Al president de la Generalitat, a contrapeu en les enquestes i sense una imatge pública que vendre, no li ha durat ni un any el dol d’haver tancat les emissions de Canal 9 i Ràdio 9. En un exercici de bipolaritat política sense precedents, Alberto Fabra ha anunciat que està disposat a reobrir una nova televisió autonòmica, sempre i quan la situació econòmica ho permeta i no es traduïsca en una major pressió fiscal. La seua portaveu, Maria José Català, ha rematat que la reobertura també està vinculada a una millora del finançament autonòmic. Este anunci condicionat cal interpretar-lo com una cortina de fum electoral i, a l’hora, com un menyspreu més als treballadors acomiadats de RTVV, dels quals no vol sentir ni parlar.
Intersindical sempre hem defensat que una ràdio i una televisió públiques, en valencià, de qualitat eren un servei públic essencial, perquè sense uns mitjans públics plurals la democràcia i la participació coixegen. Per això hem donat suport a la iniciativa d’una ILP que reivindica el dret col•lectiu del poble valencià a rebre i comunicar idees i informació en llengua pròpia a través de mitjans audiovisuals i que postula que deixem de ser l’única autonomia amb llengua pròpia sense mitjans públics per a la seua difusió.
El Consell ha anunciat que accepta a debatre la ILP presentada a les Corts amb el suport de 90.000 firmes de totes les comarques valencianes, però este anunci només té credibilitat si va acompanyat de la voluntat de derogar la llei 4/2013 de supressió dels serveis de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat i dissolució i liquidació de RTVV.
Una volta iniciat este pas i explicat com es negocia una solució que evite incórrer en una successió il•legal d’empreses, l’anunci deixarà de ser propaganda per a convertir-se en una proposta seriosa.
Finalment, les intencions de Presidència d’arrancar una nova televisió amb 400 treballadors sense cap vinculació amb l’anterior RTVV deixa ben a les clares que la intenció de tancar Canal 9 i Ràdio 9 no era l’estalvi econòmic, sinó l’incompliment d’una sentència que declarava que el primer ERO de RTVV era nul per vulneració de drets fonamentals. Xifrar en 400 la nova plantilla equival a fer una llista negra de 1.600 treballadors. Tres anys després de les primeres informacions sobre el primer ERO de RTVV els treballadors es mereixen que el President de la Generalitat els deixe d’assetjar i d’utilitzar de moneda de canvi.