País Valencià
Intersindical Valenciana denuncia que Pérez Llorca nomena un Consell massa hereu del de Mazón
Amb aquests nomenaments, el nou President demostra que la seua defensa de Carlos Mazón i el seu Consell no era per servilisme, era per convicció.
Pérez Llorca fa més evident la necessitat de la convocatòria d’unes noves eleccions que donen la veu al poble valencià.
Destaquen els nomenaments de Susana Camarero i de José Antonio Rovira. La primera fou valedora del president dimitit, fent de portaveu del Consell, i responsable de les residències, amb tràgiques conseqüències el dia de la dana. Era la persona de més alt rang al CECOPI en absència de Mazón i no va fer el que havia de fer. El segon, antic Conseller d’Educació, se n’anà a sa casa a la una en el dia de la dana mentre deixava molts centres educatius exposats a l’alerta roja. En la seua compareixença en la comissió d’investigació del Congrés sobre la dana, resposabilitzà al director de l’institut de Xest de la seua mort en un acte de cinisme macabre.
A banda de la gestió de la dana, Rovira ha posat en peu de guerra a la comunitat educativa. Primer amb la seua mal anomenada llei de llibertat educativa que l’única cosa que busca és arraconar el valencià. Va incomplir els acords de plantilles, la qual cosa acabar al TSJCV, va implantar el districte únic per afavorir a la patronal de la concertada i ha aplicat retllades de plantilles. Com a conseqüència s’ha trobat amb una vaga indefinida de professorat expert i amb una convocatòria de vaga el pròxim 11 de desembre convocada per quatre dels cinc sindicats de la mesa.
Un cas similar és el de Marciano Gómez que seguirà al capdavant de sanitat. El Conseller ha deixat el sistema sanitari públic valencià en un evident deteriorament: insuficiència pressupostària crònica, llistes d’espera que posen en risc la salut, centres de salut saturats, hospitals amb recursos limitats i professionals exhausts. A això s’hi afegeix l’expansió de models de gestió privatitzadora que desvien fons i pacients cap a empreses privades.
El nou portaveu, Miguel Barrachina, també tenia la mateixa conselleria amb Mazón i no ha fet res per a impedir que els plans de construcció en zones horta tinguen una extensió molt major que abans de la dana. Igual que Martínez Faus, que també repetix a Medi ambient, Infraestructures i Territori. La mateixa defensa del territori que Barrachina, amb un creixement exponencial de les plaques solars en sol agrícola.
En el seu discurs d’investidura, el president analitzà el problema de l’habitatge com un problema d’oferta, seguint la línia mercantilitzadora del govern anterior. La convocatòria del la manifestació del 20 de desembre per part dels moviments socials, veinals i sindicals sota el lema “Pel dret a l’habitatge, ara!” deixa ben clar que el problema és l’ús que es fa dels habitatges.
Els posicionaments del PP cada vegada són més extremistes. Sempre en contra de la pujada del salari mínim, de la reducció de la jornada laboral i dels impostos als rics. Ara, també qüestionen l’agenda 2030 i la política migratòria, com van en presentar els pressupostos de 2025 i cada vegada que han d’acollir els menors que arriben a les costes canàries.
Intersindical Valenciana es compromet amb el conjunt de la classe treballadora a seguir defensant els nostres drets socials i laborals. Els nostres principals cavalls de batalla: posar fi a la precarietat, recuperar el poder adquisitiu i acabar amb els salaris de misèria, defensar els serveis públics i el sistema de protecció social, el salari diferit i el salari indirecte.
Per al medi ambient una transició justa implica garantir que les persones treballadores no es queden enrere durant la transició ecològica. Intersindical Valenciana hem de vetlar per a que es facen polítiques que proporcionen formació i recolzament a la classe treballadora dels sectors altament contaminants que han de disminuir la seua activitat, tot oferint alternatives laborals en sectors més sostenibles. Pérez Llorca es va comprometre amb la central nuclear de Cofrents. Això no pot ser.
Continuarem lluitant pels drets de les dones, perquè els plans d’igualtat siguen una realitat i no un tràmit obligatori, per les dones migrants i racialitzades, perquè la patronal no se n’aprofite de la seu necessitat d’eixir endavant, en definitiva, pels drets humans.
El nomenament del Consell de Pérez Llorca fa més evident la necessitat de la convocatòria d’unes noves eleccions que donen la veu al poble valencià.
Normes d'ús