Intersindical Valenciana exigeix a l’Estat canvis normatius per millorar les condicions laborals del personal de la Generalitat.
El sindicat subscriu l’Acord de la Mesa General de Negociació (MGN) per instar al Govern de L’Estat a modificar la normativa bàsica que limita la taxa de reposició, l’ampliació de les places susceptibles de ser oferides en processos de consolidació, l’accés a la jubilació parcial, les retribucions en situació d’incapacitat temporal i la recuperació del poder adquisitiu perdut.
Ahir es va ratificar per Intersindical Valenciana l’Acord de MGN que insta al Govern de L’Estat a eliminar els entrebancs, que imposa la legislació bàsica estatal, per millorar les condicions laborals dels empleats i empleades públics de la Generalitat. Aquest Acord es materialitza pel desplegament dels compromisos assumits en l’Acord de Legislatura signat en juny de 2016.
L’aprovació en 2012 del RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat i altres disposicions legals, suposaren una de les retallades més importants, en drets laborals, que ha patit el personal públic al llarg de la crisi econòmica; fent recaure sobre els treballadors i treballadores del sector públic gran part del pes de les restriccions en matèria pressupostària. Unes mesures totalment injustes; doncs, en cap cas, la responsabilitat de la crisi o de l’augment del dèficit públic són atribuïbles al capítol de personal i sí a la mala gestió econòmica als diferents àmbits de l’Administració o a l’assumpció del rescat de la banca.
Passat el temps, entenem que és l’hora de reparar aquest greuge i començar a eliminar de la legislació estatal tots els entrebancs a la recuperació de les condicions laborals tan injustament segrestades.
En particular, ens referim a la supressió de les limitacions en la taxa de reposició de efectius, que limita les ofertes d’ocupació pública i que comporta un augment injustificable de la temporalitat en l’ocupació pública, fins a taxes que s’acosten al 30% del personal. En el mateix sentit seria necessari introduir una modificació a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic per ampliar les places susceptibles de ser oferides en processos de consolidació del personal temporal. Ambdues mesures contribuirien a la reducció de la precarietat i inestabilitat de les plantilles i, en conseqüència, a la millora de la qualitat en la prestació del servei públic.
Per altra banda, l’exclusió dels treballadors i treballadores públics de l’opció de la jubilació parcial, reconeguda en el sector privat, no sols és una retallada del dret de les persones a triar la forma de transició de la vida activa a la jubilació, sinó que deixa a les Administracions sense un eina per gestionar el moviment natural de les plantilles i el recanvi generacional; tot en un moment en que es preveuen jubilacions massives en el propers deu anys i s’imposa la necessitat de garantir el manteniment del coneixement professional i la capacitació assolida pel personal actual.
Per altra banda, ara que els indicadors macroeconòmics milloren, seria de justícia reconèixer el sacrifici econòmic patit pels empleats i empleades públics durant els últims anys, que ha suposat una pèrdua de substancial del seu poder adquisitiu i procedir a la reparació del greuge, eliminant les limitacions dels Pressuposts Generals de l’Estat als increments retributius del personal públic, així com les penalitzacions retributives absurdes en les situacions d’incapacitat temporal que, si més no, empitjoren la situació, ja de per sí dolenta, de les persones que pateixen una malaltia.
Per totes aquestes raons, Intersindical Valenciana dóna suport a aquesta iniciativa, perquè el Consell utilitze les eines al seua abast, per instar al Govern de l’Estat a introduir les modificacions legals escaients, per permetre la recuperació dels drets laborals perduts pels empleats i empleades públics des de 2010 fins ara. Una mesura que, en qualsevol cas, no descarta altres que puga decidir el sindicat per ell mateix o, de forma unitària, amb altres organitzacions sindicals o de caire social.
I la retallada que vam sofrir al sou base en les pagues extres? O el retall a les nòmines? O les 18 hores lectives perdudes a Secundària? O el fet que molts funcionaris de carrera estiguen desplaçats centenars de quilòmetres de les seues cases mentre una part important d’interins poden triar còmodament prop de la seua família? Cal reivindicar-ho tot.
Aquest acord que hem signat és de caràcter general dels assumptes que són del conjunt del personal que treballa a la Generalitat o empreses públiques que estan condicionats per normativa estatal. Com dius n’hi ha pendents moktes altres altres reivindicacions com algunes de les que esmentes que s’han de resoldre a cada àmbit sectorial o general.
Per exemple, el tema de la provisió dels llocs de treball del personal docent és competència de la Comselleria d’Educació per això, difícilment, pot estar incorporat en un acord que s’adreça al govern espanyol.