Manifest d’1ENTRETANTS, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià, sobre l’esborrany de decret de plurilingüisme.
L’educació plurilingüe a Europa, la situació sociolingüística i el marc legal de què se’n parla al preàmbul del decret de plurilingüisme del qual la Conselleria d’Educació ha presentat recentment un esborrany permeten al legislador proposar una escola “plurilingüe” amb la qual formar ciutadans amb capacitat de gestionar la seua multicompetència de manera estratègica. Hi parla, així mateix, d’una escola que, com a objectiu prioritari, ha de corregir les desigualtats socials i sociolingüístiques, individuals i col·lectives i alhora contribuir a la continuïtat del patrimoni cultural heretat. La normalització de l’ús social del valencià, entre altres objectius, ha de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingüístiques i promoure el respecte a la identitat plural.
Des de l’1entretants, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià, tot i coincidir en bona part dels fonaments que s’exposen a l’esmentat preàmbul i en els seus objectius, volem fer constar que la lectura de l’esborrany ens ha deixat una sensació agredolça, en què l’amargor s’imposa a la mel.
Hem de partir del fet que aquest decret, s’aprove com està ara o amb les millores que diversos agents socials estan proposant de fa dies, naix presoner de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, un marc legislatiu empobridor i que deixa la nostra llengua en situació d’inferioritat i subordinació respecte a l’altra amb la qual és considerada cooficial. La LUEV, recordem-ho, té més de 30 anys, i malgrat les bones intencions que proclamava no ha servit per normalitzar l’ús del valencià ni tampoc per estendre’l (ni tan sols amb un coneixement passiu!) a les zones que determina com a castellanoparlants i a les quals deia que, progressivament hi estendria el seu ús. Les exempcions a l’aprenentatge del valencià s’han mantingut tant per als estudiants d’aqueixes zones com per als nouvinguts de la resta del territori, als quals condemna, per tant, a ser ciutadans de segona en no facilitar-los el coneixement d’una de les llengües oficials. Ara és a punt de nàixer un decret de plurilingüisme mancat, per a molts, d’una de les tres llengües amb què es pretén fer “multicompetents” els ciutadans. Plurilingüisme coix, ja per començar.
Entrant ja en el cos del decret, ens trobem que aquest no propicia que el valencià esdevinga llengua vehicular de l’ensenyament, afavorint amb això la normalització d’una llengua històricament discriminada. Presenta, pel contrari, un sol programa lingüístic dividit en tres nivells, bàsic, intermedi i avançat, cadascun dels quals subdividit, al seu torn, en dos nivells més, que crea així, en la pràctica, 6 programes lingüístics diferents dels quals només un, l’avançat, garanteix un plurilingüisme real. Aquesta diversitat de nivells, d’altra banda, pot complicar l’organització del programa als centres educatius. A l’educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional o la formació de persones adultes, cadascuna amb les seues característiques, es trobaran amb dificultats que només una regulació clara pot arribar a resoldre.
L’esborrany deixa en mans dels centres el nivell que s’hi adopte. Estableix, això sí, que el programa plurilingüe haurà de ser d’un nivell igual o superior al que ja s’aplica, i determina que almenys cada quatre anys se n’haurà de fer una avaluació. La legislació educativa actual no ha estat capaç de redreçar la situació de llengua minoritzada del valencià. A la proposta que ens ocupa, els nivells bàsics suposen, fins i tot, una regressió respecte als actuals programes d’incorporació progressiva del valencià. Per aquest motiu, de la mateixa manera que s’estableix un calendari d’implantació, trobem a faltar un calendari que establesca, a partir de l’esmentada avaluació, l’avanç en l’aplicació del nivell de plurilingüisme que s’aplique a cada centre.
Es tracta, en resum, d’un projecte ben intencionat, amb propostes interessants, com l’hora destinada a la competència comunicativa oral, però amb fortes contradiccions internes entre els objectius del preàmbul i el programa de plurilingüisme que regula. Es troba, per una banda, determinat per la LUEV, amb totes les mancances que això suposa, i per altra poc ambiciós per convertir el valencià en llengua vehicular i revertir la situació de discriminació en què es troba.