions de coalicions o pactes que donen suport al futur govern; en segon lloc perquè amb aquestes declaracions està contradient els compromisos assumits per Pedro Sánchez en la recent campanya per les eleccions generals i, per últim, perquè la implementació de mesures correctores de la precarietat laboral constitueix una urgència social, que no pot supeditar-se a la incertesa temporal d’una hipotètica negociació d’un nou Estatut dels Treballadors i Treballadores.
A Intersindical Valenciana considerem que no deuria ser necessari recordar-li a la Ministra d’Economia les valoracions negatives de diferents organismes internacionals i estatal sobre la qualitat de la nostra ocupació. Tampoc les dades sobre la desocupació, especialment de joves, dones i majors de 45 anys, l’evolució del salari dels treballadors i treballadores als darrers anys, la incidència dels contractes temporals o a temps parcial o la ridiculesa de les prestacions per desocupació.
Tot un seguit d’indicadors negatius que tenen com a conseqüència un percentatge intolerable de persones en risc d’exclusió social, la baixada del ingressos de la Seguretat Social comprometent la revalorització de les pensions, els desnonaments o com diu el Banc de Espanya, per posar-ne un exemple i sense entrar a valorar el grau d’estupidesa de les seues conclusions, la caiguda de l’estalvi de les famílies.
En definitiva, una societat més desigual, en la qual la classe treballadora perd els mínims exigibles per garantir una subsistència digna i a la que hem arribat, perquè als governs conservadors els va preocupar més assegurar el benefici del capital i empresarial, abaratint costos salarials i flexibilitzant el mercat laboral. Unes teories de neoliberalisme extrem, que suposem no comparteix l’actual Ministra.
És per totes aquestes raons, per les quals considerem que la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 és un prioritat política, independentment de que, efectivament i més assossegadament, es puga iniciar una negociació per un nou Estatut dels Treballadors i Treballadores. Ara és l’hora d’acabar amb la precarietat laboral, millorant les condicions laborals i retributives de la classe treballadora i de les seues famílies i no de tirar balons fora amb promeses legislatives de futur incert. Menys paraules i més fets.
Normes d'ús