Ara que s’han complert quasi tres quartes parts de la legislatura, potser és un bon moment per fer un balanç de les normatives de política lingüística de l’anomenat Govern del Botànic (PSPV-PSOE i Compromís, amb el suport extern de Podem) de la Generalitat Valenciana.
Una de les primeres coses que s’ensenya a les facultats de dret és l’article 1 del Codi Civil. Aquesta norma bàsica estableix que “1. Les fonts de l’ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret. [...] 6. La jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, establesca el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret”.
Informe de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant i la Universitat de València de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) sobre l’esborrany de decret de plurilingüisme, fet públic per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
No s’entén com a l’hora de posar en marxa un model lingüístic educatiu valencià tan ambiciós no s’ha fet un estudi inicial d’ampli abast territorial, per etapes educatives i per programes.
Només el 30,3% dels alumnes valencians estudien en la llengua pròpia. L’aprenentatge del català a l’aula continua sent una assignatura pendent. Ara, la conselleria que dirigeix el nacionalista Vicent Marzà ha fet públic el seu model de llengua per a l’escola. El Programa d’Ensenyament Plurilingüe Dinàmic jubila definitivament les línies i utilitza l’esperó de l’obtenció dels certificats en anglès i català per promoure l’idioma propi. Per als uns -la dreta- Marzà promou la immersió lingüística; per als altres -els nacionalistes d’esquerres- resulta un decret descafeïnat.
Des de fa dies en el món polític i educatiu valencià s’està parlant intensament de l’esborrany del Decret de Plurilingüisme fet públic per la Conselleria d’Educació encapçalada per Vicent Marzà.
Ho he dit en alguns apunts i en un congrés d’educació estatal, enmig d’un públic divers. L’objectiu és aprendre llengües, com més llengües millor, sense subterfugis ni trampes. Si tenim en compte la situació valenciana, d’un desequilibri tan visceral com evident, calen accions de compensació.
Manifest d’1ENTRETANTS, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià, sobre l’esborrany de decret de plurilingüisme.
El “Decret de plurilingüisme” no ajuda a cohesionar socialment els valencians.