Text de la presentació de Referències al mar.
Una abstracció amable que ens permet reconèixer què pinta
És una gran satisfacció per a mi presentar Rosa Marsilla i la seua obra, encara que dels quadres en parlarà ella amb més autoritat.
Dic satisfacció no com a cortesia o un lloc comú, i perdoneu el cotext, ho dic per l’afecte que li tinc i els anys que ens coneixem, des que Rosa va vindre a l’IES Ferrer i Guàrdia, on jo treballava. Recorde la seua elegància i amabilitat cada vegada que entrava a Secretaria. A més, vivim pràcticament al mateix barri i no era estrany saludar-nos pel carrer. Més recentment, potser gràcies a estar jubilada, ha vingut a algun acte de la Intersindical, recorde especialment l’exposició d’Elsa Pérez Robles, i començàrem a tindre una relació més sovintejada.
Rosa va estudiar Dibuix en l’Escola Superior de Belles Arts de València. Va ser alumna de Luis Roig d’Alós, l’home que impulsà la restauració artística a València i a la resta de l’estat.
Posteriorment es va llicenciar en Belles Arts, ja en la Universitat Politècnica de València.
Ha sigut professora en l’Escola Universitària de Formació del Professorat, de la Universitat de València, amb Joaquim Michavila, i catedràtica de Dibuix en Ensenyament Secundari fins el moment de la seua jubilació.
Rosa sempre ha volgut pintar però no ho ha fet de manera disciplinada, és a dir, cada dia, amb temps, treballant de valent, fins que la jubilació la va alliberar de les tasques que fins eixe moment li impedien la dedicació que l’art necessita. Ha tardat, però ja em direu si ha valgut la pena esperar.
Ha fet diverses exposicions tant individualment com col·lectivament a València, Madrid, Múrcia, Sogorb, Burjassot… aquestes últimes de la mà de Culturarte, l’associació a la qual pertany. Qui m’haja escoltat altres vegades, o m’ha llegit, sabrà que sóc una gran entusiasta de l’associacionisme i remarque quan alguna persona participa en alguna d’aquestes col·lectivitats.
Parlem ja de REFERÈNCIES AL MAR.
Ens envolten uns quadres que, de manera clàssica, podríem denominar marines. En tots, la nostra estimada Rosa ha usat la mateixa tècnica: acrílic sobre llenç.
Un tsunami de llum, una visió del mediterrani, una evocació del gran mestre Sorolla a base de molt de material treballat amb espàtula, drap, mà i, de vegades, pinzell. I un color predominant: el blau, acompanyat en alguna ocasió de blanc o groc. També ha introduït el color plata per a investigar els contrasts, el comportament de les combinacions. I tot això ho fa des de l’abstracció, una abstracció amable que ens permet reconèixer què pinta, què ha volgut transmetre i que en ocasions admet algun toc de realitat, com els ulls del pont o els velers.
En definitiva, una gran mostra pictòrica que tenim l’oportunitat de conèixer i de gaudir. Abandoneu-vos davant de cada peça, mireu, entreu en la tela, banyeu-vos en la mar marsillana.